Resultats de la cerca

Tingué disputes amb el seu cunyat Bernat IV de Melgor el 1124, que foren pacificades pel papa Calixt II el 1125 En 1128-29 anà en pelegrinatge a Terra Santa En 1132-34 guerrejà amb el comte de Tolosa per causa del comtat de Melgor, la comtessa del qual, Beatriu, ell féu casar amb Berenguer Ramon I de Provença el 1135 El 1141 sofrí una revolta dels montpellerins, que reduí amb l’ajut de Ramon Berenguer IV de Barcelona i dels genovesos, el 1143 El 1147 collaborà amb catalans i genovesos a la presa d’Almeria per part d’Alfons VII de Castella, i l’any següent a la de…

Restà pendent d’arbitratge la successió del comtat de Melgor, que provocà una nova ruptura d’hostilitats

Estigué associat al govern ja en vida del seu pare, car pel desembre del 1172 signà com a testimoni amb el títol de comte de Pallars la donació del castell i comtat de Melgor feta per Bertran I de Melgor a Alfons I de Catalunya-Aragó Heretà el comtat fent cas omís al testament patern que deixava el Pallars Jussà a l’orde de l’Hospital Pel gener del 1174 signà amb Artau IV de Pallars Sobirà un conveni d’ajuda mútua contra tots els homes, excepte contra el rei de Catalunya-Aragó i els seus fidels Pactà un pariatge amb Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, en virtut del…

Fill del comte Berenguer Ramon I de Provença i de Beatriu de Melgor Succeí el seu pare sota la tutela del seu oncle Ramon Berenguer IV de Barcelona, a la cort del qual s’educà Aquest defensà els seus drets contra les pretensions dels Baus i dels emperadors Conrad III i Frederic I Després del 1157 es casà, per consell del seu oncle, amb Riquilda de Polònia, vídua d’Alfons VII de Castella i neboda de Frederic I, amb la qual cosa obtingué el favor d’aquest, i immediatament després de la mort de Ramon Berenguer IV es veié amb l’emperador de Torí i en rebé la investidura dels seus…

Els seus sobirans s’intitularen, indistintament, comtes de Melguelh i de Substancion pel fet que aquesta darrera ciutat fou la seu episcopal des que Magalona, antiga seu episcopal del comtat, fou arrasada per Carles Martell Al cartulari del comtat de Melguelh apareix com a primera comtessa Guillemona morta el 920/929, que deixà hereu el seu fill Bernat I mort després del 922 Comtes anteriors a Guillemona foren Aigulf I , probablement got, pare del seu successor, el comte Amic I mort després del 778, i de Guitizà sant Benet d’Aniana, Robert I, Adolf I, Ernest I i Everard I mort després del 812…

Segons una tradició, potser llegendària, té el seu origen en la donació feta a mitjan s X, a l’església de Magalona i en la persona del seu bisbe Ricuí, per part de dues germanes de Fulcrand, bisbe de Lodeva, de Montpeller i Montpelleret, respectivament, que havien heretat de llur mare, filla del comte de Melgor Ricuí donà Montpeller en feu a un senyor del país anomenat Guillem alguns el coneixen per Guiu I de Montpeller vers el 975 Onze anys després aquest rebé en feu de Bernat II de Melgor un domini considerable al voltant de Montpeller Un successor seu, Guillem V…

Es casà primer amb Ermessenda I, comtessa de Melgor, que morí el 1175 després amb Beatriu de Carcassona-Besiers, que repudià a continuació amb Beatriu dita Borgonya de Xipre, que també repudià i finalment amb Joana, germana de Ricard I d’Anglaterra, que li portà el comtat d’Agenès com a dot Novament vidu 1198, es casà 1204 amb Elionor, germana de Pere I de Catalunya-Aragó El 1198 s’alià amb el rei Ricard I d’Anglaterra contra Felip II de França Tingué greus problemes amb els legats papals per la lluita contra els albigesos des del 1203 i sobretot des de l’assassinat, a Sant Gèli…