Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Lusitània
© B. Llebaria
Geografia històrica
Establerta en època d’August sobre la base de l’antiga província Ulterior , es mantingué estable durant tot l’Imperi i, ocupada la part NW pels sueus i recuperada per Leovigild, hi continuà durant l’època visigòtica La capital fou Emerita Mèrida, i es dividia en tres convents jurídics el d' Emerita Mèrida, el de Scalabis Santarém i el de Pax Iulia Beja Unes altres ciutats importants foren Olisipo Lisboa i Evora Évora
Lusitanià
Geologia
Divisió estratigràfica del Juràssic superior (o Malm), que havia estat intercalada entre l’Oxfordià i el Kimmeridgià superior, i que comprenia com a substatges l’Argovià, el Rauracià i el Sequarià, i que avui són considerats com a fàcies de l’Oxfordià i del Kimmeridgià inferior.
Hispània és dividida en tres províncies: la Lusitània, la Citerior i la Bètica
Hispània és dividida en tres províncies la Lusitània i la Citerior, sota el comandament d’August, i la Bètica, amb govern senatorial Creació dels districtes judicials conuentus iuridici
Eulàlia de Mèrida
Cristianisme
Verge que sofrí el martiri al començament del segle IV a Mèrida, durant la persecució de Dioclecià.
Les actes autèntiques del martiri foren destruïdes ja antigament, però són conegudes gràcies als himnes de Prudenci, que s’hi inspirà abans no es perdessin jove de família noble, es declarà cristiana davant del pretor, el qual li féu donar turment a l’amfiteatre tallar els pits, lacerar la carn i aplicar-li teies enceses en morir, el seu cos, mig nu, fou cobert per la neu Més tardanes, dels segles VII, VIII i següents, hi ha unes altres actes del martiri, amb molts elements fantasiosos L’existència històrica d’Eulàlia de Mèrida és indiscutible Prudenci, Idaci, Agustí d’Hipona, Gregori de…
Fundació de la colònia Augusta Emèrita (Mèrida)
Fundació de la colònia Augusta Emèrita Mèrida, per a veterans de les guerres càntabres La ciutat esdevindrà capital de la nova província Lusitània
Es crea la diòcesi d’Hispània
Es crea la diòcesi d’Hispània, a càrrec d’un uicarius resident a Tàrraco, que inclou les províncies Tarraconense, Cartaginense, Gallècia, Bètica, Lusitània i Mauritània Tingitana
José Leite de Vasconcelos
Etnografia
Filologia
Filòleg i etnògraf portuguès.
Preocupat pels orígens del seu país, conreà aspectes extralingüístics Religiões da Lusitânia 1897-1913, Etnografia Portuguesa 1933-42, Tradiçoes populares de Portugal 1882 Són encara fonamentals Esquisse d’une dialectologie portugaise 1901 i, sobretot, Lições de Filologia Portuguesa 1911, punt de partença de la filologia moderna al seu país
iberisme
Història
Política
Doctrina dels qui pretenen la unió política de les diferents nacionalitats de la península Ibèrica.
L’iberisme sorgí a la darreria del s XVIII, especialment amb José Marchena, el qual, a l' Avis aux espagnols , donà a la doctrina un caràcter republicà federal i progressista Durant el Trienni Liberal les societats secretes liberals de la Península intentaren de difondre també l’iberisme a Portugal i d’establir set repúbliques federades, dues de les quals es formarien sobre el territori portuguès Lusitània Ulterior i Lusitània Citerior Posteriorment, Prim fou animat pel françès Keratry a fer el paper de Cromwell ibèric i a unir Espanya i Portugal L’iberisme, més que…
Pau Alcover i Guitart
Literatura catalana
Poeta i traductor en llengua castellana.
Estudià dret a les universitats de Barcelona, Osca i Cervera, on es doctorà el 1828 Publicà una Teoría del hexámetro i escrits jurídics i botànics Com a poeta líric assolí una certa celebritat a Cervera, on li publicaren un Himno 1828 patriòtic Antoni ↑ Elias i de Molins li edità alguns poemes, però resten inèdits La Colonia i Méjico rendida , èpics, i la tragèdia Viriato, o La Lusitania recobrando su libertad Traduí en vers, entre altres autors, Gessner i Milton
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina