Resultats de la cerca

A la capçalera d’aquesta vall, als vessants meridionals del massís de Madres hi ha el Gorg Negre 2 082 m alt, que forma part dels gorgs de Noedes En aquesta part alta destaquen, a la serralada que separa les valls d’Évol i de Cabrils, el pic de la Pelada 2 370 m alt i el puig d’Escotor 2 292 m alt, i al límit amb la vall de Noedes, el Montcoronat 2 172 m alt Dins el municipi hi ha la més important fàbrica d’electricitat del Conflent, la central d’Oleta , que aprofita l’aigua conduïda de la Tet a 228 m d’altura, amb una potència installada de 12 kW i una producció mitjana de 43…

La major part del terme és accidentada per la serralada que separa aquelles dues valls tributàries Els conreus ocupen només 30 ha, 23 de les quals són de pastures i farratge, només 4 d’arbres fruiters albercoquers i presseguers, 1 de vinya i 1 d’hortalisses El cens ramader és mínim 280 caps de cabrum El poble 25 h 1982 873 m alt és situat en un coster que domina la riba dreta del riu d’Évol, vora la confluència, a Oleta, amb la Tet L’església parroquial és dedicada a santa Maria el lloc és esmentat ja el 978 Dins el terme hi ha, també, els llogarets de Guixà, Celrà i Turol

Comprèn els vessants septentrionals de la serra que, des del coll de la Llosa, separa les valls Marçana i de Nyer El terme és, en part, boscat i, en part, cobert de pasturatges La superfície agrícola es limita a 91 ha destinades a arbres fruiters 13 ha d’albercoquers, 4 ha de vinya, 3 ha d’hortalisses, 2 ha de cereals i 64 ha de pastures i farratge El cens ramader és de 83 caps de boví, 97 d’oví i 7 d’equins, en recessió El poble és situat en un coster, a 843 m alt, dominant la vall de la Tet, enfront d’Oleta, al voltant de l’església parroquial El lloc és esmentat ja en 874-875…

El terreny, tot primari i azoic, ha donat el nom al de tota una àrea geològica sèrie de Jújols El bosc de Jújols , el d’Oleta i la pinosa de l’Airola cobreixen una bona part del sector més septentrional El terme és drenat pels còrrecs de Burguera i de Fontfreda aquest pren el nom de còrrec del Riel prop de Tuïr d’Évol D’economia essencialment agropecuària pastures, farratge, bestiar boví, la pèrdua demogràfica començà a la primeria del s XX i s’accentuà fins gairebé al despoblament, malgrat que d’ençà de la dècada del 1990 s’ha recuperat El poble 960 m alt és al sud del terme,…

El riu passa engorjat en aquest sector congost de les Graus, i això ha fet que, fins a l’obertura de la nova carretera, la via tradicional de la Cerdanya a Perpinyà guanyés altitud per tal d’evitar el congost mitjançant una àmplia graonada anomenada les graus de Canavelles o d’Oleta , de la qual rebé el nom l’establiment termal de les Graus de Canavelles, a l’indret de l’antic monestir d'Eixalada L’agricultura de muntanya, que aprofita els petits replans suspesos de l’antiga vall regats per aigua canalitzada des de la Cerdanya, i la ramaderia, són les principals fonts de riquesa…

El terme, molt accidentat, és boscat en el seu sector meridional, al vessant dels puigs de les Tres Estelles 2099 m alt i de la Segalissa 1808 m Prop del coll de la Llosa i prop del poble d’Aituà, hi ha un important grup de mines de ferro —un dels principals de la zona del Canigó— que han estat explotades fins el 1963, amb especial intensitat els darrers anys També hi ha mines de fluorita, localitzades al NE d’Escaró i que hom explota des del 1958 un transportador aeri porta el mineral fins a la fàbrica, situada a la Bastida d’Oleta L’activitat agrícola és minsa unes 30 ha de…

El sector de l’esquerra comprèn els vessants meridionals de la Tartera 1 790 m alt, divisòria amb la vall de Noedes, drenats per diversos torrents, entre els quals el dels Rocs Llisos el sector de la dreta del riu comprèn els cursos baixos de la vall Marçana i de la vall Llobera i arriba fins al serrat de les Garberes 903 m alt, límit amb la vall de Fullà El sector meridional del terme i els vessants de la Tartera on hi ha un refugi forestal són coberts de bosc La superfície agrícola es limita a 115 ha els arbres fruiters ocupen 23 ha 12 de pomeres, 10 d’albercoquers…