Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Arxiu General del Regne de València
Dipòsit del fons documental produit perles diverses administracions del Regne de València.
Creat pel rei Alfons el Magnànim a les corts de València del 1419 per a la custòdia de tota la documentació procedent de la cancelleria reial, com també de totes les actuacions dels seus tribunals L’aplegament d’aquests fons documentals no tingué lloc aleshores, ni quan Carles III ho disposà expressament l’any 1770, sinó l’any 1860, quan foren installats al convent de la Companyia de Jesús L’arxiu és repartit en aquestes seccions arxiu reial consell o reial audiència, cancelleria i lloctinència, processos i sentències Generalitat del Regne provisions, mercaderies importades i exportades,…
Maça
Llinatge de rics-homes aragonesos establert a València arran de la conquesta d’aquell regne, amb Pere (I) Maça
.
Fou pare de Balasc I Maça , que prengué part en la conquesta de València i de Múrcia i es casà el 1228 amb Isabel Carròs El seu fill Balasc II Maça i Carròs fou comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan i comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill Pere II Maça mort el 1325 Aquest fou pare de Pere III Maça , que tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V, i que morí a Sogorb el 1363, durant la guerra contra Pere I de Castella Del seu segon matrimoni, amb Blanca de…
marquesat de la Romana
Història
Títol concedit el 1739 a Josep Caro-Maça de Liçana i Roca (mort el 1741), baró de Moixent i Novelda, clavari i comanador major de l’orde de Montesa, coronel del regiment de dragons de Cartagena, que ell havia format el 1719.
Filipista, intervingué en la guerra de Successió, al Principat i al País Valencià, i fou també coronel de regiment de Tarragona Era fill del capità Carles Caro-Maça de Liçana i Roís, natural d’Elx mort el 1722, comissari general del terç d’infanteria d’Oriola d’on eren originaris els Caro, que foren ennoblits el 1604, el qual féu un préstec de 40 000 pesos a Felip V i guanyà en plet les baronies de Novelda i Moixent, per la qual cosa uní al seu cognom el de Maça de Liçana El segon marquès fou el fill del primer, Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes Fou succeït pel seu fill, el…
cultura d’El Argar
Prehistòria
Cultura prehistòrica de l’edat del bronze, vigent vers 1500-1000 aC.
Nom derivat del poblat d’El Argar, al terme d’Antas província d’Almeria Pere Bosch i Gimpera, que creà aquesta denominació vers el 1920, creia que des d’un focus original al sud-est peninsular s’havia estès per gairebé tot el territori hispànic, hipòtesi que fou unànimement acceptada Els estudis de Miquel Tarradell, a partir del 1949, demostraren que es limita a una zona que comprèn aproximadament les províncies de Granada, Almeria, Múrcia i Albacete, i entra fins a l’extrem sud del País Valencià jaciments del Cabezo Redondo de Villena, de Sant Antoni d’Oriola i de Callosa de…
guerra de Granada
Història
Conjunt de campanyes (1481-92) portades a terme pels Reis Catòlics per tal d’annexar-se el regne de Granada.
Afavorida per les baralles constants dels nassarites guerra civil entre Muley Hacen, el Zagal i Boabdil, l’empresa, però, no fou pas fàcil ultra la possibilitat de recaptar l’ajuda africana, Granada posseïa places gairebé inexpugnables i una població nombrosa Els Reis Catòlics aconseguiren de Roma la declaració de croada i la finançaren amb préstecs jueus, i àdhuc amb el producte de la venda dels captius Després d’un seguit de victòries Lucena, 1483 Ronda, 1485 Loja i Monclín, 1486 Còrdova i Màlaga, 1487 Baza, 1489, el 1490 únicament la capital era musulmana, i després de dos anys de setge…
bisbat d’Elx
Territori eclesiàstic que comprenia la major part de l’actual diòcesi d’Oriola-Alacant.
Història De fundació antiga imprecisa, hom no en té notícies, però, fins al començ del segle VI El 517 el papa Hormisdes nomenà el bisbe Joan d’Elx vicari apostòlic seu a títol personal, puix que la seu continuà sotmesa a la metròpolis de Cartago Nova i, després, a Toledo per a resoldre certs afers eclesiàstics Sota dominació bizantina del 554 al 624, una part de la diòcesi d’Elx, amb seu a Elo, passà a dependre de Toledo Després del 624, els bisbes d’Elx recobraren tot el territori, però conservaren els noms units d’Elx i d’Elo talment és com signen uns quants bisbes del segle VII La diòcesi…
Terol
Família de picapedrers iniciada amb Jaume Terol (Alacant s XVII), que construí (1673-76) la torre, la sagristia i les voltes de la nau de l’església d’Agost (Alacantí); fou mestre de l’ajuntament d’Alacant.
Un fill seu, Felip Terol , obtingué la primera part de l’arrendament de la portalada principal de Santa Maria d’Alacant 1721 el 1736 intervingué amb Llorenç Chàpuli i el seu nebot Tomàs Terol Alacant 1697 — en l’arrendament de la portalada que comunica l’església i la capella de la comunió de Sant Nicolau d’Alacant 1736 també amb el seu nebot treballà en la capella de la comunió de l’església d’Agost Josep Terol , germà de Felip, dit el major , remodelà 1710-12 la nau de l’església de Montfort Vinalopó Mitjà Fill seu fou Josep Terol Alacant 1698 — 1758 dit el menor , el millor arquitecte —…
l’Oratori
Societat clerical de dret pontifici, sense vots, fundada a Roma el 1564 per sant Felip Neri.
Erigida en congregació per Gregori XIII 1575, les seves constitucions foren confirmades el 1612 per Pau V El fundador no volgué fundar cap congregació jeràrquica i centralitzada, de tipus clàssic, sinó una congregació de sacerdots seculars, units entorn del fundador sense cap altre vincle que la caritat i l’apostolat de cara al poble cristià, basat en obres de misericòrdia, predicació, confessió, música sagrada i el foment de la pietat popular Les fundacions posteriors no tenen cap dependència jurídica de la de Roma, sinó que són regides independentment per un prepòsit, sense superiors…
comtat de la Vall de Merlès
Història
Títol concedit el 1861 a Marià d’Oriola-Cortada-Jonquer i d’Ibáñez-Cuevas, alcalde de Vic.
Continua en la mateixa família
guerra dels Infants de la Cerda
Història
Període de guerres civils entre Castella i Catalunya-Aragó (1289-1304) ocasionades per la successió al tron castellà d’Alfons X.
Aquest monarca, havent fracassat les seves aspiracions al regne de Navarra, retirà el seu ajut al seu fill Sanç i intentà de trobar una solució de compromís que permetés als infants de la Cerda de conservar alguns drets sobre el regne castellà Sanç, ajudat per la noblesa i les ciutats, s’oposà als designis del seu pare i, davant l’ajut que el rei Felip III de França oferia als seus nebots Blanca, la mare dels infants, era germana de Felip, hagué d’aliar-se amb Pere II de Catalunya-Aragó Mort Alfons, Sanç Sanç IV de Castella, que no es volia enemistar amb Roma, contrària als desigs…