Resultats de la cerca

Professà a Barcelona el 1609 Fou mestra de novícies i abadessa a Saragossa i a Múrcia Els seus nombrosos escrits, inèdits, mostren un bon coneixement del llatí i de la Bíblia Ha estat anomenada “la mística del breviari” per raó de la seva espiritualitat centrada en la litúrgia Fou beatificada per Joan Pau II el 1982

Estudià al seminari de Múrcia, on després ensenyà, i fou canonge d’Alcalá de Henares Bisbe, edità unes constitucions sinodals, un catecisme i diverses pastorals, tot en català La seva obra més remarcable fou la creació definitiva del seminari conciliar de la diòcesi, que havia estat creat el 1635, però que decaigué molt aviat en redactà les normes, segons el model de les del seu seminari originari de Múrcia

Pocs mesos després de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona fou nomenat administrador apostòlic de la diòcesi Es destacà per les seves pastorals d’adhesió al règim i per la implantació del castellà com a única llengua de la predicació i de les institucions i publicacions eclesiàstiques El 1943 tornà a la seu de Cartagena-Múrcia

El 1478, associat amb l’impressor alemany Lambert Palmart, edità la versió catalana de la Bíblia de Bonifaci Ferrer, edició que fou feta cremar posteriorment Condemnat a mort, hagué de fugir de València el 1483 era establert a Múrcia i gestionava l’indult per retornar a València Hi imprimí 1484, sense indicar el seu nom, diversos tractats del bisbe Jaume Pérez entre els quals un Tractatus contra judaeos , que governava aleshores la seu de València

Després d’una estada a València confirmada potser per les àpoques del 1473 referents a la preparació d’una clau per als pintors, italians, del cardenal Roderic de Borja, on donà lliçons a Fernando Yáñez, sembla que anà a Itàlia amb aquest, estada que, tot i que no ha estat posada en dubte, només es dedueix per unes anotacions incidentals sobre la decoració del Palazzo Vecchio de Florència i per un text ambigu del Vasari És difícil de destriar la seva obra posterior de la de Fernando Yáñez, amb qui, a València, sempre collaborà Pel juny del 1506, a València, cobrà ja pel retaule de Sant Cosme…

S’inicià al Club de Tennis de Múrcia i posteriorment fou jugador del Club Tennis de la Salut de Barcelona Fou campió de Catalunya individual 1970 La posició més alta que assolí en el rànquing de l’ATP fou la 180 1974

D’una gran ductilitat dramàtica, interpretà nombrosos films, entre els quals destaquen Hay un camino a la derecha FRovira i Beleta, 1953, Nazarín 1958, Viridiana 1961 i Belle de jour 1966 de LBuñuel, Cabezas cortadas GRocha, 1970, La Colmena 1982 i Los santos inocentes 1984, premi d’interpretació del festival de Canes de MCamus, Átame PAlmodóvar, 1990, El hombre que perdió su sombra ATanner, 1991, premi d’interpretació al Festival de Mont-real, Goya en Burdeos CSaura, 1999, Lázaro de Tormes JLGarcía Sánchez, 2000, etc Treballà també a la televisió, on destacà en la sèrie Juncal 1989 Rebé…

Probablement desenvolupà part de la seva activitat a Alemanya, on el 1765 feu un concert a Frankfurt, i també a Anglaterra El 1767 actuà a Londres, ciutat on obtingué diversos èxits i on romangué durant un cert temps aixoplugat pel comte Abingdon També a Londres publicà Six sonates à violon et basse , opus 1 1767, Twelve Italian Songs and Duets for Voice and Harpsichord with Accompagnement for a Guittar , opus 2 1768, i Six Sonatas for Two German Flutes or Two Violins and a Bass 1769, opus 3 Més tard retornà a Espanya, on el 1776 ingressà com a violinista a la Capilla Real de Madrid L’estil…

Abans d’ingressar al Conservatori de Madrid, fou deixeble de J Casas i F Pedrell El 1897 fou nomenat director de la Banda del Real Cuerpo de Alabarderos i deu anys més tard fundà la Sociedad de Instrumentos de Viento de Madrid Inicià la seva tasca docent com a professor d’harmonia al conservatori d’aquesta ciutat el 1911, on fou catedràtic fins el 1943, i al cap de quatre anys 1915 fundà l’Orquestra Filharmònica de Madrid, formació que dirigí fins el 1936 i amb la qual es presentà a Barcelona amb motiu del concert inaugural de l’Associació de Cultura Musical Ocupà càrrecs de gestió musical…

El 1907 com a ministre de governació al govern Maura i figura ja significada del caciquisme electoral a Múrcia es destacà per les seves manipulacions en les eleccions, que donaren la majoria al govern La seva intervenció en la repressió dels fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 fou durament criticada i el govern Maura caigué immediatament El 1917, i gràcies a la confiança de l’exèrcit, esdevingué ministre de la guerra en el govern de coalició de García Prieto Donà satisfacció a les exigències professionals dels oficials de les juntes de defensa però, contràriament,…