Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Josep de Pueyo i Pueyo
Literatura catalana
Poeta.
Tercer marquès de Campofranco Amic de Bonaventura ↑ Serra , mantingué correspondència, entre d’altres, amb Gregori Maians Regidor perpetu de Palma 1764, el 1779 ingressà a la Societat d’Amics del País Té publicats els poemes en francès L’éloquence des Baléares restaurée Palma 1847 i Sur l’entreprise d’Alger Palma 1838 el poema en castellà Rasgo métrico o invocación Palma 1753, i, en llatí, el poema Parnassidos Palma 1773, 1868 i una heroida en estil ovidià titulada Linceus Procne Palma 1868
Jaufré Rudel
Literatura
Música
Trobador provençal.
Príncep o senyor de Blaia a la desembocadura de la Garona, davant Bordeus, del qual es tenen migrades notícies des del 1125 si bé se sap que el 1148 prengué part en la croada, sens dubte en l’expedició capitanejada per Guillem VI d’Angulema, i que possiblement morí a Terra Santa Les seves sis cançons d’amor es caracteritzen per una diàfana naturalitat i un llenguatge molt clar i sense audàcies en les comparacions i imatges, la qual cosa en fa un típic representant del trobar leu o poesia plana i simple És propi d’ell cantar un amor llunyà, una dama allunyada que, segons afirma, no ha vist mai…
,
Josep Palau i Fabre
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Josep Palau i Oller, collaborà en la premsa catalana abans del 1936 Estudià lletres 1939 i fou un dels capdavanters de la represa cultural edicions La Sirena, revistes Poesia 1944-45 i Ariel 1946-51, etc En 1945-61 sojornà a París La seva poesia assaja una revolta existencial, alhora provatura estètica, que acaba en un atzucac Formada pels reculls Balades amargues 1943, L’aprenent de poeta 1943, Imitació de Rosselló-Pòrcel 1945, Càncer 1946 i l’antologia Poemes de l’Alquimista 1952, aquest darrer títol ha esdevingut un punt de referència de la poesia catalana contemporània, molt…
Josep Palau i Fabre
Literatura catalana
Poeta, assagista, dramaturg i narrador.
Vida i obra Collaborà en la premsa catalana abans del 1936 Estudià filosofia i lletres 1939-43 i fou un dels capdavanters de l’acció clandestina —“Amics de la Poesia”— i de la represa cultural a la postguerra Fundà i dirigí la primera revista en la clandestinitat, “Poesia” 1944-45, i fou cofundador i collaborador d’“Ariel” 1946-51 També fundà l’editorial La Sirena, on, entre d’altres, es publicaren obres de Salvador Espriu El 1945 marxà becat a París i hi restà fins el 1961 Del 1962 al 1975 menà una vida solitària a Grifeu La seva poesia — Balades amargues 1942, L’aprenent de poeta 1943,…
literatura catalana
Literatura catalana
Literatura en llengua catalana.
L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…
Mitologia grega i romana
Característiques del mite clàssic És difícil definir què és un mite Els qui ho han fet n’han donat diverses versions en les quals s’ajunten els mites, les llegendes, i, fins i tot, els contes populars En aquestes pàgines no es presenta una nova definició que, sens dubte, estaria molt lluny de donar llum a les ja existents, sinó que es defineix el mite a partir de les característiques que presenta Quan es fa el procés d’endinsar-se en els mites clàssics, el primer amb què es topa és amb la complexitat de la seva naturalesa, però no solament amb això els mites estan en contínua evolució i es…