Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de París amb AF Marmontel piano, J Massenet composició i C Franck orgue, a qui succeí com a organista de l’església de Sainte-Clotilde Compongué amb habilitat i ofici una música al mateix temps acadèmica i molt atenta a la turbulent escena de la música lleugera parisenca music-hall , cançó, cabaret S’endinsà en quasi tots els gèneres música per a orquestra Fantaisie basque , 1927, ballet Impressions de music-hall ballet à l’américaine , 1927, òpera La princesse lointaine , 1895 On ne badine pas avec l’amour , 1910, música de cambra, per a piano, cançons, oratoris…

Estudià piano, orgue i contrabaix Treballà com a professor de composició al Conservatori de Filadèlfia 1941-47 i a la Juilliard School des del 1947 La seva producció és vasta i variada, cosa que en fa difícil la classificaciö Feu aportacions importants a molts gèneres, però l’obra per a piano és potser la més destacable Tanmateix, també són remarcables les peces per a instruments o conjunts de vent La seva Simfonia número 6 1956, per a banda de vent, és una obra encara de repertori Maldà per integrar llenguatges diversos a les seves creacions, des de l’harmonia diatònica més…

Nascut al si d’una família benestant, feu els estudis al collegi dels jesuïtes d’Innsbruck Àustria i al collegi germànic de Roma De retorn a Trento i ordenat de sacerdot, exercí de director musical de la capella de la catedral, i fins a la seva mort maldà sense èxit per obtenir una canongia o alguna altra mena de benefici eclesiàstic Per aquesta raó, a les dedicatòries de les seves obres impreses s’autoanomenà gentiluomo di Trento i, després, dilettante di musica , amb la qual cosa deixava clar que es dedicava a la música per afecció i no com a professional Tot el que aconseguí…

Tot i que les primeres notícies són del segle III aC, la ciutat actual fou fundada el 879, quan el comte Guifré el Pelós feu construir un nou poblat, com a barri del precedent, i el repoblà A més, el Vicus Ausonae tornà a ser seu episcopal i començà a aplegar còdexs musicals per a les celebracions litúrgiques Entre els volums que es conserven a l’Arxiu Capitular de Vic sobresurten un breviari segles XI-XII, dos tropers segle XI i segles XII-XIII i un processional segle XIII, que contenen una versió llatina del Cant de la Sibilla i diverses versions, entre les quals la més antiga de Catalunya…

Vida Fou probablement el compositor més representatiu del Barroc austríac Si bé les òperes no són el més important de la seva obra la majoria s’han perdut, la seva música religiosa i la instrumental foren la culminació d’una tradició centreeuropea pròpia, anterior a la influència de la música italiana del set-cents Les obres religioses són la màxima expressió de l’estil barroc colossal i ostentós, mentre que les compostes per a instruments palesen en alguns casos la mateixa sumptuositat i en d’altres, com en la música per a violí, un virtuosisme posat al servei d’una inventiva i una densitat…

Vida Quan el pare, pastor i mestre d’escola, morí 1593, la família es traslladà a Dresden, on Johann rebé les primeres lliçons de música El 1596 ingressà en la capella musical de l’elector de Saxònia en qualitat de soprano del cor Amplià els seus coneixements musicals amb el mestre de capella de la cort, Rogier Michael, que l’apropà a un ampli repertori de música profana i sacra, en llatí, alemany i italià Estudià durant un breu període a la Universitat de Leipzig i el 1603 fou admès a la Schulpforta, centre acadèmic especialitzat en música i humanitats El 1608 ingressà de nou en la…

Vida François Couperin, generalment conegut per François el Gran per tal de distingir-lo del seu oncle François el Vell , fou fill de l’organista Charles Couperin i de Marie Guérin, i probablement feu els primers estudis de música i d’interpretació al teclat -orgue i clavicèmbal- amb el seu pare En morir aquest el 1679, continuà estudiant amb l’organista de Lluís XIV, Jacques Thomelin, mentre Michel-Richard Delalande feia interinament d’organista de Saint-Gervais, càrrec que François ocupà més tard Finalment, el 1685, a l’edat de divuit anys, François Couperin pogué ocupar el càrrec en…

Juntament amb WA Mozart i L van Beethoven, formà la tríada rellevant del Classicisme vienès que cristallitzà la música d’estil clàssic Biografia Joseph Haydn fou el segon dels dotze fills del matrimoni format per Mathias Haydn i Anna Maria Koller Aprengué les beceroles de la música formant part d’un cor infantil a l’església d’Hainburg, i cap al 1740 es traslladà a l’escola del cor de la catedral de Sant Esteve de Viena La seva formació musical tingué un marcat component autodidàctic, tot i que rebé ensenyaments musicals de N Porpora En el període comprès entre el 1750 i el 1759 compongué…

Sovint va precedida d’una introducció instrumental obertura El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica obra musicada La diferència entre l’òpera i els seus antecedents medievals i renaixentistes radica en el seu caràcter profà i també en el paper primordial que hi tenen la música i el cant que, per convenció, és el mitjà d’expressió dels personatges, en lloc de la parla L’impuls definitiu cap a la creació de l’òpera prové del grup anomenat Camerata Fiorentina, poetes i músics que crearen les primeres òperes Dafne , de Peri 1597, avui perduda, les Euridice de Peri 1600 i…

Un fet determinant de l’òpera com a espectacle és, amb poquíssimes excepcions, el seu contingut profà, i no pas religiós altrament, el gènere rebria un altre nom oratori, passió i, malgrat les similituds, el seu esperit i la seva mentalitat no serien els mateixos Hi ha nombroses varietats d’òpera, des de la qualificada com a seriosa, fins a l’ opera buffa italiana des de la completament cantada fins a la que empra la fórmula mixta de cant i parla, sigui l’ opéra-comique , a França, el singspiel alemany, el masque anglès o, a Espanya, la sarsuela Del llenguatge comú de l’òpera en nasqué, al…