Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Ossètia
Regió
Regió geogràfica de la Caucàsia, dividida políticament entre els estats de Geòrgia, on forma la regió autònoma d’Ossètia Meridional, i Rússia, on constitueix la república federal d’Ossètia Septentrional.
Ocupa tots dos vessants del Caucas central i és, per tant, una regió essencialment muntanyosa els punts més alts arriben als 4 500 m, amb abundants boscs foliacis i prats alpins i subalpins És regada per una bona xarxa de rius, de caràcter torrencial, pertanyents a la conca del Terek, a l’Ossètia Septentrional, i a la del Kura, a l’Ossètia Meridional Hi ha conreus de cereals, horticultura i viticultura, i ramaderia bestiar oví i boví Té indústries metallúrgiques no ferroses, de la fusta i alimentàries
Ossètia Meridional
Divisió administrativa
Regió autònoma de Geòrgia, que ocupa la part sud de la regió geogràfica d’Ossètia.
La capital és Ckhinvali 34 000 h est 1990 Habitada majoritàrioment per ossets, prop d’un terç de la població és ètnicament georgiana La peretrojka instaurada per M Gorbačov a la segona meitat dels anys vuitanta del sXX, hi esperonà el nacionalisme tant georgià com osset aquest perseguia sobretot la unificació amb Ossètia Septentrional, enclavada a l’aleshores República Socialista Federativa de Rússia, i el 1989 tropes soviètiques hagueren d’intervenir-hi per a aturar una escalada de violència Amb l’ensorrament de l’URSS i la creació del nou estat independent de Geòrgia 1991, el…
Ossètia Septentrional
Divisió administrativa
República de Rússia que ocupa la part nord de la regió geogràfica d’Ossètia.
La capital és Vladikavkaz Ordžonikidze
osseta
Etnologia
Història
Individu d’un poble d’origen mixt iranocaucàsic establert a la regió d’Ossètia, que des del segle VII aC fins al sI dC estigué sota la influència escita.
Al final del s XII l’imperi tàtar arribà fins a Ossètia Al final del s XVIII sobretot a partir de la construcció de la fortalesa de Vladikavkaz, el 1784 començà el procés de russificació, sobretot a les ciutats L’any 1959 hi havia uns 410 000 individus
escític
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües parlades pels escites; pertanyen al grup irànic nord-oriental.
D’aquest grup lingüístic resta l’osset, que representa un enclavament irànic en territori caucàsic i és parlat a Ossètia i a Geòrgia Es conserven restes de l’escític antic en certs noms propis, transcrits en assiri i en grec
Marta de Geòrgia
Història
Emperadriu de Bizanci.
Filla del rei Bagrat o Pancraç IV i d’una princesa d’Alània-Ossètia Casada 1065 amb Miquel VII Ducas amb el nom de Maria, després de l’abdicació d’aquest, es casà amb l’emperador Nicèfor III Botaneiates, que adoptà Constantí Ducas, fill del primer matrimoni de Marta
Geòrgia
Estat
Estat asiàtic, a la part occidental de la Transcaucàsia, limita al N amb Rússia, a l’W amb la mar Negra, al S amb Turquia i Armènia i a l’E amb l’Azerbaidjan; la capital és Tbilisi.
La geografia física La major part del territori de Geòrgia és muntanyós Dins els seus límits entra quasi totalment el Gran Caucas Caucas, la part axial del qual és la Serralada Principal del Caucas, amb els pics El’brus 5642 m i Kazbek 5047 m El vessant sud del Gran Caucas és compost de diverses serralades transversals Gagra, Bzyb, Kodori, Svanètia, Lečkhumi, Račin, Surami, K'art'li i Kakhètia Als límits de Geòrgia hi ha els Alps d’Abkhàzia, amb formes de relleu alpí el pic més alt és Dombaj-Ul’gen 4047 m El Caucas Central té altituds superiors als 5000 m Al S s’estén el sistema muntanyós del…