Resultats de la cerca

Fill del duc Joan I, el succeí quan fou assassinat, i acusà del crim el futur Carles VII de França, que atacà a les fronteres i a la Picardia Acceptà Enric V d’Anglaterra com a regent i hereu del regne francès tractat de Troyes, 1420, però, atacat per França i Luxemburg, reconegué Carles VII en el tractat d’Arràs 1435, bé que n'obtingué terres a Borgonya i a la Picardia S'uní a França contra Anglaterra 1436, però se'n separà el 1440 Es casà amb Miquela de França 1409, que li aportà en dot Somme, el Bolonès i una gran part de la Picardia, amb Bona d’Artois 1424 i amb Isabel de…

Professional des del 2003, ha guanyat els torneigs de Canberra 2005, Montreal 2006, Berlín 2007, Los Angeles 2007, Luxemburg 2007 i Indian Wells 2008 El juny de 2008 assolí el seu primer torneig de Grand Slam en aconseguir el Roland Garros, i se situà com a jugadora número u del món

Estudià a Perpinyà i a la facultat de dret de Montpeller Quatre vegades campió d’esgrima a Lisboa 1947, al Caire 1949, a Brusselles 1953 i a Luxemburg 1954 Obtingué medalla d’argent als jocs olímpics de Londres 1948 i d’or als de Hèlsinki 1952 i de Melbourne 1956

Fou un dels dirigents de la tendència esquerrana del partit socialdemòcrata, contrari a la política de guerra Fundà, juntament amb Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, el grup espartaquista 1916 fou també un dels promotors del partit comunista alemany, i intervingué activament en la preparació de la revolució del 1918 Publicà diverses obres, en la línia marxista

Fou un dels darrers representants de l’estil renaixentista al seu país Treballà en el castell de Montceaux-lès-Meaux i edificà el de Coulommiers, començat el 1613 i enderrocat a l’època de Lluís XIV en 1615-20 aixecà el palau de Luxemburg a París i aconseguí una obra d’indiscutible personalitat també edificà l’aqüeducte d’Arcueil 1624 i traçà l’edifici de l’ajuntament de Rennes Roazhon

Comte de Luxemburg 1288, fou rei de Germània, en succeir Albert I 1308, i de Romans 1309 El 1310 passà a Itàlia, d’on fou coronat rei 1311, i anà a Roma per ésser coronat emperador pels legats de Climent V 1312, però topà amb l’oposició de les repúbliques urbanes i del rei Robert I de Nàpols Aleshores s’alià amb Frederic II de Sicília i preparà una expedició contra Nàpols

Duc de Luxemburg A les ordres del Gran Condé participà en les guerres de Catalunya 1647 i la Fronda fins el 1659, passà al servei de Felip IV de Castella i després del tractat dels Pirineus 1659 tornà al servei de França Prengué part en la guerra de Devolució 1667-68 i dirigí la campanya dels Països Baixos 1672, des d’on hagué de retirar-se davant la inundació ordenada pel príncep d’Orange

Fundà el periòdic L’Atélier 1840 per difondre les idees socialistes Participà en la revolució del 1848, després de la qual formà part del govern provisional fou el primer obrer que hi entrà Fou vicepresident de l’anomenada comissió del Luxemburg, encarregada de la fundació d' atéliers nationaux , i més tard president de l’assemblea nacional En esdevenir-se la reacció, fou deportat, però Napoleó III l’amnistià 1859 el 1871 prengué part a la Comuna de París

El seu film Alter ego 1946 fou premiat cinc vegades Porta closa 1948 obtingué dotze premis, entre els quals el del millor argument, a Estocolm, i el gran premi, a Canes Fantasia tràgica 1950 fou premiada a Luxemburg i a Canes El 1957 també li fou atorgat el premi Ciutat de Barcelona La seva temàtica sol ésser realista, i es manifesta a través d’un expressionisme més aviat sobri que revela la preocupació per la plàstica fotogràfica

Fill d’un ceramista Fou autodidacte a París Basà la seva reputació en nombrosos busts de marbre o de bronze i féu diversos monuments Hom considera les seves obres mestres l’estàtua de l' Abbé Deguerry 1867, a la Madelaine de París, i la Immaculada Concepció 1887, de l’església de Banyuls de la Marenda Té obres a institucions i museus, entre els quals l’antic de Luxemburg a París, els de Versalles, Besiers, Lió, Narbona i Perpinyà