Resultats de la cerca

Estudià els mètodes astronòmics per calcular la situació dels vaixells i trobà el mètode dit de la tangent prop del meridià Féu conèixer un cercle de reflexió que porta el seu nom, que havia inventat Johann Tobias Mayer Treballà en hidrodinàmica i calorimetria, participà en la mesura del grau de meridià entre Dunkerque i Barcelona, perfeccionà els mètodes de càlcul de la refracció terrestre i el mètode de les distàncies lunars Escriví, entre d’altres obres, Mémoires sur le mouvement des projectiles 1756 i Descriptions et usage du cercle à reflexion 1778

Fou professor de mecànica a l’École Polytechnique i d’astronomia al Collège de France Membre de l’Académie des Sciences des del 1843 Estudià temes de mecànica cinemàtica i mecànica racional, matemàtiques teoria dels nombres, anàlisi, geometria diferencial, càlcul matricial i astronomia

Autor del primer curs d’aritmètica comercial a França Els seus llibres Comptes faits du grand commerce 1670 i Livre nécessaire pour tous les comptables 1677 tingueren molta difusió El seu cognom ha originat la paraula barem

Fou nomenat metge de cambra d’Enric II 1547 Introduí diferents termes en fisiologia i patologia i determinà l’apendicitis i el peristaltisme 1542 Féu la primera descripció de l’endocarditis, i en termes generals, a part els seus tractats de matemàtiques i d’astronomia, establí un nou criteri en medicina prenent com a base la medicina de Galè i la medieval

Fou professor de geodèsia i mecànica aplicada a l’escola politècnica, i de geometria superior a la Sorbona Creà la geometria projectiva moderna independentment de Jakob Steiner Autor de Traité de géométrie supérieure 1852 i Traité des sections coniques 1865

És conegut per les taules de mortalitat i de probabilitat de vida de França, que publicà sota el títol d' Essai sur les probabilités de la durée de la vie humaine 1746, per tal d’establir les pensions vitalícies

La major part dels seus treballs es desenvoluparen en el camp de la geometria Publicà memòries sobre l’estudi de les superfícies ortogonals 1864-66, equacions diferencials de segon ordre en derivades parcials 1870 —per a les quals proposà un nou mètode d’integració—, aproximació de funcions, funcions discontínues, etc Una de les seves obres més importants, Leçon sur la théorie générale des surfaces et les applications géométriques du calcul infinitésimal 4 volums, 1887-96, constitueix una síntesi dels treballs duts a terme en els camps de la geometria i del càlcul durant el s XIX…

Fou professor de matemàtiques a les universitats de Lió i Grenoble, inspector general 1836-48 i rector de l’Académie de Dijon 1848-62, i és considerat com l’iniciador d’un tractament matemàtic de l’economia La seva obra fonamental és Recherches sur les principes mathématiques de la théorie des richesses 1838, sobre els problemes del canvi i de les relacions entre la demanda i el preu traslladà el seu interès pel càlcul de probabilitats a la filosofia, camp en el qual es destacà amb Matérialisme, vitalisme, rationalisme 1875

Treballà en el camp de la teoria de grups Juntament amb HPoincaré, desenvolupà el càlcul de formes diferencials exteriors sobre varietats diferenciables, i avançà el concepte de fibrat

Féu recerques en matemàtiques càlcul infinitesimal i sobretot en mecànica estudià l’estàtica i l’equilibri de forces i els moments, i enuncià el teorema que duu el seu nom Publicà Nouvelle mécanique