Resultats de la cerca

Graduada en comunicació audiovisual i màster en creació documental per la Universitat Pompeu Fabra, debutà l’any 2005 amb el migmetratge documental L’avi de la càmera , al qual seguiren els documentals Quan plovien bombes 2007, sobre els bombardeigs a Barcelona durant la Guerra Civil, i Immersió 2009 L’any 2013 estrenà el seu primer llargmetratge, La plaga , que el 2014 guanyà quatre premis Gaudí millor pellícula en llengua catalana, millor guió, millor muntatge i millor direcció, i el premi Sant Jordi a la millor òpera prima Ha dirigit també les sèries documentals per a televisió Barcelona…

Tècnic de la Barcinógrafo, els anys de la Primera Guerra Mundial fundà, amb Joan Solà i Mestres, la productora Studio Films, que es dedicà als films d’aventures i de misteri Emboscada tràgica o a drames realistes Humanitat, Regeneració El seu èxit principal fou La boja del monestir de Montserrat , continuada per L’herència del diable En tots els films la direcció i la fotografia anaven a càrrec d’ambdós socis

Viatjant de draps, deixà la professió per l’escena Debutà al teatre Ateneu de Sabadell i el 1911 intervingué en el film Mala raça , de FGelabert més tard dirigí i interpretà per a la Studio Films de Barcelona la sèrie de curts Cuentos baturros 1914-15 i també Passa l’ideal 1915 i El dubte 1916 més tard rodà La raó social Castro i Ferrant, Un exemple, Humanitat ~1917, Regeneració , etc Intervingué també a La boja del monestir de Montserrat i L’herència del diable El 1922 actuà al teatre Espanyol de Barcelona Emprà el nom artístic Domingo Ceret

Fill del poeta Pere Fages de Climent, abandonà la carrera de dret per la de periodisme Responsable de les relacions amb els mitjans de comunicació en la tancada d'intellectuals de Montserrat durant el procés de Burgos, va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya Exiliat a París 1971-75, hi feu de corresponsal de Tele-exprés , i com a militant del PSUC fins el 1985 fou secretari de Santiago Carrillo Com a cinèfil, va dirigir sessions de cineclub sota l'empara dels jesuïtes Va impulsar unes trobades a Sitges que van ser l'embrió de l'actual festival internacional de cinema…

Vida Germà de l’editor Jordi Herralde , deixà inacabada la carrera de medicina per estudiar teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual de Barcelona Després marxà a París per seguir un curs a l’Institut de Formació Cinematogràfica i el 1970, any en què dirigí el seu primer curt, Cartel , tornà a Barcelona, on cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona El 1975 fundà Producciones Septiembre, per a la qual realitzà els seus primers llargs, el policíac La muerte del escorpión 1975 el documental Raza, el espíritu de Franco 1977 el llarg documental, El asesino de Pedralbes…

Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la ciutat comtal En el catàleg de la seva obra destaquen diferents sardanes i revistes i sarsueles com Amor y melodía ,  L’Hereu Riera, Mate al diablo,   La Gloriosa  1934,  El 13000 , de la qual es feren més de 100 representacions al teatre…

Vida Considerat un dels pioners del cine català, es dedicà inicialment a la fotografia de la mà del seu germà gran, Francesc, que era fotògraf professional Fou operador de reportatges de la sucursal de la Gaumont a Barcelona i cap el 1902 viatjà a París per treballar a la seu central de la firma De retorn a Barcelona, el 1905 filmà per al catàleg de la casa fragments de sarsueles sonoritzats pel mètode Chronophone Bohemios , El dúo de la africana , La gatita blanca i El húsar de la guardia El 1906 entrà amb el seu germà Ramon a la casa Marro-Soler, convertida en la Hispano Films, com a…

Casat amb l’actriu Montserrat Carulla , és el pare de la també actriu Vicky Peña Començà de ben jove a actuar al Centre Catòlic de Gràcia i aviat entrà a Ràdio Barcelona, experiència que li serví per a ingressar més endavant a Radio Nacional com a locutor Juan Manuel Soriano el reclamà per al quadre escènic de l’emissora, on a partir del 1948 participà en força programes de l’espai Teatro invisible Els Estudis Metro-Goldwyn-Mayer el contractaren com a actor de doblatge, feina que compaginà amb la ràdio Des de la dècada de 1950 també treballà a Voz de España gairebé en exclusiva, on, a més…

Estudià magisteri i exercí de mestra, feina que compaginà amb estudis a l’Institut del Teatre 1970-73 Cofundadora i actriu d’ Els Comediants 1971, el 1976 passà a formar part de la companyia del Teatre Lliure , on treballà durant 10 anys sota la direcció de Fabià Puigserver, actuant en la majoria dels muntatges Després ha continuat la seva carrera sense una vinculació estable D’entre les nombroses obres que ha interpretat es poden esmentar Elsa Schneider 1989, de Sergi Belbel, dirigida per Ramon Simó el monòleg No havies d’haver vingut 1991, de Feliu Formosa Desig 1991, de Josep…

Vida Feu la carrera d’enginyer industrial Com a estudiant redactà una Breve memoria sobre el sistema español de cine en color Cinefotocolor i el projecte de final de carrera consistí en el disseny d’una installació cinematogràfica 1955 El 1953 debutà com a cineasta en el grup La Gente Joven del Cine Amateur LGJCA amb El de rejones curtmetratge documental El mateix any rodà Entre vías curtmetratge arg, que obtingué una medalla de plata al Concurs Nacional de Cinema Amateur També premiaren els curts de ficció Shock 1954 i Première 1955, aquest darrer amb Jordi Feliu, amb intèrprets i sense…