Resultats de la cerca

De família benestant, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Estrenà algunes obres teatrals com El preu del silenci 1929, El vianant i L’altre combat , que guanyà el Premi Nostre Teatre també va contribuir a l’ Antologia general de la poesia catalana 1936 i collaborà a La Publicitat , Mirador i Revista de Catalunya S'especialitzà en els orígens de la Renaixença i estudià, sobretot, les figures de Puigblanch i de Joaquim M Bartrina Publicà La premsa catalana del vuit-cents 1937 i fou un dels collectors de l' Antologia general de la llengua catalana 1936 El…

Destacà com a autor de fulletons, bé que actualment hom el considera juntament amb Roa Bárcena el creador del conte mexicà els seus relats foren aplegats pòstumament sota el títol de Los cuentos del general 1896 Entre les novelles es destaquen Martín Garatuza 1868, Monja y casada, virgen y mártir 1868 i Los piratas del Golfo 1869

Fou director de la Biblioteca Nacional, diplomàtic i periodista Siglo XIX , Revista Azul , etc Com a poeta és un postromàntic que esdevé modernista en són exemples Ingenuas 1902, Lámparas en agonía 1914, Los últimos pájaros 1924, etc Com a prosista cal destacar La vida literaria en México 1917, recull de conferències fetes a l’Argentina, Estampas de viaje 1919, Hombres y libros 1923 i la patètica descripció de la capital mexicana Psiquis enferma 1922 Els darrers anys de la seva vida s’exilià a Cuba i Espanya, on collaborà activament en publicacions culturals

Fou diplomàtic a Veneçuela, l’Equador i Colòmbia, i no restà indiferent a la revolució mexicana La seva obra reflecteix l’admiració per la poesia japonesa, i se'n destaquen Li-Po y otros poemas 1920, El jarro de flores 1920 i La feria 1928 Fou també un excellent prosista, com en Hirosigué, el pintor de la nieve, de la noche y de la luna 1914, Los días y las noches de París 1918, llibre de viatges, La resurrección de los ídolos 1924, novella, i el recull de memòries La feria de la vida 1937

A la Universitat de Sevilla conegué Pedro Salinas, que el posà en contacte amb Emilio Prados i Manuel Altolaguirre, els quals dirigien la revista “Litoral” Com a suplement d’aquesta revista aparegué el seu primer recull de poemes, Perfil del aire 1927 Fou lector a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc 1928-29 Del 1929 el 1938 residí a Madrid, on collaborà a les Misiones Pedagógicas de la República i publicà més poesia Égloga, Elegía, Oda 1927-28, Un río, un amor 1929, Los placeres prohibidos 1931, Donde habite el olvido 1932-33 i Invocaciones 1934-35 Tots aquests títols són inclosos a la…

Fou ministre d’afers estrangers 1930-32, representant de Mèxic a la Societat de Nacions 1931 i ambaixador a Espanya i a Turquia Fundà l’Academia Mexicana de la Historia i escriví Visionario de la Nueva España 1921, Pedro Galín 1926, Un siglo de relaciones internacionales de México 1928 i Genio y figura de Picasso 1936 Formulà la teoria de dret internacional coneguda com a doctrina Estrada 1930, la qual considera la negativa a reconèixer els sistemes polítics sorgits d’una revolució com una intromissió en els afers interns del país afectat i com un greu atemptat a la seva lliure…

A la seva ciutat fou un dels promotors de la cultura i el nacionalisme catalans Hi presidí la delegació de Palestra S'exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on publicà la història de l’himne nacional d’aquell país Publicà en català, en poesia, Roses blanques 1934 en novella, A l’ombra del Montsià 1933, Rosa Maria 1935 i Destins Mèxic 1947, sobre la guerra de 1936-39 Collaborà a Mirador  i a La Publicitat

Nascut a Hondures, visqué part de la seva infància i joventut a Guatemala, on, a la dècada dels anys quaranta, fou el màxim exponent del grup que aglutinà la revista “Acento” El 1944 s’exilià a Mèxic, però pocs mesos després la junta revolucionària guatemalenca el nomenà per a un càrrec en el consulat guatemalenc a Mèxic i el 1953 fou primer secretari de l’ambaixada a la Paz Bolívia Del 1954 al 1956, exiliat, treballà com a secretari de Pablo Neruda en ‘La Gaceta de Chile’ S'establí definitivament a Mèxic el 1956 La seva obra, dispersa i difosa…

Resident a Mèxic des del 1939 S'especialitzà en art dramàtic a França 1948-51 i posteriorment fou catedràtic de la facultat de filosofia i lletres i director del Museo Nacional de Teatro a Mèxic Ha repartit la seva tasca entre la docència, la crítica literària i la creació teatral, ha collaborat també en diverses publicacions De la seva producció crítica cal destacar Novelas de Unamuno 1948, Teatro latinoamericano del siglo XX 1961 i El teatro hispanoamericano contemporáneo Antología 1964 Quant a l’obra dramàtica, Doña Beatriz 1952, El hechicero 1954, Las manos de…

Biografia Fill de diplomàtics, visqué en diverses capitals llatinoamericanes, i també a Washington fins el 1945, que s’establí a Mèxic Graduat en dret per la Universidad Autónoma de Méjico, l’any 1965 emprengué ell mateix la carrera diplomàtica, que serví a Londres i, en 1972-78, a París com a ambaixador Professor de literatura en diverses universitats nord-americanes i protagonista de moviments estètics i polítics, inicià la carrera literària a mitjan anys cinquanta, i el 1954 publicà la seva primera narració, Los días enmascarados 1954 Fou també redactor d’ El Espectador , i…