Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
vescomtat de Montserrat
Història
Títol concedit el 1826, pel pretendent Carles VII, duc de Madrid, a Josep de Montserrat de Suelves i de Montagut, marquès de Tamarit.
Continua en la mateixa família
Montepio de Montserrat
Història
Societat de socors mutus, per a casos de malaltia, creada per catalans residents a l’Argentina.
Fou creada el 1857 a Buenos Aires per inspiració de Gil Gelpí i Ferro i altres 150 naturals de Catalunya i de les Balears La primera comissió directiva fou presidida per Gil Gelpí i Ferro, i estava formada per Josep Puig i Clavera, Domingo de Bertran i Pau Ramon Com a metges hi figuraren Pau Sabdell i Domingo Capdevila El 1939 canviaren el servei assistencial i installaren els primers consultoris mèdics interns que s’anaren ampliant Actualment els consultoris cobreixen totes les necessitats mèdiques, i inclouen un modern laboratori Les installacions comprenen també la biblioteca Antoni de P…
vescomtat de Montserrat
Història
Títol concedit el 1857 al coronel d’infanteria i diputat Josep Manso i Juliol (Cornellà 1818 — Gràcia 1867), segon comte del Llobregat.
Havia estat el vescomtat previ, i cancellat, del comtat del Llobregat, concedit al seu pare Passà als Barcáiztegui
marquesat de Tamarit
Història
Títol concedit el 1681 al doctor en lleis de Reus establert a Tarragona Francesc de Montserrat-Vives i Oriol (Reus 1617 — Barcelona 1688), baró d’Altafulla i de Ribelles, governador de Tarragona.
Per mort 1718 sense fills de la seva filla, la segona marquesa, el títol passà a una altra branca de la família, que el posseí fins el 1794, que, per enllaç, passà als Suelves, que en les primeres generacions es cognomenaren Montserrat-Suelves Entre aquests cal destacar el vuitè marquès Antoni de Montserrat de Suelves i d'Ustáriz , i el seu nebot i successor Josep de Montserrat-Suelves i de Montagut
Llibre jutge
Història
Versió catalana antiga de les lleis godes o Liber iudiciorum visigot.
S’ha conservat només fragmentàriament en un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell Segons AM Mundó, que l’identificà el 1960, el manuscrit anomenat Llibre jutge de Montserrat , pot ésser datat entre el 1180 i el 1190 Es tracta d’una còpia de la versió catalana, probablement de vers el 1140, del Liber iudicus , en relació directa amb la primera compilació dels Usatges El títol de Forum iudicum d’un còdex castellà del 1188 i que donà origen al Fuero Juzgo no fou mai conegut a…
,
Joan Garí
Història
Protagonista d’una llegenda montserratina situada en temps de Guifre el Pelós.
Segons aquesta llegenda Garí es lliurà a aspres penitències en una cova de Montserrat, però, temptat pel diable, caigué després en triple pecat de fornicació, d’homicidi i de falsia en la persona d’una filla del comte després d’una duríssima expiació, fou perdonat per boca d’un infant fill del comte És una antiquíssima llegenda siríaca de sant Jaume Penitent, que en les seves versions europees italianes, alemanyes, franceses i catalanes és sempre anomenat Joan i que té uns parallels islàmics el santó Barsisa La primera manifestació conservada de la llegenda catalana és del 1439,…
tractat de Breda
Història
Tractat entre Anglaterra, Holanda, Dinamarca i França (31 de juliol de 1667) pel qual Anglaterra cedia a Holanda l’establiment de Surinam a canvi de Nova Amsterdam (Nova York) i Delaware, però mantenia la Navigation Act amb una dispensa, com a sola concessió, per als productes de Renània, els quals podrien ésser transportats per vaixells holandesos.
França recuperava Acàdia i restituïa les illes Antiga, Montserrat i Saint Christopher als anglesos
comtat de Montoro
Història
Títol senyorial concedit el 1643 a Vicente Ram de Montoro y de Montserrat, senyor de Montoro (Aragó).
Ha passat als Despuig, comtes de Montenegro
baronia de Montmagastre
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim que comprenia les parròquies d’Anya, Montargull, Alentorn, Folquer, Comiols, la Vedrenya i Sant Joan, i la quadra de Vall-llebrera.
El 1570 Miquel Josep de Vilalba i de Guinard mort vers el 1583, senyor del castell de Vilalba, permutà aquest castell amb l’abat de Montserrat per la baronia de Montmagastre Dels Vilalba passà als Meca, senyors de Guspí, als Llorac òlim de Meca, barons de Solivella, i als Despujol, marquesos de Palmerola
La Recompensa del Trabajo
Història
Societat de resistència dels sabaters de Llucmajor fundada el 1901.
Fou, fins al juliol del 1936, la principal impulsora de les realitzacions obreres de la vila permeté la creació de l’Agrupació Socialista adherida al PSOE 1905, afavorí l’aparició de la Unió de Camperols i de la cooperativa de consum La Nueva Vida 1907 —la més important de l’illa— i de la de producció La Hormiga 1931 Foren els seus principals dirigents els germans Joan i Miquel Montserrat Parets