Resultats de la cerca

Interior, jugà al FC Barcelona 1926-30 Disputà 67 partits i marcà 15 gols Fou una vegada campió de Lliga 1929, una de Copa 1928 i dues del Campionat de Catalunya 1928, 1930 Jugà una vegada amb la selecció catalana

Soci del Tenis Club Algezares i amb llicència del Reial Club Tennis Barcelona, debutà com a professional el 2003, any que guanyà el seu primer Challenger Olbia Fou campió d’Espanya dos anys consecutius 2006, 2007 i també campió d’Espanya absolut en dobles juntament amb José María Vicente 2005 Ha guanyat deu torneigs individuals de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, tots en terra batuda Ha participat en tots els torneigs del Grand Slam en dues ocasions arribà a quarts de final del Roland Garros 2008, 2010 El 2008 debutà amb Espanya a la Copa Davis, participà en els Jocs Olímpics de…

Fill de catalans Exiliat a Mèxic, residí després a Itàlia, amb sojorns freqüents a Barcelona Restà fidel a uns principis estètics, expressats amb una exquisida sensibilitat en els quadres i una gran claredat en els llibres

Fou redactor en cap de la revista “El Siglo Médico” Des d’aquest lloc, i sobretot des del seu servei a l’Hospital del Niño Jesús de Madrid, dugué a terme una notable tasca, per la qual és considerat un dels iniciadors més importants de la pediatria moderna a la península Ibèrica

Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer a través de la publicació d’obres gramaticals i traduccions dels clàssics Influït per la Illustració, deixà el sacerdoci 1798 En la guerra del Francès fou partidari de Ferran VII Més tard, fou ministre de governació i d’ultramar 1822 i president de les corts durant el Trienni Constitucional Entre les seves obres cal esmentar Elogio de la reina Isabel la Católica 1821 i una edició comentada del Quixot 1833-39 Fou membre de l’Academia Española i de l’Academia de la Historia

Havent estudiat a l’escola d’enginyers de camins i obtingut el títol de pilot d’aviació, el 1916 entrà a l’escola d’aviació civil de Getafe Madrid, on s’especialitzà en els estudis aeronàutics com a projectista i constructor Des d’un principi s’interessà pels problemes de la sustentació aerodinàmica a baixes velocitats, qüestió no resolta pels avions tradicionals i que havia provocat nombrosos accidents El 1923, després de diversos assaigs infructuosos amb quinze models diferents, l' autogir s’enlairà per primera vegada a l’aeròdrom de Getafe Un any més tard aconseguí de volar 12 km a una…

Exercí la crítica a Acento cultural i Ínsula i s’ha destacat pels seus estudis sobre teatre contemporani El teatro hoy , 1966 El teatro de Buero Vallejo , 1973 i, en collaboració amb d’altres autors, La casa de Bernarda Alba y el teatro de García Lorca , 1985 La seva narrativa s’inicià en el context del realisme social per esdevenir, posteriorment, més fantàstica i imaginativa La rebelión humana 1968, Figuraciones 1977, La pirámide de Khéops 1980, i Tiempos 1980

Residí en nombroses poblacions de l’Àndalus, del Magrib i d’Orient Escriptor molt prolífic, la seva obra més notable és al-Futūḥat al-Makkiyya , on exposa la seva filosofia i explica com li fou revelada Accentuava la separació entre Déu i els éssers creats, però admetia la possibilitat d’una ascensió mística, “viatge” que exposà a la Tuḥfat al-safara ilā haḍrat al-barara La seva mística respon a un monisme existencialista, doctrina immanentista que arriba a l’extrem de considerar indiferent qualsevol religió opinió per la qual sovint fou considerat heretge Es destacà especialment en l’…

Titulat a San Fernando Madrid, el 1852 S'installà a Barcelona, i formà part de l’Escola de Mestres d’Obres des del 1853 El 1854 fou condecorat per la seva meritòria actuació durant l’epidèmia de còlera, que tingué al seu càrrec els hospitals Arquitecte diocesà 1874-92, acadèmic de Ciències i Arts des del 1875 i de Belles Arts des del 1856 Restaurà l’església del Pi 1856 i hi construí l’altar major, cremat el 1936 També restaurà Sant Pere de Camprodon i, com a arquitecte provincial, l’edifici de la diputació de Barcelona Fou autor de l’absis de Montserrat —on collaborà Gaudí— 1876 i del primer…

Cinquè marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau Fill i hereu de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà Assistí al setge de Gibraltar com a ajudant del duc de Crillon i a la campanya del Rosselló El 1812 es trobava presoner a França Assolí el càrrec de tinent general el 1829, fou governador de Cadis, capità general d’Andalusia 1816-22 i conseller del suprem de guerra, president de l’Academia de Bellas Artes de Cadis, director general de l’artilleria 1836 i senador per Barcelona 1837