Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Moixent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la vall alta del riu de Cànyoles (vall de Montesa), que corre estretament encaixat entre la serra Plana, al NE, i la serra Grossa, al SE, que donen lloc a un terreny molt accidentat, amb altures de fins prop de 900 m.
Drenen el terme diversos barrancs afluents del riu de Cànyoles Dues terceres parts del territori són ocupades pel sector forestal boscs de pins 7 000 ha i matollar 2 000 ha L’agricultura és predominantment de secà 4 500 ha vinya 1 500 ha, oliveres 1 000 ha i, en menor quantitat, blat, ordi i ametllers El regadiu 140 ha aprofita aigua de pous i de fonts i és destinat a tabac, blat, hortalisses i arbres fruiters La ramaderia ovina, que havia estat important, és en decadència Les activitats industrials, sobretot les derivades de la fusta, han esdevingut majoritàries i avui ocupen el 51% dels…
baronia de Moixent
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Moixent, concedida vitalíciament el 1337 a Gonçal Garcia.
Després fou donada a Pere Maça i de Liçana i del seu llinatge passà el 1547 als Lladró de Vilanova, i finalment fou dels Caro, marquesos de la Romana Isabel Cornell i de Luna, protagonista del fet exposat a la Dispensació de la senyora de Moixent obra anònima en vers del 1371, muller d’un Pere Maça i de Liçana, senyor de la baronia de Moixent, possiblement fou la segona muller de Pere Maça i de Liçana
Dispensació de la senyora de Moixent
Literatura catalana
Narració en vers de 146 hexasíl·labs apariats de tema circumstancial on un cavaller, que parla en primera persona, es presenta davant del Sant Pare i sol·licita dispensació per contraure matrimoni amb una seva cosina;
Desenvolupament enciclopèdic el papa hi accedeix, i el poema conté el text de l’esmentada dispensació pontifícia, atorgada a Avinyó el 5 de maig de 1371 Bibliografia Grifoll, I 1995 Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Joan Baptista Perales i Boluda
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Fill d’una família de modesta posició resident a Xàtiva, per circumstàncies de la vida s’hagué de traslladar a Madrid de molt jove Després d’una època de treballs administratius, com a funcionari en el Ministeri d’Hisenda, es dedicà a estudiar la carrera de filosofia i lletres Fou professor de llengües vives a les Escoles Pies de San Fernando, i per aconseguir una millor posició econòmica realitzà treballs literaris i periodístics El 1870 publicà la primera obra, titulada Francia y Prusia Crónica de la primera guerra Al mateix temps publicà en El Duende , periòdic…
Vicent Calabuig Sans
Handbol
Jugador d’handbol.
Començà a jugar al club valencià del Marcol Sempre en la posició d’extrem esquerre, jugà quatre temporades amb el Granollers, club amb el qual aconseguí el primer títol europeu de l’handbol català, la Recopa 1976 Posteriorment passà al FC Barcelona, equip on jugà quatre temporades i amb el qual guanyà dues Lligues 1980, 1982 i una Copa del Rei 1983 Va concloure la seva trajectòria professional al Marcol Com a internacional jugà 71 partits amb la selecció espanyola i assolí el Campionat del Món B 1979 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980
Joan Baptista Perales i Boluda
Literatura catalana
Escriptor.
Visqué a Madrid, on es llicencià en filosofia i lletres i collaborà a diversos periòdics amb els pseudònims de Fernando de Córdoba i Fernando de Vahillo Publicà Francia y Prusia Crónica de la guerra de 1870 i estrenà la sarsuela El marino 1872 A València estrenà 1873 les obres La traición i Poesía eléctrica i publicà les novelles històriques Mariola i Memorias de un convento 1878 Amb el títol d' Historia general del reino de Valencia 1878-80 publicà, anotà i continuà les Décadas 1610-11 de Gaspar Escolano Fou autor de Tradiciones españolas Valencia y su provincia 1882 i d' El grito del pueblo…
Francesc Cirujeda i Cirujeda
Militar
Militar.
Cursà estudis de farmàcia Participà 1875 en diverses campanyes als Països Catalans i a Navarra contra els carlins i els cantonalistes, i a Cuba 1876 Després d’una destinació a Filipines, tornà a Cuba 1894, on comandà les tropes en l’acció de Punta Brava 1896, on morí Antonio Maceo Retornat a la península Ibèrica 1897, ascendí a general de brigada 1908 i de divisió 1914 i fou nomenat 1918 conseller del tribunal suprem de guerra i marina
Joan Martí Cordero i Oliver
Literatura catalana
Humanista i traductor.
Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Feu traduccions al castellà —editades quasi totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Flavi Josep, Alciato, Rouille, Vives i Erasme, i també del catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou hostil a les doctrines luteranes Tornat a València 1563, es graduà en teologia i en fou examinador a la universitat Deixà inèdita una autobiografia en castellà interessant pels detalls sobre la vida cultural de València, París, Lovaina i Roma…
Joan Martí Cordero i Oliver
Filosofia
Humanista.
Fill d’un hidalgo immigrat de Zamora i d’una conversa mallorquina, Gràcia Oliver Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Treballà al servei de l’impressor M Nucio 1555-61 d’aquesta època són una bona part de les seves traduccions castellanes —editades pràcticament totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Josep Flavi, Alciato, G Rouille, Lluís Vives i, en especial, Erasme, i també el catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou obertament hostil a les doctrines luteranes…
marquesat de la Romana
Història
Títol concedit el 1739 a Josep Caro-Maça de Liçana i Roca (mort el 1741), baró de Moixent i Novelda, clavari i comanador major de l’orde de Montesa, coronel del regiment de dragons de Cartagena, que ell havia format el 1719.
Filipista, intervingué en la guerra de Successió, al Principat i al País Valencià, i fou també coronel de regiment de Tarragona Era fill del capità Carles Caro-Maça de Liçana i Roís, natural d’Elx mort el 1722, comissari general del terç d’infanteria d’Oriola d’on eren originaris els Caro, que foren ennoblits el 1604, el qual féu un préstec de 40 000 pesos a Felip V i guanyà en plet les baronies de Novelda i Moixent, per la qual cosa uní al seu cognom el de Maça de Liçana El segon marquès fou el fill del primer, Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes Fou succeït pel seu fill, el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina