Resultats de la cerca

Inicià la carrera al servei del marquès de Cotrone, fent el cors Del 1500 al 1507 lluità a Itàlia al servei del Gran Capità i posà en pràctica el seu mètode de tàctica militar a base de mines terrestres en fou recompensat amb el comtat d’Oliveto Passà després a l’Àfrica, prengué Vélez de la Gomera 1508, participà en la presa d’Orà 1509, conquerí Bugia 1510 i sotmeté Alger, Tunis, Tremicèu i Trípoli El 1512, de nou a Itàlia, com a capità general de la infanteria, participà en la batalla de Ravenna empresonat pels francesos, fou rescatat per Francesc I de França, que el nomenà general dels seus…

Cap militar de la Segona Germania , comandà l’exèrcit dels agermanats que fou vençut per les forces reials a Sella 15 de juliol de 1693 El lloctinent de València, marquès de Castel Rodrigo, posà preu al seu cap mil lliures si era lliurat viu i cinc-centes si ho era mort Bé que pogué de moment refugiar-se a Villena, dins el regne de Castella, fou empresonat pel lloctinent del corregidor d’aquesta ciutat i lliurat a les autoritats reials valencianes Condemnat a mort per l’audiència de València, fou penjat a la porta de Sant Vicent i el seu cos fou esquarterat 29 de febrer

Havent actuat com a fiscal en la repressió nacionalista durant la guerra civil, i des del 1944 com a governador de diverses províncies, fou director general de seguretat 1957-65 i alcalde de Madrid 1965-73 Ministre de la governació 1973 amb l’almirall Carrero Blanco, després de la mort d’aquest el substituí en la presidència del govern gener 1974, des d’on volgué promoure una tímida obertura política que no modifiqués les estructures del règim franquista El rei Joan Carles I el ratificà en el càrrec el 1975, però, incapaç de vèncer la resistència dels sectors immobilistes i de satisfer les…

Estudià filosofia, teologia i dret Fou diputat i senador Defensà amb enardiment les seves idees en nombrosos articles periodístics i fundà El Pensamiento Español Les seves novelles pertanyen al gènere històric, encara que aquest gènere ja era periclitat quan ell les escriví Les més importants són Doña Urraca de Castilla 1849, Doña Blanca de Navarra 1874 i, sobretot, Amaya o los vascos del siglo VIII 1878, damunt la qual JGuridi escriví l’òpera Amaya 1920

Deixeble de Menéndez Pidal, treballà al laboratori fonètic del Centro de Estudios Históricos de Madrid Membre de l’Academia Española 1935 i professor de la Universitat de Colúmbia Fonetista notable, és autor de Manual de pronunciación española 1946 Edità i prologà l’obra de Garcilaso i Las moradas de santa Teresa Publicà, a més, Métrica española 1956, Documentación lingüística del Alto Aragón 1957 i Arte del verso 1959

Corresponsal de guerra a la campanya del Marroc 1859-60, collaborà a diversos periòdics madrilenys Fou vocal de la junta revolucionària de Madrid 1868 Afiliat a la Unión Liberal, fou sovint diputat a corts entre el 1861 i el 1881, governador civil de les Balears 1864 i ministre de foment 1875, 1884-86 Publicà Ensayos poéticos 1851, Poesías 1857, Las crisis de España 1870, Notas dispersas 1893 i les biografies O'Donnell y su tiempo 1869 i El Cardenal Cisneros 1869

Estudià lleis a València Síndic procurador general de Sagunt 1773, rebé el títol de doctor dels Reials Consells 1774 Fou empresonat per l’intendent general del regne arran d’un plet entre Sagunt i algunes localitats veïnes Aconsellat per FPérez Bayer, dedicà una estança a la casa de la vila de Sagunt per a guardar inscripcions ibèriques i romanes Escriví Disertación sobre el teatro y circo de Sagunto 1793, Relación de antigüedades que en el día existen en la memorable ciudad de Sagunto i la tragèdia La destrucción de Sagunto

Comte de Casa Sarria Lluità contra els francesos a la Guerra Gran i participà en les guerres contra Portugal 1801 i contra Napoleó 1808-14 Assolí el grau de tinent general Escriví obres teòriques de tema militar, com Memorias de artillería sobre un mecanismo para cargar los cañones 1830 i Memoria sobre un sistema de puntería 1863, molt consultades al s XIX

Republicà, ocupà càrrecs oficials subalterns a València i a Alacant durant la revolució del 1868 i fou, posteriorment, regidor de València molts anys Escriví diverses obres teatrals i de propaganda política Pasado, presente y porvenir, 1886, i Una visita a la Escuela de Artesanos , 1882

Carlí, collaborà a nombrosos periòdics del partit, especialment a El Diario de Valencia , on fou redactor en cap i es distingí per la crítica municipal i els articles sobre història i folklore valencians Publicà un important catàleg de Premsa valenciana 1928, uns Apuntes bibliográficos de la prensa carlista 1917, l’estudi Los carmelitas de Valencia durante la invasión francesa 1921 i reculls d’articles Oratoria monesipal, Monecipalerías i Bajonazos al idioma , preferentment antirepublicans Aplegà una important collecció de periòdics, sobretot en català, i de fulls solts, i una notable…