Resultats de la cerca

Es llicencià 1949 i es doctorà 1952 en ciències naturals Investigador a l’Institut de Biologia Aplicada 1946-51, fou membre de l’Institut d’Investigacions Pesqueres 1951, que dirigí en 1966-67, al qual donà un impuls considerable i un prestigi internacional Fou catedràtic d’ecologia a la Universitat de Barcelona 1967-85, i posteriorment professor emèrit, primera càtedra d’aquesta disciplina a l’Estat espanyol Els seus camps d’estudi foren l’ecologia, la biologia marina i la limnologia, en els quals aplicà la teoria de la informació per a quantificar l’organització dels ecosistemes Formulà…

Graduat 1974 i doctorat en biologia marina el 1979 a la Universitat de Kiel Alemanya, el 1985 hi obtingué una càtedra en aquesta matèria, i el 2002 en fou nomenat professor honorari El 1979 s’incorporà al Centre Internacional de Gestió de Recursos Biològics Aquàtics International Center for Living Aquatic Resources Management, ICLARM amb seu a Manila Filipines, on assumí tasques de direcció fins el 1994, que fou nomenat professor del Centre Pesquer de la Universitat de Colúmbia Britànica, a Vancouver Canadà En aquesta institució duu a terme tasques docents i de recerca, activitats que ha…

Llicenciat en biologia i farmàcia i doctor en ecologia És professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF Fou professor titular numerari d’ecologia al Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona des el 1990 en excedència voluntària Dirigeix la Unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans 2014 per la Secció de Ciències Biològiques, ha estat president de la Institució Catalana d’Història Natural ICHN 2004-08 i conseller del Consell Assessor per…

Graduat en matemàtiques per la Universitat Johns Hopkins 1961, es doctorà a la Universitat de Maryland el 1964 Docent i investigador a la Universitat de Cornell, hi fou successivament professor assistent i associat 1965-77 i professor de matemàtiques aplicades i ecologia 1977-92,  a més de director del Centre per a la Recerca d’Ecosistemes 1980-87, el Centre per a la Recerca Mediambiental 1987-90 i del programa de Biologia Teòrica i Computacional 1990-92 L’any 1992 passà a la Universitat de Princeton, on des d’aquest any ocupa la càtedra de biologia George M Moffett En aquesta mateixa…

Doctor per la Universitat de Duke 1960 i professor titular de biologia ambiental a la Universitat de Stanford, a Califòrnia Ha centrat el conjunt de les seves investigacions en l’anàlisi i avaluació de la degradació de molts dels ecosistemes, en el canvi climàtic i en els fenòmens mediambientals capaços d’esdevenir canvis en l’àmbit global Considerat un pioner de l’ecologia fisiològica vegetal, ha publicat nombrosos llibres i articles de la seva especialitat, molts dels quals destinats a conscienciar i implicar la societat pel que fa al medi ambient El 2007 fou guardonat amb el premi Ramon…

Graduat 1964 i doctorat 1968 en biologia per la Universitat de Harvard, collaborà estretament amb Edward Osborne Wilson Professor d’ecologia i de biologia evolutiva a la Florida State University 1968-97 i a la University of Tennessee des d’aquest darrer any, on dirigeix l’Institut d’Invasions Biològiques, desenvolupà una teoria de l’isolament biogeogràfic, per la qual guanyà el premi Mercer 1971 i que posteriorment, en part, refutà i reformulà Autor d’uns 350 treballs sobre ecologia de comunitats i espècies invasores , cal destacar el volum collectiu Strangers in Paradise Impact and…

Professor titular del departament d’Ecologia, de la Pontificia Universidad Católica de Xile Doctor en biologia marina per la University College de North Wales Regne Unit, 1970 i doctor en ciències per la Universitat de Bangor Regne Unit, 2008 El 1982 fundà i es convertí en el primer director de la Estación Costera de Investigaciones Marinas, a Las Cruces Xile, l’estació de recerca marina de la PUC Considerat el pioner de l’ecologia marina sud-americana, la seva contribució fonamental ha estat en l’estudi dels ecosistemes de les costes rocoses de Xile i la seva sostenibilitat Hom destaca la…

Graduada el 1984 i doctorada el 1989 per la Universidad Nacional de Córdoba Argentina, d’on des del 1994 és professora i investigadora superior del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques CONICET i de l’Institut Multidisciplinari de Biologia Vegetal IMBIV És fundadora i presidenta de Nucli DiverSus, grup d’estudi interdisciplinari sobre la biodiversitat i la sostenibilitat, sobretot centrat a l’Amèrica Llatina i amb projecció global Una de les seves contribucions més destacades ha estat el desenvolupament de TRY, la base de dades comuna dels caràcters funcionals de les…

Graduat en ciències per la Universitat de Stanford 1963, el 1967 es doctorà per la Universitat de Pennsilvània, de la qual ha estat professor fins el 1995, després d’uns quants mesos de recerca postdoctoral al Smithsonian Tropical Research Institute Des del 1995 és professor investigador de la Universitat de Missouri Ha desenvolupat el concepte de comunitat ecològica, o biocenosi , la seva diversitat i la influència sobre la biologia dels organismes que el conformen, resultat de les interaccions que s’hi produeixen, investigacions que ha exemplificat, sobretot, a partir d’estudis sobre ocells…

Es graduà el 1970 per la Universitat de Cornell i obtingué el doctorat en biologia marina a la d’Albany, de l’estat de Nova York, el 1974 Professora al Massachusetts Institute of Technology MIT des del 1976, collaborà també a la Woods Hole Oceanographic Institution El seu camp de recerca és, dins de la biologia marina, l’ecologia i genètica microbianes, especialment dels cianobacteris i els virus que els parasiten L’any 1988 formà part de l’equip que descobrí els organismes procariotes fotosintètics més abundants en el medi marí És membre de l’Acadèmia Americana d’Arts I Ciències 1992, de l’…