Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
estany Redó
Estany
Estany de capçalera de la ribera de Sant Nicolau, aigua avall de l’estany del Bergús.
Pertany al terme d’Espot Pallars Sobirà, malgrat que és al vessant ribagorçà
serra del Cogulló
Serra
Unitat de la Serralada Prelitoral (879 m alt.), continuació septentrional de la serra de Miramar, passat el coll de Cabra; enllaça, per la serra de Comaverd, amb els primers contraforts del bloc del Gaià.
Malgrat ésser constituïda per conglomerats oligocènics que omplen la Depressió Central, morfològicament és integrada a la Serralada Prelitoral, i fa alhora de partió d’aigües entre el riu d’Anguera i el Gaià, i de límit entre l’Alt Camp i la Conca de Barberà
Sant Salvador de Verdera
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell de l’Alt Empordà, situat a 670 m alt., al cim de la serra de Rodes (dita en aquest sector serra de Verdera), al límit dels termes de Palau-saverdera, Selva de Mar i el Port de la Selva.
És esmentat ja el 904, i el 974 el comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló el donà al monestir de Sant Pere de Rodes, monestir que domina pel S i que mantingué la jurisdicció del castell malgrat els drets que hi conservaren els comtes d’Empúries Ponç Hug IV ordenà el 1283 que hi fos bastit un nou recinte l’església sembla que és la primitiva, les ruïnes del qual són les que es mantenen, seguint la cresta de la muntanya
bisbat de Besalú
Bisbat
Jurisdicció eclesiàstica d’existència efímera, amb seu a la vila de Besalú, creada per motius polítics a iniciativa del comte Bernat Tallaferro (988-1020), que volia un bisbat que agrupés els seus dominis dispersos entre els de Vic, de Girona i d’Elna.
El papa Benet VIII li ho concedí el 1017 malgrat les propostes per a Sant Joan de les Abadesses i per a Sant Pau de Fenollet, Besalú prevalgué com a seu Fou designat primer bisbe Guifré fill de Bernat Tallaferro, que ja era abat de la nova comunitat canonical establerta a Sant Joan de les Abadesses A la mort de Tallaferro 1020, els bisbes de Vic i de Girona reclamaren i obtingueren llurs territoris desmembrats El bisbe Guifré, sense protecció política, es retirà a Sant Joan de les Abadesses
Empuriabrava
© C.I.C. - Moià
Urbanització
Urbanització del municipi de Castelló d’Empúries (Alt Empordà).
Iniciada a les terres del Mas Moixó, s’estén des de la carretera de Figueres a Roses fins a la mar, al llarg de la platja dels Graells, i des de la Muga fins al rec dels Salins malgrat l’existència d’aquests topònims rebé el nom híbrid d’Empuriabrava Situada en una zona d’aiguamolls Aiguamolls de l’Empordà , que en aquest sector s’han destruït, els habitatges són de poca alçada i estan entrecreuats per canals que aprofiten les aigües residuals A més de diversos establiments turístics hi ha un petit aeròdrom d’ Empuriabrava i un port esportiu
capitania general de Catalunya
Militar
Demarcació militar que comprenia el territori del Principat de Catalunya dins els seus límits administratius actuals, amb capital a Barcelona.
Sorgida com a demarcació exclusivament militar arran de la divisió provincial del 1833, la denominació ha persistit en l’ús, malgrat que en la reestructuració de la divisió militar del 1893 fou designada amb el nom de quarta regió militar El 1931, durant la Segona República, esdevingué comandància militar de Catalunya de la quarta divisió orgànica Amb la modificació de l’organització territorial de l’exèrcit pel reial decret de l’1 d’agost de 1984 se suprimí la quarta regió militar i el Principat passà a formar part, juntament amb Aragó, de la Regió Militar dels Pirineus…
el Manol
Riu
Riu de l’Alt Empordà, afluent per la dreta de la Muga.
Neix al vessant nord de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, dins el terme de Bassegoda Travessa la Garrotxa d’Empordà pels termes de Cabanelles i Lledó, separa els de Cistella i Vilanant dels de Navata i Taravaus, deixa a l’esquerra les viles d’Avinyonet de Puigventós i Vilafant, separa els termes de Figueres i Vilatenim dels de Santa Llogaia d’Àlguema, el Far i Vila-sacra i aflueix al seu collector aigua avall de Vilanova de la Muga Els fondals eocènics són objecte de regatges minsos, malgrat l’aportació de les rieres de Cistella i de Terrades o Rissec i el torrent de…
monestir de la Ràpita
Monestir
Antic monestir benedictí (Santa Maria de la Ràpita), filial del de Sant Cugat del Vallès, establert el 1150 al castell de la Ràpita, a l’indret de l’actual població de Sant Carles de la Ràpita
.
Després de passar per venda als hospitalers 1260, probablement vers el 1290 s’hi establí una comunitat femenina de monges hospitaleres procedents de Sixena Jaume II donà perpètuament la torre de la Ràpita a les dites monges el 1304, que, malgrat la inseguretat del lloc davant els atacs pirates el 1390 la ciutat de Tortosa manà de bastir les talaies del Montsià i del Puigmoltó, s’hi mantingué fins el 1579, any que es traslladaren a la ciutat de Tortosa, en un antic convent trinitari del barri de Remolins al mateix barri fou bastit el 1580 un nou convent dit de Sant Joan de la…
Llefià
Barri
Barri de Badalona, situat a l’extrem sud-occidental del municipi; el terreny, argilós, té pendents i desnivells apreciables, produïts per antigues explotacions de rajoleria i ceràmica.
Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial patronat municipal de l’habitatge, malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana 1960 que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià L’equipament urbà hi és deficient La construcció de l’…
el Barri Xinès
Barri
Denominació que rebé (amb la forma popular de el Barri Xino) la part de marina del barri del Raval, a l’actual districte de Ciutat Vella.
Els crònics problemes de congestió demogràfica i de degradació insalubritat, mala habitabilitat, inseguretat etc foren abordats amb diversos projectes de reforma, entre els quals el d’Àngel Baixeras 1879 i després de la Guerra Civil de 1936-39, que proposà l’obertura de dues grans vies el de Pere Garcia i Fària 1893, destinat al sanejament del subsol, que fou dut a terme i el del GATCPAC, que interrompé la Guerra Civil El darrer i més complet d’aquests plans, que afectà el conjunt de Raval i Ciutat Vella fou iniciat el 1988 i, malgrat els progressos assolits, els anys següents…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina