Resultats de la cerca

Austriacista, fou un dels vuit prohoms de la plana de Vic que atorgaren poders a Antoni de Peguera i a Domènec Perera per a signar el 1705 el pacte de Gènova i un dels caps de les forces armades que des de Vic es traslladaren a Barcelona per proclamar rei l’arxiduc Carles Fou nomenat capità efectiu i coronel honorari del Regiment de Guàrdies Catalanes, amb el qual féu la guerra contra Felip de Borbó Però el 1713, seguint l’exemple del comte de Centelles, el reconegué com a rei És conegut com el de Manlleu per distingir-lo dels Cortada, austriacistes, de Merlès, residents a Vic

Ordenat de sacerdot 1809, fou canonge de la catedral 1815, secretari del capítol i exercí de vicari capitular 1837-48, malgrat la pressió del govern per donar l’administració a Gregorio Sanz de Villavieja Defensà el patrimoni eclesiàstic davant la desamortització 1836-51 Fou nomenat bisbe per influència del seu amic Jaume Balmes Tingué una relació personal amb Antoni Maria Claret

Doctor en ambdós drets, fou canonge i degà del capítol d’Urgell Escriví Variae juris super clericorum vita inèdit i La adulación en la figura 1647

Bon coneixedor dels pobles i de les tradicions sobretot de la Catalunya Vella, feu una tasca important de divulgació a través de nombroses conferències i exposicions Fundà l’Editorial Celblau de Torelló Entre les moltes publicacions seves es destaquen les guies muntanyenques i turístiques Bellmunt 1948, Puigsacalm 1952, Les Gorgues, Collsacabra Occidental 1956, Rupit 1972, L’Estany 1974, Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès 1978, Llegendes de la vall del Ges i els seus contorns 1979, La vall de Torelló 1979, en collaboració amb A Pladevall, El Collsacabra Solcs i cascades 1980…

Germà d’Antoni, Conrad i Joaquim Capellà de l’hospital comarcal de Vic Recollí més de cinc mil exemplars d’himenòpters, conservats al Museu de Torrellebreta Enriquí la collecció de lepidòpters del seu germà Joaquim amb espècimens procedents de països exòtics Algunes subespècies de cinipidocecídies porten el seu nom És autor, entre altres treballs, de Cinipidocecídies vigatanes 1930 i Fàunula himenopterològica de la comarca de Vic Fam Vespidae 1931

Germà d’Antoni, Conrad i Lluís Residia a la masia de Torrellebreta, el seu principal centre d’observació i treball Soci d’honor de la Societat Hispanolusoamericana de Lepidopterologia, fundador i president de la Societat Catalana de Lepidopterologia i membre de la Institució Catalana d’Història Natural Expert en lepidòpters, sobretot en licènids blavetes, dels quals descriví algunes formes noves per a la ciència, li han estat dedicades diverses subespècies Posseïa una magnífica collecció de més de quaranta mil exemplars de papallones, conservades a la casa pairal És autor del manual Els…

Germà d’Antoni, Lluís i Joaquim Recollí i colleccionà insectes, amfibis i rèptils A l’estació meteorològica installada a la seva casa de Taradell registrà dades d’interès per al coneixement climàtic de la localitat

Del 1932 al 1957 fou recollector i més tard conservador d’artròpodes del Museu de Zoologia de Barcelona Professor de l’Escola Superior d’Agricultura Especialista en himenòpters, té dedicades algunes espècies d’insectes d’aquest ordre És autor, entre altres treballs, de Les zoocecídies de les plantes de Catalunya 1936, extensa monografia de les cassanelles catalanes i de Zoocecidias de la Península Ibérica, I Cynipidae g/> Neuroterus 1956

Estudià al seminari de Vic, i ja sacerdot féu filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1919-21 L’historiador Heinrich Finke el recomanà per secretari de Paul Kehr, el qual ajudà en la recopilació dels Papsturkunden Spaniens 1924-27 El 1930 fou nomenat arxiver de la secció històrica de la Congregació de Ritus 1930 i fixà la residència a Roma Adquirí els títols eclesiàstics de prelat domèstic 1941, protonotari apostòlic 1961, canonge d’Astorga 1930 i canonge de Vic 1961 És autor de moltes obres i treballs en la congregació de ritus i de tema català, dels quals cal destacar l’edició del…

Provinent d’una nissaga de pelleters sorgida el 1792, els anys anteriors a la guerra civil de 1936-39 milità en la Federació de Joves Cristians de Catalunya , i el 1936 anà a Brusselles, on perfeccionà els seus coneixements professionals i es formà com a empresari Retornat a Vic el 1939, continuà el negoci familiar Colomer i Munmay SA, que modernitzà i n'inicià l’expansió internacional, tot orientant-lo envers l’exportació i establint fàbriques a Grècia, l’Iraq, el Brasil i altres països Fou membre de Foment del Treball i de l’Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament…