Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Nausica
Teatre
Obra teatral de Joan Maragall basada en el tema homèric i d’inspiració goethiana, escrita a Caldes d’Estrac durant els estius del 1908 al 1910.
L’obra, d’accentuat to líric, és un intent de fer reviure Homer, en un paisatge i ambient determinats, incorporant-li alhora el món sentimental de l’autor Fou estrenada el 1912 Carles Riba prologà l’edició d’aquesta obra amb un estudi important 1936, que fou després la seva tesi doctoral La lectura d’aquesta tesi a la facultat de filosofia i lletres, el 12 de maig de 1938, constituí un dels darrers actes acadèmics de la Universitat Autònoma de Barcelona
Nausica
Filla d’Alcínous, rei dels feacis, i d’Arete, protagonista d’un dels episodis més famosos de l’Odissea (llibre IV).
Recull i ajuda Ulisses, que ha arribat, nàufrag, a l’illa i l’hostatja al palau del pare Al moment de la partença de l’heroi mostra un tímid i ingenu amor Mític personatge, ha inspirat l’art i la literatura de tots els temps Polignot la pintà en un quadre conservat a la pinacoteca dels Propileus d’Atenes i apareix en diversos vasos i ceràmiques
Alcínous
Història
Rei mitològic dels feacis, net de Posidó i pare de Nausica.
Acollí els argonautes Ulisses i els seus companys es refugiaren al seu palau Protegí Medea
Iliacan
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada a Barcelona el 1993 pel coreògraf i ballarí Álvaro de la Peña, amb Pere Jané i Nausica Guitart.
Ha presentat els espectacles Ja no sabria tornar 1993, En el claro del bosque, Del VI al XIII, Danzas de amor y muerte 1994, El rostro de mi suerte , Oannes , Encara que em tremoli el pols 1995, Don Juan 2001, Elvira Dorado 2002 i Donde habito 2003
Elegies de Bierville
Conjunt de dotze poemes escrits per Carles Riba.
Aplega les elegies o composicions escrites durant els temps del seu exili a França 1939-42, com a conseqüència de la caiguda de Catalunya després de l’ofensiva de les tropes franquistes Immergit en un medi estrany i en les hostils circumstàncies de la Segona Guerra Mundial, l’autor descriu en els seus poemes l’experiència del recolliment i de l’acarament amb si mateix com un camí que el porta a trobar les arrels de l’ésser i a retornar ala seva pròpia realitat profunda Talment davant la mort, examina el que ha estat i és encara la seva vida, a partir del precepte contingut en la màxima…
,