Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Jofre de Sarrovira
Història
Noble de la Grècia catalana, un dels més destacats en rang.
Fou capità del comtat de Salona i defensà els interessos de la corona catalanoaragonesa mantenint l’autoritat reial als ducats d’Atenes i Neopàtria, motiu pel qual el rei el nomenà cavaller de l’orde de Sant Jordi a Livàdia 1381
senyoria del Castell de l’Estanyol
Geografia històrica
Territori feudal de Grècia situat més enllà de la frontera nord del comtat de Mitra, a l’indret actualment anomenat Kastri, on hi ha restes d’una interessant ciutadella amb torres semicirculars.
Era l’avançada més septentrional del ducat de Neopàtria Passà a la família catalana dels Novelles per l’enllaç d’Ot de Novelles amb la germana i hereva de Stefanos Melissenos El darrer senyor català fou el seu net Missili de Novelles
Francesc Llunell
Història
Funcionari reial, d’origen català.
Castellà de Levàdia Beòcia 1374, defensà la fortalesa de Mègara de l’atac de Nerio I Acciaiuoli, on fou fet presoner El 1375 era a Sicília amb el càrrec de procurador dels ducats d’Atenes i Neopàtria, i missatger especial de Lluís Frederic d’Aragó Fou recompensat pels perjudicis soferts a Mègara
Ot de Novelles
Història
Cavaller.
Al servei de Frederic II de Sicília, aquest li encarregà de lliurar a1315 a Ramon Muntaner el futur Jaume III de Mallorca perquè el portés a Perpinyà Frederic II nomenà el seu fill Ot de Novelles mort després del 1331 —creador de la potència de la seva família, la més important a Grècia, després dels Frederic d’Aragó i els Lloria— vicari general dels ducats d’Atenes i de Neopàtria 1330 succeint Alfons Frederic d’Aragó, però aviat fou substituït per Nicolò Lancia Ot, titulant-se mariscal i capità general dels ducats, fou un dels signataris 1331 d’una treva amb els venecians de…
Lluís Frederic d’Aragó
Història
Quart comte de Salona (1365-82) i de Citó i senyor d’Egina (1380-82).
Fill de Jaume Frederic d’Aragó Defensà el seu comtat contra invasions estrangeres Fet vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1375, impedí l’anarquia a la mort de Frederic III de Sicília i oferí la sobirania d’aquells ducats al rei català Pere III, el qual l’acceptà i confirmà la vicaria a Lluís 1379-80 Es casà amb Helena Cantacuzè
Helena Cantacuzè
Història
Comtessa de Salona i de Citó (actual Zituni) (Grècia), parenta de l’emperador Joan VI Cantacuzè i muller de Lluís Frederic d'Aragó
.
Regí el comtat en nom de la seva filla Maria des de la mort del seu marit 1382 fins a la conquesta del país per Baiazet I 1394, que les tancà al seu harem Mantingué estretes relacions amb els reis Pere III i Joan I de Catalunya-Aragó, els quals li demanaren ajut per als ducats catalans d’Atenes i de Neopàtria
Berenguer d’Estanyol
Història
Cavaller.
Combaté a favor de Frederic III de Sicília Aquest el nomenà 1312 vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria, conquerits l’any abans per la Companyia Catalana Sota el seu govern, els catalans consolidaren la conquesta Lluità contra els venecians, rebutjà l’agressió dels Àngel a Tessàlia i a l’Epir i mantingué l’hegemonia catalana a l’Argòlida
senyoria d’Estir
Geografia històrica
Territori de la Grècia catalana, al ducat d’Atenes, centrat en la ciutat forta del mateix nom, entre el mont Parnàs i Helicó.
Fou concedit el 1366 a Guillem Frederic d’Aragó Passà seguidament a Ot de Novelles, senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, i al fill d’aquest, Ermengol, que el vengué a Roger de Lloria, vicari general d’Atenes i Neopàtria, venda confirmada per Frederic III de Sicília el 1367 El succeïren els seus fills Joan i Francesca de Lloria, muller de Tomàs Despou
despotat de l’Epir
Història
Estat sobirà —dit també despotat d’Árta— sorgit a la part meridional de l’Epir, a la península hel·lènica, en crear-se l’imperi Llatí de Constantinoble (1204).
Governat per la dinastia bizantina dels Àngel 1205-1318 i per la dels Orsini 1315-58, fou atacat per la Companyia Catalana a sou de Gualter I de Brienne, duc d’Atenes, en temps de la dèspoina Anna Àngel 1310 Fou territori fronterer del ducat català de Neopàtria El 1358 fou envaït pel capitost albanès Carles Thopia i el 1388 reincorporat a l’imperi Bizantí
Joan de Lloria
Història
Senyor d’Estir.
Fill del vicari general d’Atenes i Neopàtria Roger de Lloria Per la pau estipulada amb els invasors francesos, fou promès a Maria, filla de Guiu d’Enghien, però el matrimoni no s’efectuà Ajudà Lluís Frederic d’Aragó per tal de procurar l’obediència dels ducats a Pere III de Catalunya-Aragó Detinguts per Lluís d’Enghien, comte de Conversano, a l’Argòlida, en una nova campanya francesa 1378, era encara presoner el 1381