Resultats de la cerca

És un port turístic i comercial i un centre exportador de tabac, cafè, espècies, copra i palma de coco Hi ha fàbriques de ciment Centre d’ensenyament superior

És el mercat d’on surten el tabac, el te i l’oli de palma procedents d’unes extenses plantacions agrícoles És centre de l’obra d’evangelització realitzada entre els bataks batak

És situada a la costa N de l’illa, a la desembocadura del Surabaya, que pren el nom de Kali-Mas, a l’estret de Madura Important port d’exportació sucre, cafè, oli de palma, espècies, tabac, petroli i cautxú i d’importació maquinària i productes manufacturats És la segona ciutat del país i un gran nucli industrial metallúrgia, indústria mecànica, de maquinària, de muntatge d’automòbils, química, tèxtil, del ciment i alimentària, drassanes i refineria de petroli Base naval de la marina indonèsia

Situada a 30 km al nord-est d’Ho Chi Minh, a la vora esquerra del Song Dong Nai És una de les ciutat més antigues de la Cotxintxina Actualment ha sofert una expansió industrial acer, metallúrgia, aparells de refrigeració, bateries, productes químics, aparells de ràdio i de televisió Conserva activitats tradicionals com la indústria de la ceràmica i de la pedra de construcció Situada en un àrea de rica agricultura, hom hi conrea canya de sucre, oli de palma, hortalisses, plantacions de cautxú, arròs

Era un antic banc de sorra, conegut en un principi amb el nom de l' Alfac , que, acrescut pels alluvions aportats per un dels braços de l’Ebre que desembocava en aquest indret la boca de l’Alfac , convertí l’antic port Fangós en una albufera Una nova llengua de terra, coneguda amb el nom de la Banya, unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador, formà un nou port natural, el port dels Alfacs el 1420, la flota reunida per Alfons el Magnànim per passar a Sardenya ja fou concentrada en aquest nou port i no al port Fangós, on s’havia aplegat encara el 1323 la flota amb la qual passà a la…

És situada a l’oest de l’illa de Java, prop de l’embocadura del riu Tjiliwung Fundada el 1619 pels holandesos amb el nom de Batàvia , prengué el nom actual el 1945, i és capital des del 1950 S’estén uns 15 km al sud del vell port i barri comercial de Jakarta Raya, construït el 1808 en ésser destruïda la ciutat vella i on actualment hi ha el centre de negocis per l’est arriba fins al vell suburbi de Jatinegara, i pel sud, fins al nou de Kebajoran Baru Els barris residencials, d’uns 10 km d’extensió, presenten encara una considerable mescla d’establiment de caràcter rural i de desenvolupament…

Situació i presentació El terme municipal de Freginals, d’una extensió de 17,59 km 2 , és situat a la vall mitjana del barranc de la Foia d’Ulldecona, a llevant de la serra de Montsià 619 m al tossal de Mata-redona i a ponent de la mola de Godall 400 m Confronta al S amb les terres d’Ulldecona, des dels vessants de la mola de Godall, pel lligallo de les Ventalles i seguint després el curs del barranc de l’Astor, fins a la Roca Foradada, on termeneja també per un petit sector amb Alcanar D’aquí, en la serra de Montsià espai inclòs en el PEIN, el termenal torç cap al N al límit amb Sant Carles…

Situació i presentació El terme municipal de la Ràpita, d’una extensió de 53,69 km 2 , és situat al sector meridional del delta de l’Ebre, on s’ajunten les velles terres i les aportades per alluvió, dins el port dels Alfacs, que també és dit de la Ràpita Limita a l’E amb la Mediterrània, al N amb Amposta, a l’W, des del tossal de Mata-redona fins a la Foradada termeneja amb Freginals i, al S, de la Foradada a la mar, a migdia de la moleta de Fredes, l’alt de Mamadits i el Mas d’en Canício, limita amb Alcanar El municipi comprèn dues parts diferenciades el sector de terra ferma i l’enclavament…

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…