Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
mara
Mara
Vassil (CC0)
Mastologia
Mamífer euteri de l’ordre dels rosegadors, de la família dels càvids, que ateny uns 75 cm de llargària, amb el cap gros i amb orelles d’uns 10 cm que acaben en una punta arrodonida.
Les potes són llargues, amb els dits curts i les ungles fortes El pelatge és de color gris al dors, groguenc als costats i blanc a la part inferior La seva carn és comestible Habita al centre i al sud de l’Argentina
punta
Puntes de sageta paleolítiques, procedents de la Patagònia
© Fototeca.cat
estepa
Estepa de la Patagònia
Fernando Martin Palermo (CC BY-NC 2.0)
reïformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de grans dimensions que tenen les potes amb tres dits cap endavant, no presenten glàndula uropigial ni plomes a la cua, i tenen les ales ben desenvolupades però no funcionals, puix que l’estern no té quilla.
Comprèn dues espècies, el nyandú Rhea americana i el nyandú de la Patagònia Rhea pennata , pròpies d’Amèrica del Sud
pècari
Mastologia
Gènere de mamífers artiodàctils, de la família dels taiasuids, de repartició americana, considerats com a equivalents dels porcs de l’antic continent.
Una diferència important entre ambdues famílies és que els pècaris tenen les canines superiors sense corbar-se cap a dalt Comprèn dues espècies, Ttajasu i Tpecari , que habiten des del sud dels EUA fins a la Patagònia, bé que la primera és més típica de les zones àrides
tinòcorids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes d’aspecte semblant a les guatlles, amb el bec robust i cònic, les potes curtes, les ales allargades i apuntades, dimensions com les d’un capsigrany i forats nasals amb un vorell carnós.
Es reuneixen en petits grups i corren veloçment pel sòl i s’alimenten de substàncies vegetals i insectes Nidifiquen al sòl Inclou dos gèneres, amb quatre espècies, que habiten a la Patagònia, a les illes Malvines, a la pampa Argentina i a la regió dels Andes, des de Xile fins a l’Equador
scrub
Geobotànica
Formació vegetal de regions properes al tròpic de Capricorn i caracteritzada com una sabana seca i closa, d’arbusts i matolls espinosos, perennifolis, alternant amb coixinets de gramínies esclerofil·les.
Bé que es troben formacions anàlogues en sectors de la Patagònia argentina i de l’Àfrica del SW, el scrub típic és representat a tots els estats continentals d’Austràlia, des de la Gran Badia Australiana fins al golf de Carpentària, i entre la Great Dividing Range i el peneplà del SW, sempre entorn del desert central
tinamiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells, de 18 a 60 cm, que tenen l’estern amb quilla i els músculs pectorals ben desenvolupats, però són d’ales reduïdes, volen malament i durant distàncies curtes, no tenen pigostil, les rectrius són molt curtes o bé hi manquen, el bec és prim i les potes són fortes.
Llur plomatge és críptic, de tons bruns terrosos o grisos, amb fines ratlles, franges o taques, i gairebé no presenten dimorfisme sexual Hom els coneix amb el nom general de tinamús Són de costums terrestres, s’alimenten de grans, fruites i insectes, fan el niu a terra i els polls són nidífugs Comprèn una sola família, la dels tinàmids, amb 45 espècies, que pertanyen a 9 gèneres, els més importants dels quals són Tinamus , Rhynchotus , Eudromia , Crypturellus i Nothura Habiten a Amèrica, des del sud de Mèxic fins a la Patagònia
estancia
Geografia agrària
Tipus d’explotació agrària l’origen de la qual es troba en les reparticions de solars als conqueridors d’Amèrica en les fundacions de ciutats.
Això explica el sentit de casa amb horta prop de la ciutat que hi ha en alguns llocs Antilles, Veneçuela On ha adquirit una significació pròpia és a la Pampa i a la Patagònia, on es tracta d’una propietat molt extensa pot arribar a més de 100 000 ha concedida a l’aristocràcia conqueridora al s XVII De bon principi, les estancias es dedicaren a la ramaderia ovina, després s XIX a la bovina i posteriorment a l’agricultura farratge Les estancias es divideixen en puestos i aquests, en secciones
regió andina
Geografia
Regió natural d’Amèrica del Sud que comprèn tota l’àrea occidental del continent per on s’estén la serralada dels Andes i les regions costaneres des del N de Colòmbia a la Terra del Foc.
Segons la Unió Geogràfica Internacional aquesta gran regió es divideix en quatre parts els Andes del nord i les planes costaneres Colòmbia i Equador els Andes centrals i les regions costaneres Perú, Bolívia, deserts del nord de Xile i de l’Argentina els Andes del sud sector septentrional i les regions costaneres de Xile central fins a l’illa de Chiloé els Andes occidentals de Patagònia i l’arxipèlag de la Terra del Foc La regió andina no comprèn només grans muntanyes, sinó també altiplans com l’altiplà de Bolívia, xarxes d’escolament i planes costaneres Alhora, les diferències d’…