Resultats de la cerca

Centrà els seus estudis en l’anàlisi del desenvolupament històric del capitalisme en països com el Brasil i Xile Segons ell, el tractament tradicional dels països subdesenvolupats com a economies duals falseja el fet que el capitalisme determina estratègicament el manteniment dels sectors menys avançats Obres principals Development and Underdevelopment 1966, Capitalism and Underdevelopment in Latin America 1967, Sociology of Development and Underdevelopment of Sociology 1969 i Latin America, Underdevelopment or Revolution 1970

Dirigent del Mouvement Republicain Populaire MRP, fou diputat, ministre de finances 1946, president del consell 1947-48 i ministre d’afers estrangers 1948-53 i de justícia 1955-56 Partidari de la unió europea, proposà l’anomenat Pla Schuman 1950, que dugué a la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer CECA Fracassà, però, en el seu intent de crear la Comunitat Europea de Defensa 1952 Fou president del moviment europeu 1955 i de l’Assemblea Parlamentària d’Europa 1958-60, i un dels principals impulsors del moviment d’unificació europea

La seva família emigrà als EUA el 1881, i n'adquirí la nacionalitat Entre el 1902 i el 1906 compartí un estudi amb Alfred Stieglitz Posteriorment, residí a París fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial Conreà alternativament la fotografia i la pintura, que abandonà de manera definitiva cap al 1920 Cal remarcar-ne les fotografies que publicà a “Vogue” o a “Vanity Fair”, principalment retrats, als quals donà caràcter directe i expressiu Fou director del departament de fotografia del Museu d’Art Modern de Nova York 1947-62

Fill i successor de Guillem II Es manifestà liberal govern Thorbeke Amb la seva mort cessà la unió d’Holanda i Luxemburg

Fou cofundador i dirigent del moviment rexista des del 1935 i collaborà amb els alemanys des del 1940, quan ja havia perdut el seu prestigi polític Organitzà la Legió Valona, que combaté contra l’URSS i perseguí els resistents Condemnat a mort en rebellia el 1945, es refugià a Espanya, on obtingué la nacionalitat espanyola i on es mantingué vinculat a cercles neonazis i ultradretans

Exercí el periodisme en “Combat”, “La quinzaine litteraire”, “Le Monde”, etc Escriví poesia Poèmes Choisis , 1962 L’animalier , 1966 Les trois arbres , 1972 Les visages du fleuve , 1984, el cicle novellístic en cinc volums Les hameaux 1958-68, assaig Les incertitudes du réel , 1968 L’usage de la critique , 1971 Victor Hugo , 1981-84 i els volums autobiogràfics Les bavards 1956 i Célébration du grand-père 1965

Consagrat bisbe coadjutor de Trèveris 1748, es dedicà a la investigació del passat d’aquesta ciutat Historia trevirensis diplomatica , 1750 i Prodromus historiae trevirensis , 1757 defensà tesis gallicanes que donaren origen al febronianisme i que li valgueren la condemna del Liber singularis

Fou anomenada “l’amazona de la llibertat” Morí boja

Autor d’operetes de fama universal, fou el millor continuador de l’estil vienès del gènere Les seves obres més importants són Vígözvegy ‘La vídua alegre’, 1905, Der Graf von Luxemburg ‘El comte de Luxemburg’, 1909 i A mosoly országa ‘El país del somriure’, 1929

En ésser casada 1310 amb Joan de Luxemburg, aquest esdevingué rei de Bohèmia Joan I, durant les llargues absències del qual governà ella mateixa