Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Pardines
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, a la vall de Ribes, estès a la capçalera del Segadell (afluent del Freser per l’esquerra), que neix als rasos de Pòrtoles, sota la collada Verda, i travessa el terme d’E a W (vall de Pardines).
Situació i presentació Pardines, tot i la seva extensió 31,05 km 2 , és un dels municipis menys poblats El terme limita al NE amb Vilallonga de Ter, al SE amb Ogassa, a l’W amb Ribes de Freser, i per una estreta franja de terreny limita al NW amb Queralbs La vall de Pardines es troba tancada al N pels vessants de Puig Cornador 1783 m, Puig Cerverís 2202 m, el de Mont-roig 1978 m i la serra de Pòrtoles, i al S, per la Serra Cavallera 2007 m i el Taga 2032 m El poble de Pardines, cap de municipi, és situat al centre del terme, i antigament era conegut també com Vilatinyós La població es…
Pardines
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi d’Algemesí (Ribera Alta), al NE de la vila.
La parròquia depengué de la d’Albalat de la Ribera fins el 1316, que s’independitzà Antiga alqueria islàmica, pertangué al terme d’Alzira fins el 1608, que passà al d’Algemesí En tingué la senyoria des del s XIV la família Jofre El 1704 ja estava despoblat Resta una paret, sembla ser de l'església
Pardines
Despoblat
Despoblat del municipi de Beniarjó (Safor).
Antiga alqueria islàmica, esdevingué lloc de moriscs 8 focs el 1563, annexat el 1535 a la parròquia de moriscs de Beniarjó Al s XVII pertanyia als Montcada, marquesos d’Aitona
Son Valls de Pardines
Caseria
Caseria del municipi de Felanitx (Mallorca), al NW del terme, al voltant de la possessió de son Valls de Pardines i de l’oratori construït en 1940-53.
Santa Eulàlia de Pardines
© Fototeca.cat
Parròquia rural del municipi de Prats de Lluçanès (Lluçanès), al SE del terme.
Existia el 944 dins l’antic terme del castell d’Oristà El 1074 es feu una segona església, i entre el 1790 i el 1792 l’actual Des del segle XV tingué com a filials les parròquies de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès i de Sant Andreu de Llanars, que s’independitzaren el 1787 Vuit masos de la seva feligresia són del terme d’Oristà
Francesc de Remolins i Pardines
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en ambdós drets per la Universitat de Pisa, serví la cort romana com a jurista i protonotari El 1498 fou un dels jutges que condemnà Savonarola a Florència Alexandre VI el nomenà governador de Roma i vicetresorer, arquebisbe de Sorrento 1501 i cardenal prevere de Sant Joan i Sant Pau el 1503 Al final d’aquest any, davant l’actitud de Juli II contra els cardenals borgians, es refugià a Nàpols, on suplí temporalment Ramon de Cardona en la lloctinència d’aquell regne Havent retornat a Roma, collaborà íntimament amb l’ambaixador de Ferran II, Jeroni de Vic, en la política d’amistat amb…
Josep Ruiz de Lihory i Pardines
Història
Baró d’Alcahalí i Mosquera.
Erudit, escriptor i polític Estudià dret a València Deixeble de Teodor Llorente El 1874 acollia a casa seva els organitzadors del pronunciament de Sagunt Fou, amb la monarquia restaurada, regidor, diputat provincial, alcalde de València 1884, diputat a corts per Alzira 1890 i governador civil de Valladolid i de Mallorca Membre de l’Academia de San Fernando, publicà Diccionario biográfico de artistas valencianos 1897 —premiat per Lo Rat Penat el 1894—, Diccionario biográfico de músicos valencianos 1900, La música en Valencia 1903, Historia del monasterio de la Murta, Alcalá de Chivert,…
Albalat de la Ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès a l’esquerra del Xúquer, entre aquest riu i la carretera de València a Gandia.
És en un territori completament pla i totalment conreat i regat amb aigua conduïda des de la séquia reial del Xúquer a través de la séquia d’Albalat El rendiment de la terra ha anat augmentant gràcies als drenatges o alcadufs a què ha estat sotmesa Les terres estan repartides entre els arrossars, l’horta i els camps de tarongers La propietat agrària està força repartida i un 85% de la terra és conreada en règim d’administració directa la resta, en arrendament Algunes indústries agrícoles i de joguines i la cria de bestiar oví, boví, porcí, alimentat amb derivats de l’arròs i dels cítrics,…
Vilaró
Veïnat
Veïnat del municipi de Pardines (Ripollès), situat a l’esquerra de la vall de Pardines, a l’esquerra del Segadell, prop de la confluència d’aquest darrer amb el torrent de Vilaró.
Eclesiàsticament depenia de l’església de Santa Magdalena, ara en ruïnes, erigida el 1170 com a sufragània de Pardines i que forma un petit veïnat sobre el de Vilaró
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina