Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Leipzig amb H Grabner i L Weninger entre el 1928 i el 1932 i posteriorment ho feu a Viena amb E Wellesz Un cop acabada la seva formació, decidí enfocar la carrera musical cap a la composició i es traslladà a París, on entrà en contacte amb A Honegger i H Villa-Lobos, entre d’altres De retorn a Noruega, collaborà amb Ràdio Oslo, impartí classes i exercí de crític musical i de pianista Gran estudiós del folklore noruec, reuní i arranjà una bona collecció de melodies populars en Melodies de Hardanger El seu catàleg, ampli i variat, sofrí una notable…

Professor a les universitats d’Oslo 1953-61 i 1973-86 i Bergen 1961-72, i professor visitant en nombroses universitats dels EUA, s’especialitzà en l’estudi de la identitat ètnica a partir, sobretot, del treball de camp que dugué a terme entre els paixtus La seva recerca, d’acusat caràcter formalista, se centra en la noció de frontera entre identitats i grups, que no concep de manera rígida sinó dinàmica i canviant, a partir de la concurrència de factors diversos El contacte entre grups activa processos d’inclusió i exclusió essencials en la seva teoria de l’adscripció ètnica i…

Estudià filologia, història de les idees i història de la religió a la Universitat d’Oslo Com a escriptor assolí un èxit enorme amb el seu quart llibre, Sofies verden ‘El món de Sofia’, 1991, una novella sobre la història de la filosofia Abans havia publicat les històries aplegades a Noveller del andre del og de Diagnosen 1986, el llibre infantil Froskeslottet ‘El palau de les granotes’, 1988 i la novella Kabalmysteriet ‘El misteri del solitari’, 1990 Després del gran èxit d' El món de Sofia , la seva narrativa ha continuat, entre altres obres, a Hola Er el det noen la ‘Què hi ha…

Els seus pares foren el director d’orquestra Michael Flagstad i la pianista Marie Flagstad-Johnsrud, de qui rebé els primers rudiments musicals Més tard, estudià cant al Conservatori d’Oslo amb E Schytte-Jacobsen El 1913 debutà al Teatre Nacional de la capital noruega en un petit paper a Tiefland 'Terra Baixa', d’E D’Albert De seguida s’incorporà a la companyia del mateix teatre, on cantà bàsicament opereta Després d’una discreta gira per França, del 1928 al 1932 formà part de la companyia del Teatre Municipal de Göteborg Suècia El 1933 debutà a Bayreuth, on interpretà papers…

Graduat en economia per la Universitat d’Oslo, treballà de periodista i d’agent de borsa, i fou el líder d’un grup de rock , abans de dedicar-se a la literatura policíaca, gènere en què ha esdevingut un dels autors més reconeguts mundialment i més traduïts El 1997 publicà la seva primera novella, Flaggermusmannen ‘El ratpenat’, premi Clau de Vidre a la millor novella policíaca d’un escriptor nòrdic, protagonitzada pel detectiu Harry Hole, que inaugurà una sèrie que inclou  Kakerlakkene  ‘Escarabats’, 1998,  Rødstrupe ‘El pit-roig’, 2000,  Sorgenfri ‘Nèmesi’, 2002, Marekors  ‘L’…

Vida Començà els seus estudis musicals de petit, però la voluntat de la seva família de convertir-lo en advocat, sumada a una llarga malaltia, feu que els abandonés durant un llarg període de temps Estudià la carrera de dret, si bé la música continuà essent el seu principal centre d’interès A partir del 1840 hagué de treballar com a periodista per tal d’ajudar econòmicament la seva família, però l’any següent aconseguí de publicar les seves primeres obres, un recull de sis cançons Entre el 1849 i el 1851 fruí d’una beca que li permeté estudiar amb N Gade a Copenhaguen i amb EF Richter a…

Format a Weimar, a principi de segle residí a París, on evolucionà de l’impressionisme al fauvisme Pintà nombrosos paisatges d’Occitània La Ciotat i, especialment, de Catalunya Cotlliure

La capital és Oslo, la qual és un fylke independent

La seva infantesa malaltissa i afectada per la mort de la mare i la germana influí molt la seva obra Féu diverses estades a París i a Berlín En el Fris de la vida volgué pintar, segons ell mateix, “éssers humans que sofreixen i estimen” Cal destacar-ne Pubertat 1890 i Gelosia , Madona , ambdós del 1893, i El Crit , que esdevindria una fita de l’expressionisme, del qual existeixen diverses versions, la més antiga també d’aquest any En aquest període el seu estil esdevingué sintètic i utilitzà l’arabesc i la línia corba modernista per a expressar la psicologia angoixada dels seus personatges…

Fou presoner dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial pels seus escrits en la premsa Sovint tractà de la dificultat de prendre partit i criticà la burgesia Escriví, entre altres, el cicle, en part autobiogràfic, Lillelord ‘El petit lord’, 1955, De mørka kilder ‘Les fonts fosques’, 1956 i Va har ham nå ‘Ja el tenim’, 1957, que va des de la Primera Guerra Mundial fins al 1945, i —influït per Kafka i Proust— Jeg ‘Jo’, 1959, novella experimental que tracta d’una personalitat esquizofrènica i Den rode taken ‘La boira vermella’, 1967 També escriví teatre, Mens vi venter ‘Mentre esperem’, 1938…