Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
república Partenopea
Història
Estat creat pel Directori francès, per mitjà del general Championnet, al regne de Nàpols (gener-juny de l’any 1799), per formar-hi un règim favorable a França, que havia envaït el territori.
Fou sostinguda pels liberals napolitans, però els reialistes, ajudats per Rússia i Anglaterra, la combateren i enderrocaren, comandats pel cardenal Ruffo, que el mes de juny prengué la ciutat, on fou restablerta la monarquia borbònica juliol
Partènope
Mitologia
Sirena que, desesperada per la insensibilitat d’Ulisses al seu cant, es tirà a la mar amb les seves germanes.
El seu cos hauria arribat a la Campània, on fou edificada Partenopea, anomenada posteriorment Neàpolis Nàpols
Jean-Antoine Étienne Championnet
Militar
General de l’exèrcit francès.
Sota el Directori intervingué en la campanya d’Itàlia derrotà l’exèrcit napolità i fundà la República Partenopea
Guglielmo Pepe
Història
Militar
Militar italià.
Lluità a Nàpols per la República Partenopea 1799 Exiliat, s’uní a l’exèrcit napoleònic i combaté a Marengo 1800 i en la guerra contra Espanya 1811 Cap de les forces napolitanes, fou derrotat per Àustria a Rieti 1821 —això l’exilià fins el 1848— i a Venècia 1849
Pietro Colletta
Literatura italiana
Historiografia
Escriptor i historiador italià.
Oficial borbònic, lluità per la República Partenopea participà en la revolució del 1820 i fou confinat a Brno L’any 1823 collaborà a “Antologia”, revista de Florència Obres seves són Storia del reame di Napoli dal 1734 al 1825 1834, Memoria militare sulla campagna d’Italia dell’anno 1815 1847
Fabrizio Ruffo di Bagnara
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític italià.
Tresorer general de la cambra apostòlica, esdevingué conseller dels reis de Nàpols i cardenal 1791 Envaïda Nàpols pels francesos 1798, en fugí juntament amb el rei, però poc després assumí la lluita contra la república Partenopea i el 1799 prengué la ciutat de Nàpols Apartat de la política, es dedicà a l’estudi de les arts militars i de l’economia
Francesco Mario Pagano
Filosofia
Història
Filòsof, jurista i patriota.
Lluità per la República Partenopea i formà part del seu govern provisori, però amb l’ensulsiada d’aquella fou empresonat i ajusticiat Joveníssim, publicà un assaig de legislació romana, Nomotesia 1767 La seva obra cabdal és Saggi politici dei principi, progressi e decadenza della società 1785, tractat orgànic de filosofia històrica a l’estil del Vico, amb concepció cíclica del món primitiu i amb influències de l’escola escocesa i dels illustrats francesos
Domenico Cimarosa
Música
Compositor italià.
A set anys restà orfe de pare una institució benèfica sufragà els seus estudis al conservatori de Santa Maria di Loreto Nàpols Inclinat vers la música teatral, aviat es convertí en un dels capdavanters de l’escola napolitana d’òpera bufa amb L’italiana in Londra 1779, Giannina e Bernardone 1781 i L’impresario in angustie 1786, bé que conreà també l’òpera seriosa amb obres de tema clàssic Caio Mario 1780, Oreste 1784 Admirat per Goethe i per diversos sobirans d’Europa, fou nomenat mestre de capella de la cort 1787-91 de Caterina II de Rússia Hi compongué un Rèquiem 1787 i algunes òperes…
Nàpols, Sicília i Sardenya
Art gòtic
El 26 de febrer de 1443 el rei Alfons el Magnànim va celebrar a la manera d’un imperator romà la seva entrada triomfal a la ciutat de Nàpols, capital d’un reialme llargament cobejat pel monarca i conquerit a la fi feia ben poc Es va arribar llavors a la culminació de la política expansiva de la Corona catalanoaragonesa per la Mediterrània, que, en anys anteriors més o menys immediats, havia estat precedida per la consolidació de la difícil conquesta sarda i el retorn de Sicília a la branca principal de la dinastia regnant, mentre es mantenien les dificultats de la implantació a Còrsega, des…
Calàbria
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, que comprèn les províncies de Catanzaro, Cosenza, Crotona, Reggio de Calàbria i Vibo Valentia.
La capital és Catanzaro És una regió accidentada per l’extrem meridional de l’Apení i amb elevacions que oscillen entre 1800 i 2300 m La costa és, en general, retallada a la vora de la mar Tirrena i baixa i pantanosa a la vora de la Jònica, i ni l’una ni l’altra presenten bons ports naturals Hi són freqüents els moviments sísmics violents El clima és mediterrani a les àrees baixes i mitjanes a les parts altes les temperatures són ostensiblement baixes, i les precipitacions —molt sovint de neu— són d’uns 1400 mm anuals La vegetació natural s’esglaona des de la Mediterrània occidental al…