Resultats de la cerca

Subratllà especialment la dimensió estètica de la revelació Les seves obres principals són Das Herz der Welt ‘El cor del món’, 1945, Theologie der Geschichte ‘Teologia de la història’, 1951, Bernanos 1954, Das betrachtende Gebet ‘La pregària contemplativa’, 1955, Die Gottesfrage des heutigen Menschen ‘El problema de Déu en l’home d’avui’, 1956, Skizzen zur Theologie ‘Assaigs de teologia’, 1960-61, Herrlichkeit Eine theologische Ästhetik ‘Magnificència Una estètica teològica’, 1961, Cordula oder der Ernstfall 1966

Estudià a Estrasburg En 1666-86 residí a Frankfurt, d’on fou degà i on fundà els primers collegia pietatis En el seu Pia desideria oder Hertzliches Verlangen nach gottgefälliger Besserung der wahren Evangelischen Kirche ‘Pia desideria o Anhel fervent en favor del millorament de la vertadera Església evangèlica’, 1675 indicà el camí de reforma del luteranisme en l’experiència mística i en la interioritat Predicador a la cort de Dresden 1686, organitzà a Halle an der Saale el seminari del pietisme germànic

El seu cognom real era probablement Schulz o Schultz Fou organista a Frankfurt de l’Oder, a Groningen i a Wolfenbüttel, on també fou mestre de capella Autor d’una vintena de reculls d’obres per al culte, d’una collecció de danses franceses i de tres volums de la seva obra didàctica Syntagma musicum 1615-19 Introduí l’estil madrigalesc en la polifonia coral tradicional El 1609 publicà una sèrie d’obres per a orgue amb el títol Musae Sioniae , d’una gran inventiva

Hegelià, es preocupà dels problemes estètics, que enfrontà d’una manera psicològica més que no pas metafísica Considerat irreligiós i no patriòtic, fou expulsat de la càtedra de Tübingen 1844, on tornà a professar 1866-77 després d’haver-ho fet dotze anys a Zuric En la seva doctrina destaquen els conceptes d’expressió estètica i d’endopatia Són obres seves Ästhetic oder Wissenschaft der Schönen ‘Estètica o ciència del bell’, sis volums, 1847-58 i Shakespeare-Vorträge ‘Conferències sobre Shakespeare’, sis volums, 1899-1905

A partir de Versuch über die Transzendentalphilosophie ‘Assaig sobre la filosofia transcendental’, 1790, qualificada per Kant com la crítica més aguda a la seva filosofia, aconseguí un gran predicament Ultra nombrosos comentaris a Aristòtil, Maimònides i Bacon, escriví Versuch einer neuen Logik oder Theorie des Denkens ‘Assaig d’una nova lògica o teoria del pensament’, 1794, intent d’exposició d’una lògica simbòlica, Kritische Untersuchungen über den menschlichen Geist ‘Investigacions crítiques sobre l’esperit humà’, 1797 i l’autobiografia Salomon Maimons eigene Lebensgeschichte…

Ha donat nom a la cultura d’agricultors més antiga de bona part d’Europa, del sud del llac Balaton, Hongria occidental, a l’estuari de l’Oder i del Rin fins al Vístula Començà abans del 4000 aC, i durà més d’un milleni Hom suposa que fou originada per una sèrie d’onades de colonitzadors, arribades de Pròxim Orient i que seguiren en bona part la ruta danubiana, pertanyents a un poble de tipus antropològic mediterrani Aquesta cultura, ultra el nom de cultura de la ceràmica de bandes , ha rebut el de danubiana

Doctor en filologia per la Universitat de Leipzig 1834 Entre el 1843 i el 1854 fou el bibliotecari privat de Frederic August II de Saxònia Fou també director del gabinet numismàtic i del museu de la porcellana de Dresden Entre el 1837 i el 1860 publicà Lehrbuch einer allgemeinen Literärgeschichte aller bekannten Völker der Welt ‘Tractat d’història de la literatura universal de tots els pobles coneguts del món’, i el 1861, Orbis latinus, oder Verzeichnis der lateinischen Benennungen der bekanntesten Städte etc ‘ Orbis latinus , o inventari dels noms llatins de les ciutats més…

Fou professor a Jena i a Heidelberg i tingué dificultats acadèmiques per les seves tendències polítiques liberals Escriví abundants tractats Neue Kritik der Vernunft , ‘Nova crítica de la raó’, 1807 Handbuch der praktischen Philosophie , ‘Manual de la filosofia pràctica’, 2 volums, 1818 i 1832 Politik oder philosophische Staatslehre , ‘Política o doctrina filosòfica de l’estat’, 1848 etc, on es manifesta com a adversari de l’idealisme especulatiu postkantià El sistema propugna la inclusió dels resultats de les ciències particulars, però no admet la possibilitat de matematització…

Funcionari a Varsòvia, es convertí al catolicisme i fou ordenat de sacerdot 1814 Amic d’ETAHoffmann, rebé la influència de Novalis i Schleiermacher De les seves obres cal destacar Die Söhne des Tals ‘Els fills de la vall’, 1803, poema dramàtic, Das Kreuz an der Ostsee ‘La creu a la Bàltica’, 1806, la tragèdia Martin Luther oder die Weihe der Kraft ‘Martí Luter o la consagració de la força’, 1807, que transformà després de la seva conversió, i Der vierundzwanzigste Februar ‘El vint-i-quatre de febrer’, 1909, que inicia el gènere anomenat “drama de destí”

Iniciador i cronista del Grup 47, la seva obra documenta fets polítics i culturals, com Die Mauer oder 13August ‘El mur o el 13 d’agost’, 1961 i Almanach der Gruppe 47 1947-62 Amb la novella Die Geschlagenen ‘Els derrotats’, 1949, una mena de diari d’un soldat, tingué renom internacional A aquesta seguí Sie fielen aus Gottes Hand ‘Caigueren de la mà de Déu’, 1951 i l’allegat antiideològic Briefe an einen jungen Sozialisten ‘Cartes a un jove socialista’, 1974 És també autor de l’autobiografia Reisen durch meine Zeit ‘Viatges a través del meu temps’, 1989