Resultats de la cerca

Estudià a Tortosa, Osca i Saragossa El 1808 ingressà en l’exèrcit per combatre els francesos defensà Mequinensa, i en retre's la vila fou fet presoner i dut a França 1810 Alliberat 1813, exercí diversos càrrecs militars Traslladat a Barcelona, redactà un Diccionario corográfico del Principado de Cataluña , acabat el 1825 i que restà inèdit

Soci de les societats de caçadors de Mequinensa i de la Granja d’Escarp, la qual representa en competició, practica especialment la caça de la perdiu al salt Fou campió provincial de caça menor amb gos 1989 i, en tres ocasions, de Sant Hubert Es proclamà campió de Catalunya d’aquesta darrera mo-dalitat 2005 Disputà la final del Campionat d’Espanya de becades

Normalment el que es produeix és un desplaçament de funcions, com, per exemple, la de capitalitat que passà de Castellciutat a la Seu d’Urgell Però de vegades és tot el poble el que es desplaçà, com en el cas de Puigcerdà, que pujà al mont Cerdà per manament reial, o bé, modernament, els pobles constituïts de nou en restar el vell cobert per l’aigua d’un pantà Benaixeve, Sau, Mequinensa, etc

El municipi, administrativament pertany a Aragó, però és inclòs en la zona de domini lingüístic català Històricament ha depès de la diòcesi de Lleida L’altitud mitjana 200 a 300 m és donada per replans tabulars de calcàries eocèniques prou resistents per a obligar el Matarranya a formar dos meandres encaixats el de ponent, dit revolt de Ribers i l’Ebre a enfondir-se de 100 a 200 m en un cañón que prolonga el de Mequinensa Els terrenys incultes són ocupats per garriga clara, pins i alzines Als replans són conreats oliveres i cereals, abundants seguint el Matarranya El pantà de…

Els Montcada, senyors de bona part de les terres del baix Segre i del baix Cinca Aitona, Seròs, Mequinensa, Fraga, tenien a Lleida un magnífic palau de Montcada , desaparegut i, a la catedral vella, la capella de Montcada , dedicada a sant Pere, per a la qual pintaren un retaule els deixebles de Ferrer Bassa i en la qual fou bastit, a la fi del s XVI, el notable sepulcre renaixentista dels marquesos d’Aitona, Francesc de Montcada i Lucrècia Gralla

Membre del Club de Rem Amposta, fou campió d’Espanya en dos sense timoner a Banyoles 1996, en quatre amb timoner a Legutiano 1997 i en quatre scull a Mequinensa 1998 Assolí vuit títols de campió de la Copa del Rei i sis campionats estatals amb la selecció catalana Guanyà diverses medalles en regates internacionals i disputà tots els Campionats del Món entre el 1995 i el 2002 Obtingué una medalla de bronze en els Jocs Mediterranis de Bari 1997 en la prova de quatre sense timoner

Era un dels passos més perillosos en l’antiga navegació per l’Ebre, a causa dels ràpids i de la poca profunditat Hi desemboca, per la dreta, la vall de la Lleberola , del terme de Fraga, que davalla dels plans de Cardell

Tingué el sosteniment financer de la companyia Ehinger de Basilea L’any 1904 començà la collaboració amb la Cros, que es convertí posteriorment en accionista majoritària Adquirí la mina Andresita de lignit, de Mequinensa, salines a Almeria i la producció a les de Torrevella Patí dificultats durant la guerra civil de 1936-39, especialment durant la batalla de l’Ebre Reconstruïda el 1941, durant la Segona Guerra Mundial i anys posteriors fou sotmesa a controls aliats rigorosos per raó dels seus capitals alemanys El 1973 fou absorbida per la Cros

Fill petit de Ramon I de Montcada, senyor de Tortosa, de qui heretà la senescalia 1188-1228 Promès el 1212 amb Constança d’Aragó, filla natural de Pere I de Catalunya-Aragó, li aportà en dot les riques baronies d’Aitona, Seròs, Mequinensa i Albalat de Cinca s’hi casà el 1222 El 1218 succeí el comte Sanç de Provença-Rosselló en la procuradoria del regne Fou un dels dirigents de la facció nobiliària dels “quatre Montcada” 1224 que lluità contra el rei, el partit dels Cardona i els Cabrera, en especial el vescomte GuerauIV de Cabrera, usurpador del comtat d’Urgell

Fill —possiblement secundogènit— d’Ot de Montcada i de Lloria i de Teresa de Montcada i d’Ayerbe, senyora de la baronia de Fraga Heretà del seu avi Ot I la senyoria de Seròs, que fou causa de llargues discussions amb el baró Bernat IV d’Illa-Jordà, vidu de Berenguera de Montcada, cosina germana del seu avi, que en fou senyora, i amb el seu germà Guillem Ramon II, senyor de les baronies de Fraga i Aitona El rei Pere III segrestà Seròs, que acabà essent propietat d’Ot El 1350 era a València per fer cara a la projectada invasió castellana El 1353 s’embarcà cap a Sardenya, on es distingí a la…