Resultats de la cerca

Competí pel Futbol Club Barcelona i guanyà el Campionat de Catalunya a l’aire lliure deu vegades 1968-74, 1978, 1979, 1980 i cinc cops en pista coberta 1968, 1969, 1974, 1979, 1980 Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, formà part, en diferents etapes, de la junta directiva, de la qual fou vicepresident 1998-2002 Disputà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya d’esquí alpí, i guanyà el Campionat d’Espanya d’esquí universitari 1967, 1968 A partir del 1969, practicà l’escalada i l’esquí de muntanya Participà en diversos rallis d’esquí i curses de muntanya El 1972 fou un dels organitzadors de la primera Copa d’Europa d’esquí, a la Molina

Reuní una gran collecció de molluscs i artròpodes, conservada a l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó

Estudià lleis Entre els seus llibres, sovint premiats, cal recordar Clarors mediterrànies 1936, Infant 1938 i Poemes 1947

Estudià dret i dirigí algunes revistes universitàries Durant la guerra participà activament en les activitats del grup literari Oasi, especialment en recitals de poemes Els seus primers llibres són d’aquesta època — Clarors mediterrànies 1936 i Infant 1938— i denoten una certa influència de la poesia moralitzadora de Josep M López-Picó Publicà a “Meridià” una desena de poemes i diverses cròniques de guerra També collaborà a Ressorgiment En la postguerra publicà un tercer llibre de versos — Poemes 1947— en una línia poètica similar i collaborà escadusserament en revistes com “El Pont” Els…

Començà estudiant navegació, que després canvià per medicina A Maó mateix estudià amb Carles Ernest Cook, que li descobrí els canvis del pensament científic del moment El 1804 passà a la Universitat de València, i l’any següent, amb la idea de continuar estudis al nou Collegi de Cirurgia, a Barcelona, on freqüentà l’Escola de Química de la Junta de Comerç de Barcelona aquesta li assignà una pensió per estudiar química a Madrid i a París, on entrà a treballar al laboratori dirigit per Fourcroy i Vauquelin, sota el guiatge del qual començà a investigar les variacions que experimenta l’orina en…

Mateu Orfila i Rotger publica Éléments de chimie médicale

El metge i químic menorquí Mateu Orfila i Rotger publica Traité des poisons tirés des règnes minéral, végétal et animal, ou toxicologie, obra traduïda a diversos idiomes

Fill de Francesc Hernández i Sanz Cursà estudis a la Universitat de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres Madrid, 1921 i en dret Barcelona, 1946, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Maó Fou un dels fundadors, a Menorca, de Nostra Parla , juntament amb el seu pare, Joan Mir i Mir, Marçal Pascuchi, Ferran Soldevila i altres collaboradors És autor de Menorca prehistórica 1924 Collaborador de la Revista de Catalunya 1930-31, la seva biografia del doctor Mateu Orfila li valgué el premi Orfila, convocat per única vegada per l’Institut d’Estudis…

Reuní a casa seva una notable biblioteca balear —que comprenia també monedes, gravats i conquilles— oberta al públic i de la qual confeccionà un catàleg Entre els llibres figurava el Libro de arte de las comadres , imprès a Mallorca el 1541, una còpia incompleta de la Història de Mallorca de Joan Binimelis i manuscrits del metge maonès Mateu Orfila Part de la biblioteca uns dos mil llibres fou adquirida per Pascual Gayangos i passà el 1870 a la Biblioteca Nacional de Madrid