Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
sobirana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Brabant del segle XVII d’un pes de 10 grams.
Sota el domini austríac adoptà el nom de sobirana de Flandes o sobirà L’emissió, limitada primer als PaïsosBaixos austríacs, fou estesa a tot l’Imperi
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval d’or encunyada a Florència des del 1252 fins al 1533 any que Alessandro de Mèdici, elegit duc, la substituí per l’escut d’or.
Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats, moltes senyories i…
ducató
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada pel rei Carles V a Milà i altres estats europeus, especialment als Països Baixos hispànics.
En són conegudes peces de pes doble, triple, quàdruple i fins i tot quíntuple
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Antiga unitat monetària principal dels Països Baixos (fl), establerta l’any 1816, equivalent a 0,245489 grams d’or fi.
El Nederlands Bank n'obtingué el privilegi d’emissió l’any 1863 Dividit en 100 cèntims, l’any 2002 fou substituïda per l' euro
albertí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al patacó, moneda dels Països Baixos feta encunyar al començament del s XVII pels arxiducs d’Àustria, Albert i Isabel.
escalí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent que els Àustria encunyaren als Països Baixos (on era equivalent a una desena de ducató) i a Borgonya (on tenia un pes de 4,20 g i equivalia a mig testó o a un vuitè de tàler).
felip tàler
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent dels Països Baixos encunyada a gairebé totes les seques d’aquelles províncies en temps de Felip II de Castella, amb un pes de 34,27 grams i llei de 20 quirats; tenia uns 28,5 grams de metall fi.
Coneguda també amb els noms d' écu Philippe i Philipsdaalder
moneda catalana
Ral d’argent, de Jaume II de Mallorca (1300)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…