Resultats de la cerca

La seva obra resulta clarament vinculada a la crisi postdemocràtica de la seva polis De fet, només es conserva íntegra una de les cent comèdies que escriví, l’anomenada El díscol , i ni aquesta obra ni les altres que són conegudes algunes molt fragmentàriament i d’altres força senceres L’arbitratge, La dona de Samos, L’home de Sició, etc no mostren un poeta de geni, un còmic com Aristòfanes o Plaute Mai no qüestiona ni manipula o envigoreix la realitat és acceptada i “romantitzada”, amb un ineludible final feliç que culmina la seva feina d’enredaire ingenu Els bons, però, triomfen a la fi, i…

Entre molts texts clàssics, a més d’Homer, és significatiu El díscol de Menandre Conté també diversos còdexs i fragments bíblics importants

Integrat en la “comèdia nova”, com Menandre, amb qui sovint rivalitzà, desenvolupà la seva activitat principalment a Atenes En resten fragments de les comèdies, algunes de les quals foren imitades per Plaute Émporos a Mercator, Thēsaurós a Trinummus i Fásma a Mostellaria

Catedràtic de grec a la Universitat de Barcelona, traduí Teòcrit, Eurípides i Hipòcrates per a la Fundació Bernat Metge, i Llucià de Samòsata, Eurípides, Èsquil, Tucídides i Menandre al castellà És autor, entre altres obres, de Mitología griega 1962, Literatura griega 1967 i Problemas y métodos de la literatura 1985

Fou amic de Simònides, Baquílides, Píndar i Èsquil Enginyós i expressiu, s’assembla a Menandre en el tractament dels personatges En són conegudes trenta-set obres, riques en sentències, de temàtica mitològica Les noces d’Hebe , Filoctetes i sobre la vida ordinària El camperol , Esperança o riquesa , Terra i mar

Pare d’Apollinar de Laodicea, ja gran, fou ordenat sacerdot Quan l’emperador Julià l’Apòstata prohibí als cristians l’ensenyament de les obres clàssiques, escriví per substituir-les, ajudat pel seu fill, llibres de gramàtica i d’història, poesies, tragèdies i comèdies imitades d’Eurípides i Menandre, etc, de valor literari mediocre, però de notable interès històric

Bé que el terme apareix a l’edat d’Adrià, hom creu que diversos reculls de proverbis foren fets a Grècia vers la fi del s IV aC els anomenats proverbis de Menandre i constituïren objecte d’estudi per a Aristòtil Després seguiren els gramàtics, altres filòsofs i erudits, els quals, amb els reculls de Zenobi, els Proverbis Alexandrins del Pseudo-Plutarc, etc , formaren el Corpus paroemiographorum , base de la tradició medieval Els lexicògrafs de l’últim període de la cultura bizantina Gregori de Xipre, Màximos Planudes, etc adaptaren els proverbis a l’exegesi teològica, canviant…

Hom pot reduir l’ensenyament característic del gnosticisme cristià a tres punts el Déu suprem és transcendent, diferent del creador del món o demiürg l’home espiritual pneumàtic és constituït per un element diví, que el diferencia essencialment de l’home no pneumàtic i la salvació consisteix en el coneixement d’aquesta realitat divina interna A partir d’aquestes proposicions fonamentals, el gnosticisme fou dividit en multitud de sistemes i sectes Les primeres formacions gnòstiques aparegueren en el si del judaisme hellenístic Simó Mag, Cerint, Dositeu, Menandre El principal…

Estudià a Ripoll i a Vic, i, després de llicenciar-se en filologia clàssica a la UB 1948, esdevingué catedràtic de grec dels instituts Lluís de Peguera de Manresa 1954 i Ausiàs Marc de Barcelona El 1956 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre El mito de Helena en la literatura griega Catedràtic de grec de la Universitat de Barcelona 1958, publicà en revistes especialitzades nombrosos estudis de filologia grega, en particular sobre la mitologia i la religió, com Mitología griega 1962, sobre crítica textual, sobre literatura, amb obres com Literatura griega 1967 i Problemas y métodos de…

Hom creu que, en ocasió d’una ambaixada romana a Cartago, fou comprat com a esclau i dut a Roma, on residí a casa del senador Terenci Lucà, el qual li donà el nom, el féu educar com a home lliure i aviat l’afranquí També, a casa del seu protector, entrà en relació amb figures rellevants de la noblesa romana que l’introduïren en el cercle dels Escipions Així suscità l’enveja i l’enemistat dels seus collegues, però ell, content amb l’aprovació que trobava en el seu cercle d’homes eminents, es dedicà al treball dramàtic i escriví sis comèdies, que foren estrenades entre els anys 166 i 160 aC…