Resultats de la cerca
Es mostren 674 resultats
Mercader
Llinatge de ciutadans i, després, de cavallers i nobles establert al Regne de València, arran de la seva conquesta, amb Jordi Mercader (mort el 1278).
El seu fill Pere Mercader mort el 1278 fou comandant de mar, assistí a les corts de Barcelona 1251 i a la presa de Múrcia i fou pare de Guillem Mercader mort el 1328, senyor del castell de Bellreguard 1284 Aquest fou pare de Berenguer Mercader i Carròs mort el 1378, jurat de València 1364, doctor en lleis i conseller de Pere III, el qual fou avi de Berenguer Mercader i de Fenollet mort el 1420, que fou camarlenc o cambrer major del rei Martí I Aquest darrer tingué per fill el notari i jurista Joan Mercader i Gomis mort el 1429,…
Mercader
© Fototeca.cat
Barri
Antic sector de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), situat a l’E del nucli urbà, entre les línies de ferrocarril de la RENFE i dels Ferrocarrils Catalans, prop del barri de l’ Almeda
.
Li donà nom la torre o palau Mercader, antiga residència dels comtes de Bell-lloc, seu de la fundació Bell-lloc-Pozzali, actualment patrimoni de l’ajuntament de Cornellà El palau i el parc —d’unes 11 ha— foren oberts al públic el 1975
mercader
Història
A l’Antic Règim, membre d’un estament (estament mercader) que comprenia les professions lligades al comerç a l’engròs (inclosos els armadors i patrons de nau), els banquers i canviadors, els corredors d’orella, els arrendadors d’imposicions i altres negociants.
Tenien atribucions i drets polítics definits i eren institucionalitzats en les capitals catalanes d’una manera parallela a la formació dels consolats des del 1283 a València i a Barcelona, durant el s XV a Mallorca, Tortosa, Perpinyà i Girona A Lleida, la matrícula de mercaders fou establerta per privilegi de Joan II a Perpinyà, la reforma del 1449 establí una matrícula de mercaders i els adjudicà les places de conseller terç i quart, la qual cosa creà una situació que es mantingué fins a la Revolució Francesa A Mallorca, aglutinats entorn del Collegi de la Mercaderia des del 1401, es…
Caritat Mercader
Història
Nom de casada de Caritat del Río i Hernández.
Residí a Barcelona des de 6 anys fins al 1925, que anà, amb els seus cinc fills, a França, després de rompre amb el seu marit A partir del 1928 milità, a París, en la XV secció del Partit Socialista Francès i, en esclatar la guerra civil, passà a Catalunya i s’afilià al PSUC Actuà al front de Bujaraloz, on fou ferida agost del 1936, i intervingué en l’organització del quarter Jaume Graells, a Sarrià Sembla que, a la fi del 1936, començà a collaborar amb Erno Gerö Posteriorment, a l’exili, es relacionà amb Leonides Eitingon, de la GPU, i intervingué, directament, en l’organització de l’…
Maria Mercader
Cinematografia
Actriu.
Vida Procedent de l’alta burgesia barcelonina, feu de secretària de rodatge d’ El Gato Montés 1935, de la realitzadora Roser Pi i Brujas, que la descobrí i posteriorment li donà el paper protagonista en Molinos de viento 1936-37 Durant la guerra civil, les dues fugiren cap a París, on, gràcies a Roser Pi, M Mercader tingué un petit paper a L’Étrange nuit de Noël 1939, Yvan Noé Rebé lliçons d’interpretació del gran Louis Jouvet Sota la tutela de R Pi seguí la seva carrera com a actriu a Roma en produccions locals i coproduccions amb l’Estat espanyol, com ara Su mayor aventura / Il…
Guillem Mercader
Literatura catalana
Cavaller.
Vida i obra Hom sol identificar-lo amb un dels cavallers que la ciutat de València trameté sota el comandament de mossèn Joan Escrivà a Catalunya per tal d’ajudar el rei Joan II en el setge de Peralada Participà en el certamen poètic en “honor de la Sacratíssima Concepció” València 1486 amb la poesia La Trinitat, de son alt consistori , on fou mereixedor d’un dels premis que mossèn Ferran Dies, organitzador de l’esmentat certamen, atorgà a les millors composicions Es tracta d’una obra d’escàs valor poètic i d’estil artificiós Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Cristòfor Mercader
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Era franciscà Fou nomenat predicador del rei Carles II i cronista de la província de l’Observança de València Escriví la Vida admirable del Siervo de Dios Fray Pedro Esteve Pere ↑ Esteve i Puig i n’edità les poesies i sermons València 1677 També publicà unes notes en llatí de matèries predicables acompanyades d’un resum de teologia moral València 1683 D’altra banda, deixà inèdites unes Crónicas de la santa provincia de la Observancia de San Francisco de Valencia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina