Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Angelo Beolco
Literatura italiana
Teatre
Dramaturg, poeta i actor italià, anomenat Ruzzante.
Rebé una formació humanística, i fou protegit pel noble Alvise Cornaro, el qual serví no solament com a artista, sinó també en afers de caràcter administratiu En el seu teatre, escrit en dialecte paduà i datable de no més enllà del 1530, destaquen Pastorale, Betìa, Moschetta, Fiorina, Anconetana, Piovana, Vaccaria, Due dialoghi in lingua rustica Reduce i Bilora i Dialogo facetissimo Escriví encara poemes i obres menors La seva fama decaigué durant el segle XVII, i no ha estat renovada fins al segle XX L’obra de Ruzzante, home culte que s’esforçà a copsar les formes de viure i d’expressar-se…
Giuliano Scabia
Teatre
Poeta i dramaturg italià.
Professor a la Universitat de Bolonya i pioner del Nuovo Teatro, experimentà en el camp teatral La dècada de 1970, la seva activitat teatral s’articulà al voltant del que anomenà teatro vagante , com un concepte d’animació teatral que anava per les escoles per tal d’arribar a tot arreu i obert a la participació del públic infantil En aquesta mateixa línia, l’any 1973 realitzà un projecte teatral collectiu al voltant d’una escultura que representava un cavall blau, en el qual participaren pacients i personal sanitari de l’hospital psiquiàtric de Trieste, utilitzant múltiples…
Francesco Augusto Bon
Teatre
Actor i dramaturg italià.
Interpretà, sobretot, Goldoni, un personatge del qual li serví de model per a les comèdies Ludro e la sua gran giornata 1832, Il matrimonio di Ludro 1837 i La vecchiaia di Ludro 1837
Antoni Altadill
Literatura
Periodisme
Teatre
Novel·lista, dramaturg i periodista en llengua castellana que utilitzà el pseudònim Antonio de Padua.
Inicià la carrera de dret A Madrid fundà el periòdic democràtic El Pueblo , i a Barcelona fou redactor de La Discusión i El Estado Catalán Amb la República fou governador civil de Guadalajara i de Múrcia Escriví amb èxit novelles socials i de costums, com Barcelona y sus misterios 1860, una sèrie comercial, també novellística, de temes bíblics, i alguns drames Don Jaime el Conquistador i textos polítics La monarquía sin monarca, 1869
Jacques Lecoq
Teatre
Actor, director i pedagog francès.
Format a Grenoble i a Pàdua dins la tradició de la commedia dell’arte i la màscara, el 1952 fundà amb GStrehler i PGrassi el Piccolo Teatro di Milano El 1956 creà a París la seva famosa escola internacional de mim i de teatre, que deixa enrere l’austeritat anterior de mims com Copeau i Dasté per treballar situacions on predomina més la psicologia i també diferents estils teatrals, així com el so, la paraula i la llum El 1958 creà la seva companyia i collaborà amb el Théâtre National Populaire de Vilar, la Comédie-Française i, a partir del 1969, amb el Consell d’Europa Des del…