Resultats de la cerca

La prehistòria és representada pels vestigis de Zagros, al sud de la mar Càspia, i de l’Hindūkush, de 80000 anys d’antiguitat, pels testimonis de sedentarització —collita de blat i d’ordi, domesticació d’animals, ceràmica, etc— del Mesolític 11000 aC i per l’expansió vers l’interior i el SE, la irrigació i l’explotació del coure al Neolític 7000 aC A partir del 6000 la cultura mesopotàmica exerceix ja la seva influència sobre les altres poblacions disperses del país El descobriment de la tècnica de fosa del coure 4000 aC representa un pas important en el seu impuls colonitzador exporta l’or,…

La seva mare li donà la satrapia de Lídia, la Gran Frígia i Capadòcia, amb el càrrec de general en cap de l’exèrcit d’Àsia Menor El dia de la coronació del seu germà Artaxerxes II , provà d’apunyalar-lo, sense èxit Havent estat indultat, creà un cos d’exèrcit de grecs mercenaris —els Deu Mil— que l’ajudaren a portar la guerra contra el seu germà Fou vençut i mort a la batalla de Cunaxa , fets narrats a l' Anàbasi

Per tal de fer front a les agressions exteriors signà un tractat desavantatjós amb l’Imperi Otomà 1590 L’any 1599 prengué Herat i el Khorasan als uzbeks El 1600 reorganitzà l’exèrcit a l’estil europeu i derrotà diverses vegades els otomans, als quals prengué primerament Azerbaidjan, Geòrgia i Mesopotàmia 1603-07, i després Bagdad i les illes del golf Pèrsic 1623 A partir del tractat de 1636, les fronteres entre Pèrsia i l’Imperi Otomà es mantingueren estables fins al segle XIX El 1622 prengué Kandahār al gran mogol Ǧhāngīr i, ajudat pels britànics, destruí la colònia portuguesa d…

Príncep aquemènida, fill i successor de Ciros el Gran Associat al regnat del seu pare, en 538-30 aC governà com a rei de Babilònia Féu assassinar el seu germà Bardiya o Smerdis, governador de Mèdia i Armènia Atacà Egipte 525 aC i en prengué Memfis, la capital es féu nomenar faraó, bé que posteriorment —i segons fonts gregues— menyspreà el sistema polític i la religió egípcia La revolta de Gaumata que usurpà la personalitat de Bardira, al qual s’havien sotmès les províncies orientals de l’imperi, el féu tornar a Pèrsia, i durant el camí sembla que se suïcidà

Fill de Darios I i d’Atossa, pujà al tron malgrat no ésser el primogènit, perquè, segons que diu una inscripció seva a Persèpolis, el déu Ahura Mazdā així ho volgué De fet, Atossa, filla de Cir el Gran i germana de Cambises, era molt més influent a la cort que una filla de Gobries, de la qual Darios I havia tingut el seu primer fill, Artobazanes Menys capaç que el seu pare, Xerxes I esclafà primerament la revolta dels egipcis 484, que s’havia produït al final del regnat anterior 486, i després la de Šamaš-irba, que s’havia proclamat rei a Babilònia, abans d’enfrontar-se amb els grecs,…

Fill d’Artaxerxes I, regnà solament quaranta-cinc dies, car fou assassinat per Sogdià

Fill de Cambises I, fou el creador de l’imperi aquemènida, ampliat després per Cambises II i Darius I Com en el cas d’altres personatges de l’Orient antic, els seus propagandistes generaren una llegenda sobre el seu naixement que intentava provar el destí privilegiat del nounat condemnat a mort pel seu avi Astíages, rei de Mèdia, hauria estat salvat per un matrimoni de pastors i hauria estat perdonat després per Astíages Governador d’Ansham, Cir s’uní als súbdits del seu avi, que s’havien revoltat, i entrà victoriós 554 a Ecbàtana, capital de Mèdia Sotmesa aquesta, emprengué des de Pasargada…

Fill d’Histaspes, sàtrapa de la Pàrtia Segons la inscripció de Behistum, pujà al tron després d’haver donat mort al mag Gaumata, que es feia passar per Bardiya, germà de Cambises Diversos governadors que cobejaven el poder suprem es rebellaren, però entre el 520 i el 519 Darios aconseguí de sotmetre les províncies d’Elam i Babilònia, entre altres Fermament establert en el tron, volgué expandir el seu imperi, tanmateix sense gaire èxit el 514 conquerí la Tràcia oriental, però fracassà en el seu intent de sotmetre els escites Per un altre costat, les guerres mèdiques, que s’iniciaren el 498 a…

Pujà al tron després d’haver assassinat el seu germà Sogdià Monarca abúlic, es mantingué allunyat dels afers grecs fins a la derrota d’Atenes a Siracusa 413 Signà, aleshores, una aliança amb Esparta, i ordenà als dos sàtrapes d’Àsia Menor, Tisafernes i Farnabaces, que ataquessin les colònies d’Atenes

Fou elevat al tron per l’eunuc Bagoas, el qual havia assassinat abans Artaxerxes III Dissortadament per a ell, s’hagué d’afrontar a Alexandre el Gran, que el derrotà, de primer a Grànic 334, després a Issos 333 i, finalment, a Gaugamela o Arbela 331 Fugí a la Bactriana, on els sàtrapes Bessos i Barsaentes l’assassinaren