Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Capella de Manacor
Música
Agrupació polifònica fundada el 1899 a Manacor per Antoni Pont i Antoni Noguera i Balaguer.
Ha tingut un paper notable en el renaixement del cant coral de les Illes El seu repertori és basat especialment en cançons tradicionals catalanes harmonitzades
Joan Bibiloni i Febrer
Música
Músic i productor discogràfic.
Ha gravat un gran nombre de discs i compost una gran varietat de composicions tant per a la seva pròpia interpretació com per a bandes sonores de pellícules i obres de teatre Bibiloni és un referent per la música de les Illes Balears
Antoni Parera Fons
Música
Compositor, pianista, cantautor i productor discogràfic.
Format als conservatoris de Palma i València, rebé lliçons de piano de Rosa Sabater A la seva música, sempre hi són presents els colors mediterranis i els accents de la música tradicional de Mallorca, com també un lirisme de gran intensitat i força comunicativa Amb una àmplia producció de lieds , en el seu catàleg destaquen l’ambiciós cicle Les trente-trois noms de Dieu 2007, sobre un text de Marguerite Yourcenar, i la cantata El rei Jaume I , obra d’encàrrec del Consell de Mallorca, estrenada l’any 2004 a la capital balear Com a productor discogràfic, àmbit en què gaudeix d’un gran prestigi…
capella
Música
Conjunt de músics (cantors i instrumentistes) al servei de la capella d’un sobirà o d’una església.
La capella pontifícia Roma, derivada de la schola cantorum , fou el prototipus de les capelles reials que floriren per tot Europa Des de mitjan s XV fins al començament del XVII, integrades solament per cantors, d’on ve la locució a cappella, foren els centres més importants de conreu de l’art musical i gairebé tots els grans compositors de l’època en foren cantors o mestres Als Països Catalans les capelles de les principals catedrals i monestirs tingueren una organització molt complexa ja a partir del s XIII Especial importància tingueren la capella reial vinculada a Barcelona, que fou al s…
Antoni Noguera i Balaguer
Música
Compositor.
Fill d’Honorat Noguera, professor i compositor de música, mort el 1890 Estudià enginyeria de camins, però no exercí, i es dedicà a la música Amic de Felip Pedrell, escriví un notable treball titulat Memoria sobre los cantos, danzas y tocatas de la isla de Mallorca 1893 Fou un dels fundadors 1890 de la Capella de Manacor, a la qual dedicà la seva obra coral Himne a la capella És autor de Trois danses sur des airs populaires de l’île de Majorque , per a piano 1901, que inclou Festa , Dansa trista i Dansa de Sant Joan En les harmonitzacions per a cor i en les seves obres hom troba…
Guillem d’Efak
Guillem d’Efak
© Fototeca.cat
Literatura
Música
Nom amb el qual és conegut el cantant i escriptor Guillem Fullana i Hada d’Efak.
A dos anys passà a viure a Manacor Mallorca Integrant dels Setze Jutges des del 1964, any que s’installà a Barcelona, promogué també activament la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac 1965 i La Cucafera 1968 Des del 1980 visqué a Mallorca, on treballà com a guia turístic Publicà diversos reculls de poemes El poeta i el mar , Madona i l’arbre , premi Carles Riba del 1969, El poeta i la mina , Erosfera , que aplegà en el volum Poemes, cobles i cançonetes 1965-1993 1993 Conreà també el teatre JOM 1967, premi Ciutat de Palma 1973 per una nova versió en dos…
Orfeó Mallorquí
Música
Entitat coral fundada el 1899 a Palma per Andreu Gelabert i Cano dins el marc del centre cultural Assistència Palmesana.
Influït per l’Orfeó Català i la Capella de Manacor, no limità el seu camp a la música popular, sinó que estrenà també a Mallorca obres corals de Schumann, Wagner i altres autors alemanys Collaborà sovint en els actes culturals organitzats per Nostra Parla i altres entitats regionalistes El seu repertori estigué format per polifonia sacra i, especialment, cançó popular, i era pensat d’acord amb el credo ideològic de l’orfeó "mallorquinitat, renaixença i puixança nacional" El 1924 pogué celebrar les seves noces d’argent amb un concert al Teatre Principal, sota la direcció de…
,
cor
© CIC-Moià
Música
Societat coral.
El moviment artístic de difusió dels cors té per finalitat la formació musical del poble mitjançant l’execució i l’audició de la música coral Aquest moviment d’inspiració romàntica és basat en la revaloració de la cançó popular Durant el segle XIX aparegueren a Europa central nombroses agrupacions corals, formades per afeccionats a la música, que assumiren una funció educativa i social L’activitat coral es desenvolupà a les escoles, les universitats, les esglésies, les fàbriques, etc el repertori era format per harmonitzacions i glosses de cançons populars, polifonia…