Resultats de la cerca

Canonge de la seu de Barcelona i professor de teologia moral al seminari barceloní des del 1915, fou traductor de la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou durament perseguit Després de la guerra publicà, només en castellà, versions bíbliques, un missal romà i diversos manuals d’ensenyament del dogma i de la moral cristiana

Doctor en lletres, fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat de Barcelona 1952-64 Home de saber universal, dotat d’una fina sensibilitat literària i artística, collaborà com a crític musical a Mirador i fou director literari de l’editorial Seix-Barral Però, sobretot, excellí en l’art de la docència, que exercí amb un agut sentit crític, amb una sagacitat admirable, un acusat escepticisme i una curiositat inabastable al costat dels cursos de filologia clàssica, la seva especialitat, dictà lliçons de literatura llatina medieval, de poesia francesa, etc Figurà al consell…

Fou sacerdot entre el 1958 i el 1968 Fins el 1966, any en què el ministre d’informació vetà el seu nom, fou molt actiu en ràdio, televisió i premsa Participà en la resistència antifranquista i estigué empresonat Doctor en teologia Roma 1968 i en filosofia Barcelona 1977, estudià patrística a Münster 1965, ciència de les religions a París 1968-70 i filosofia Vedānta a Varanasi, Índia 1981-82 Des del 1972 és professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1996 fou nomenat catedràtic Des del 2002 n’és catedràtic emèrit Ha estat professor a la Venice International…

Ingressà al monestir de Montserrat el 1957, on seguí estudis eclesiàstics i cursà els de filosofia a la Universitat de Lovaina Bèlgica Doctor en filosofia per la Universitat Ramon Llull , de la qual fou catedràtic fins a la jubilació 2009, s’especialitzà en el racionalisme crític de Karl Popper i Hans Albert En els períodes 1969-80 i 1986-88, fou prefecte d’estudis del monestir de Montserrat Els seus treballs s’han centrat en la filosofia del llenguatge , l’ hermenèutica filosòfica i la filosofia contemporània Des de l’any 1970 al 1987 fou director de la revista…

Monjo de Montserrat des del 1961, el 1969 s’ordenà sacerdot Es doctorà en teologia a Tübingen 1973 Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Facultat d’Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , exercí també la docència a la Facultat de Teologia de Barcelona, a l’Institut d’Humanitats, a l’Institut del Teatre i a la Universidad Nacional Autónoma de México El seu principal centre d’interès foren les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història, en una visió influïda sobretot per Max Scheler, Ernst Bloch i…

Germà de Narcís Verdaguer Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1874 i del 1875 al 1919 fou catedràtic de retòrica i poètica i de psicologia, lògica i filosofia moral als instituts de Maó, Cabra Còrdova, Tarragona i Palma En 1918-19 dirigí també l’Escola Normal de Palma Feu publicacions escolars com Resumen de fonología y morfología de las lenguas latina y castellana 1888, Sumario de retórica y poética o Literatura preceptiva 1889 i Preceptiva literaria 1907 Fou membre de l’Esbart de Vic i collaborà amb el poema Desconhort a La garba muntanyesa 1879 i amb notes…

Fill d’un catedràtic de medicina de la Universitat de Cervera, restà orfe de pare al cap de pocs mesos i fou protegit per Ramon Llàtzer de Dou, del qual més tard publicà una biografia 1885 Estudià gramàtica llatina i retòrica a Igualada i, a partir del 1822, filosofia i dret a Cervera, on obtingué el títol de batxiller en lleis 1829 i de doctor en cànons 1832, i on fou professor del 1832 al 1835 Visqué a Itàlia, com a institutor de dos nebots de Dou, del 1835 al 1839 Més endavant fou catedràtic de retòrica al seminari de Vic El 1847 ocupà la càtedra de literatura llatina de la Universitat de…