Resultats de la cerca

Tingué càrrecs diplomàtics i polítics i lluità contra els invasors nord-americans el 1847 Costumista amè i interessant, introduí a Mèxic la novella fulletonesca El fistol del diablo 1845-46, El hombre de la situación 1861, Tardes nubladas 1871 i Los bandidos de Río Frío 1890

Nebot de Luis de Góngora y Argote i membre de la Companyia de Jesús, ensenyà matemàtiques i astrologia a la Universitat de Mèxic Figura representativa del barroc, fou un concurrent assidu a certàmens literaris, els quals apareixen descrits en la seva obra Triunfo parténico 1683 Escriví també Primavera indiana 1662, Manifiesto filosófico contra los cometas 1681, Paraíso occidental 1684, Infortunios de Alfonso Ramírez 1690, considerada com el primer intent de novella mexicana, i Trofeo de la justicia española 1691, entre altres Com a cartògraf reial, féu excellents mapes, un dels…

La seva obra ha sofert una evolució que comença amb els ajustats apunts expressionistes de XX Poemas 1925 fins la destrucció dels seus ideals que recullen els darrers versos A aquest recull seguiren Nuevo amor 1933, Poesias escogidas 1938, Florido laude 1944, Poesía 1955, Sonetos 1964, Poesía, prosa, teatro 1966, México, leyenda de una ciudad 1967 i Historia y leyendas de Coyoacán 1971 La part final de la seva obra és fruit dels anys que ocupà el càrrec de cronista de la ciutat Conreà també el teatre

Empresonat diverses vegades per la seva activitat política, fou un escriptor molt prolífic, i emprà també el pseudònim El Pensador Mexicano Considerat el primer novellista hispanoamericà, escriví les novelles El Periquillo Sarniento 1816, retaule pintoresc, Noches tristes 1818, La Quijotita y su prima 1819 i Vida y hechos del famoso caballero Don Catrín de la Fachenda 1832

Professor de literatura, ocupà diversos càrrecs públics, entre els quals cal destacar el de ministre d’educació Fou director de la revista literària Ulises i del Teatro Nacional Fou també un dels components més importants del grup Contemporáneos Dels seus llibres de poesia cal esmentar Reflejos 1926 i Nostalgia de la muerte 1939-46, i de les obres en prosa, Autos profanos 1943

Impulsà el Modernisme al seu país amb la fundació de la Revista Azul 1894 La seva obra lírica fou recollida amb el títol de Poesías 1896 reflecteix la influència de Musset i, sobretot, de Verlaine

Ocupà diferents càrrecs en l’administració pública, del 1948 al 1952 fou director general de la UNESCO i fou membre numerari de l’Academia Mexicana de la Lengua A partir dels postulats modernistes inicià una etapa de recerca d’una sensibilitat nova per camins més avantguardistes De la seva obra poètica cal destacar Fervor 1918, El corazón delirante 1922, Biombo 1925, Poesías 1926 i Sin tregua 1957, i dels seus assaigs cal esmentar Contemporáneos 1928 i El escritor en su libertad 1953 També publicà novelles, com Margarita de Niebla 1927 i Proserpina rescatada 1931, i el recull de narracions…

Les seves poesies foren publicades a París el 1874, entre les quals destaquen Nocturno a Rosario i Ante un cadáver Se suïcidà

Després d’uns estudis irregulars, des del 1964 fou professor de literatura a la universitat de Mèxic Traduí clàssics de la literatura angloamericana, francesa i alemanya i el 1975 ingressà a l’Acadèmia Mexicana i formà part del jurat de premis importants en l’àmbit llatinoamericà El 1965 publicà la novella Farabeuf o la crónica de un instante , que rebé el premi Xavier Villaurrutia i considerada una fita en la narrativa llatinoamericana moderna Publicà també la novella El hipogeo secreto 1968, reculls de contes Narda o el verano , 1966 El retrato de Zoe y otras mentiras , 1970 i…

Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona Es dedicà al registre de patents Pertangué a l’Associació Catalana d’Estudiants i milità a la Unió Socialista de Catalunya, collaborà assíduament a “Justícia Social” i després ingressà al PSUC, del qual se separà a l’exili Fou un dels promotors i creadors de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, on també fou un destacat dirigent Afeccionat al periodisme, fou fundador i director del setmanari “Meridià”, que fou continaudor de “Mirador”, i collaborà a diverses publicacions A l’etapa de la Guerra Civil, exercí com a cap dels Serveis de…