Resultats de la cerca

Guià el grup important de tribus israelites que sortí d’Egipte i s’installà finalment a la Transjordània i a la Palestina central Les diverses tradicions recollides en el Pentateuc el presenten com un profeta taumaturg, enviat per Déu per alliberar el poble d’Israel de la servitud dels egipcis A la seva manera, cadascuna d’aquestes tradicions li atribuïa els prodigis de l' Èxode , l’aliança amb Déu al desert, la legislació, l’organització del poble i del culte i la conquesta de la Transjordània, on morí abans que Josuè emprengués la conquesta de Palestina Fora dels llibres històrics que…

De molt petit mostrà una gran facilitat per a la música, i el seu pare, un militar, l’inscriví el 1917 a l’Escola de Música i Declamació de Caracas Per circumstàncies familiars diverses, però, no pogué ingressar en aquest centre i no començà a estudiar música fins el 1922, any en què la família s’installà a la capital veneçolana Un cop acabats els estudis, fou professor en aquella escola fins que es jubilà És un dels màxims representants del nacionalisme musical veneçolà i en la seva obra es palesa la influència de WA Mozart i de l’impressionisme de C Debussy La seva producció pianística està…

S’inicià en les competicions escolars atlètiques de l’ONCE, on destacà en salt de llargada i en velocitat Especialista en salt de llargada, el seu palmarès inclou una medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1993, una de plata 1994 i una d’or 1995 en els Campionats del Món, i una medalla d’argent en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 Es retirà l’any 2000 a causa de continuades lesions musculars

Conegut amb el pseudònim de Moisès Villèlia Traslladat el 1940 a Mataró, on el seu pare esdevingué director d’un taller d’ebenisteria i fusteria artística, en el qual posteriorment ell també treballà Les seves primeres escultures daten del 1947 són obres figuratives d’un marcat realisme orientalitzant, en què es nota el seu bon aprenentatge de la talla de fusta, coneixement de l’ofici que sempre serà palès en la seva obra El 1954 féu les primeres obres abstractes — Personatges que no volen ser figuratius — , exposades individualment al Museu Municipal de Mataró Des d’aleshores es…

Mig centre defensiu format al planter del RCD Espanyol, amb el qual debutà en la màxima categoria l’any 2002, jugà en l’equip filial fins la temporada 2003-04 Fou cedit a l’Eibar 2004-05 i la temporada següent ingressà al primer equip espanyolista, on romangué fins el 2010 Jugà 146 partits de Lliga i marcà 3 gols Fou campió de la Copa del Rei 2006, de la Copa Catalunya 2006 i finalista de la Copa de la UEFA 2007 La temporada 2010-11 jugà amb l'Olimpiakós grec i la següent, amb el Granada Amb la selecció catalana ha jugat una vegada i ha marcat un gol

El 1948 fundà la secció d’atletisme del Grup Cultural i Recreatiu la Seda, empresa on treballava, mentre competia amb el Club Atlètic Laietània de Mataró en proves de fons i cros principalment L’any 1960 deixà el Laietània per a ser entrenador, delegat i atleta de la Seda També fou regidor d’esports a l’Ajuntament del Prat Dirigí un grup de marxadors que aconseguiren nombrosos èxits internacionals durant els anys vuitanta En destacaren els olímpics Josep Marín, Manuel Alcalde, el seu fill Jordi subcampió en els Jocs de Moscou el 1980 i Daniel Plaza or en els Jocs de Barcelona el 1992 Fou…

S’inicià el 1993 al Club de Bowling Diagonal, amb el qual ha estat sis vegades campió de la Lliga de la divisió d’honor i vuit vegades de la Lliga Catalana de primera divisió També ha guanyat el Swiss Team Event de Lausana 2010, 2011, 2012 Individualment, s’ha proclamat campió de Catalunya nombroses vegades i té tres medalles al millor jugador de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 1994, 1995, 1998 Membre de la selecció catalana des del 1997 i de l’espanyola des del 1998, ha participat en quatre Mundials, cinc Campionats d’Europa, dues Copes del Món AMF i dues Copes del Mediterrani…

Anomenat Moisés García Fernández, es formà al Cádiz Club de Fútbol Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1993 i hi romangué fins el 2003, exceptuant la temporada 2001-02 que jugà cedit al Rayo Vallecano Les nou temporades que jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol disputà 266 partits de Lliga i aconseguí 30 gols Assolí l’ascens a primera divisió la temporada 1993-94, guanyà una Copa del Rei 2000 i arribà a ser capità de l’equip Es retirà el 2007

Fou el gran dominador d’aquesta especialitat arreu de l’Estat durant la primera dècada del segle XXI i campió d’Espanya deu vegades consecutives 1999-2008 fins que una lesió al genoll l’obligà a passar pel quiròfan i a rebaixar els seu ritme d’entrenament Fou també deu vegades campió de Catalunya 2000-04, 2006-10 Millorà sis vegades el rècord de Catalunya de martell, que va passar de 69,90 m a 75,42 m El dos darrers rècords significaren també plusmarques estatals 73,65 m 1999 i 75,42 m 2003 Fou 29 vegades internacional amb la selecció espanyola i aconseguí tres medalles als campionats…

Llicenciat en periodisme i teologia Dirigí el Centro de Documentación Teatral 1983-92 i 1996-97 Fou fundador i director de les revistes Pipirijaina 1976 i El Público 1983, dedicades a les arts de l’espectacle, i editor de l' Anuario Teatral i de la Guía Teatral en España Obtingué el premi Simón Bolívar de Teatre Veneçuela, 1990 i escriví, entre altres llibres, Escenarios de dos mundos i Los teatros de Madrid 1982-1992