Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Gustau Violet
Literatura catalana
Dramaturg.
Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, es dedicà bàsicament a l’escultura Entre les seves obres importants hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà Exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des Artistes Français i el 1905, a la Sala Parés de Barcelona Fou, després de Maillol, el principal escultor modern del Rosselló La seva obra pot assimilar-se al corrent postmodernista català Amb Josep Sebastià Pons escriví la peça teatral La…
Pere Camó
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Feu estudis de dret a Tolosa de Llenguadoc i es doctorà a París 1899, on s’havia integrat ja a la vida literària Formà part del grup de La Pléiade Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins el 1934, any en què es jubilà És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa, de to classicitzant i inspirada pel país natal Le Jardin de la sagesse 1906, Les beaux jours 1913, Le livre des regrets 1920, Cadences 1925, Poésies 1936 i Suite galante 1949 El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l’Académie Française En llengua catalana publicà Llibre de planys 1920,…
Josep Maria de Sucre i de Grau
Literatura catalana
Poeta, assagista i traductor.
Vida i obra El 1906 s’inicià com a crític vinculat als sectors més innovadors i collaborà a “Un Enemic del Poble”, “Columna de Foc”, La Publicitat , “Occitània”, La Nova Revista , “La Gaceta Literaria” —on freqüentment signà amb el pseudònim Peer Gynt , que compartia amb Juan Alsamora— i “Le Quotidien” de París, entre d’altres Intervingué en les reunions de l’Ateneíllo de Barradas i d’Els Quatre Gats i estigué estretament lligat a la fundació dels ateneus obrers Com a poeta, s’inicià en l’òrbita maragalliana, malgrat algunes incursions en el decadentisme Publicà molts poemes en revistes de…
Josep Sebastià Pons i Trainier
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
D’una antiga família rossellonesa originària de Corbera, estudià a Perpinyà i a la seva vila —on ja escriví una comèdia en català— i el 1905 passà un any a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero De passada per Barcelona conegué el Canigó de Verdaguer, que l’impressionà fortament, però els corrents noucentistes no s’avenien amb la seva sensibilitat rural i des de llavors prengué un cert distanciament dels corrents barcelonins, com també dels de París Fou el poeta del Rosselló, i encara més dels Aspres, als peus dels quals visqué Des del punt de vista lingüístic…
Homenots
Literatura catalana
Recull de diversos llibres de retrats literaris de Josep Pla publicats entre el 1958 i el 1962 i represos després entre el 1969 i el 1972.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’una espècie de galeria de personatges illustres contemporanis de la cultura catalana En un principi eren per a persones que l’autor havia conegut, però no sempre és així, com per exemple esdevé amb Maragall i amb Gaudí Així, es tracta d’una sèrie de retrats, en total en són seixanta, d’un ampli espectre de la societat del seu temps El factor que determina la tria és, d’una banda, el paper rellevant dels personatges, però al mateix temps, d’altra banda, el relativisme i l’arbitrarietat Són una mena d’assaig en el sentit més profund del concepte que…
Xavier Febrés i Verdú
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Com a periodista ha estat corresponsal a Brusselles i, posteriorment, de retorn a Barcelona, del diari perpinyanès L’Indépendant Autor d’una àmplia bibliografia, la seva obra combina crònica, biografia, entrevista, assaig, llibres de viatges i dietari El seu primer llibre publicat fou la biografia Frederic Escofet, l’últim exiliat 1979, i en el mateix gènere aparegueren Josep Pla, biografia de l’homenot 1990, sobre el qual publicà posteriorment La vida de Josep Pla a l’Empordà 1991, Les dones de Josep Pla 2001, Les preguntes pendents de Josep Pla 2006, Josep Pla sis amics i una amant 2019 i…