Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
murcià | murciana
música de Múrcia
Música
Música desenvolupada a la comunitat autònoma de Múrcia.
Música culta Vegeu Espanya Música popular La música i la dansa tradicionals de la regió murciana estan íntimament relacionades amb les andaluses Entre el seu repertori cançonístic, a més dels cants de treball, com els de llaurar i batre, cal destacar les cançons interpretades molt sovint per a la capta en el cicle de Nadal, com els aguilandos , pascuas o aguilanderas Els aguilandos es canten en ritme ternari, amb la forma literària pròpia de la copla i sovint s’improvisen en honor d’imatges sagrades o de determinades persones amb una certa importància en la comunitat Quan les estrofes d’…
centaure
© Fototeca.cat
Religions de Grècia i Roma
Cadascun dels éssers mítics, fills d’Ixió i de Nèfele, que tenien bust i cap d’home i tors de cavall.
Habitaven a les muntanyes de Tessàlia Tenien un esperit salvatge i bàrbar, del qual no participaren el savi Quiró i Folos L’episodi més sobresortint de la seva llegenda és el combat amb els làpites, on s’enfrontaren amb Teseu, Nèstor i Hèracles Aquesta lluita fou motiu d’inspiració de nombroses representacions artístiques als temples, com el de Zeus a Olímpia, i a molts vasos grecs
transvasament
Ecologia
Pas artificial d’aigües entre dos cursos naturals d’aigua.
Dins el Pla Hidrològic Nacional, el 2004 s’aprovà el transvasament d’aigua de l’Ebre per a canalitzar-la a València i Múrcia El Pla fou objecte d’una forta oposició, que argumentava que el transvasament trencaria l’equilibri ecològic de la zona Amb el canvi de govern, el Pla s’anullà per decret i el transvasament fou substituït en part per plantes dessaladores d’aigua de mar L’any 2005 hom aprovà el transvasament Tajo- Segura, de 82 hm 3 , destinats a Alacant i Múrcia
panotxo | panotxoa
herba d’olives
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les labiades, alta de 10 a 50 cm, de fulles obovades petites i de flors blanques.
Creix en llocs àrids i calcaris del País Valencià, Múrcia i Andalusia, d’on és endèmica És emprada per a adobar olives
seguidilla
Música
Dansa i ball
Cançó ballada de forma estròfica, que és variant més ràpida que el bolero, escrita en compàs ternari 3/4 i 3/8.
S'inicia amb un preludi instrumental i un interludi anomenat falsete que separa les diferents estrofes Les seguidilles més característiques són les originàries de la Manxa, de Múrcia, de Sevilla i de València
comunitat autònoma
Dret administratiu
Ens territorial, dotat d’autonomia política, en què s’organitzen les regions i nacions de l’Estat espanyol per a l’exercici del dret d’autogovern segons la constitució de 1979 (autonomia).
Relació de comunitats autònomes Andalusia Aragó Astúries Canàries Cantàbria Castella i Lleó Castella-la Manxa Catalunya Ceuta Extremadura Galícia Illes Balears Madrid Melilla Múrcia Navarra el País Basc el País Valencià la Rioja
alberginiera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, originària de l’Índia, de fulles grosses, tija fortament pubescent i flors blanques o blaves.
El fruit, l' albergínia , és comestible arrebossada, escalivada, com a element de la mussaca, etc i presenta formes i colors diversos segons les varietats catalana, múrcia, violeta rodona, etc És una planta típica de l’horta mediterrània
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina