Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Eusebi Bona i Puig
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1915 a Barcelona, on fou catedràtic de l’escola d’arquitectura 1922-60 Del 1920 al 1925 collaborà amb Francesc de P Nebot en la transformació de la torre Güell de Barcelona en l’actual palau de Pedralbes Típic representant del monumentalisme, evolucionà des de l’historisme de La Unión y el Fénix 1930 a la major austeritat del Banco Español de Crédito 1942-47, ambdós edificis a Barcelona
Joan Pallarols i Colomer
Arts decoratives
Moblista i decorador.
Continuador de l’establiment fundat pel seu avi Josep al carrer del Consolat el 1842 Creà i dirigí tallers per a la installació de moblatge i agençament de corporacions i de centres oficials Habilità el palau reial de Pedralbes 1926, i el rehabilità el 1948, la capitania general de Catalunya i el govern civil de la província de Barcelona el 1929 Obtingué grans premis a les Exposicions Internacionals de San Francisco de Califòrnia 1916, Filadèlfia 1926 i de Barcelona 1929
Ramon Piñol i Andreu
Arqueologia
Heràldica
Historiografia
Comunicació
Sociologia
Historiador, arqueòleg, publicista i heraldista.
Fou deixeble i collaborador d’Agustí Duran i Sanpere en les excavacions de la ciutat romana de Barcelona 1943-56 Fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i de la Hispanic Society of America Publicà Heráldica de la catedral de Barcelona 1948, Armorial dels ciutadans honrats de Barcelona 1949, Armorial del monestir de Pedralbes 1955 i Els consolats de mar de la ciutat de Barcelona 1956, i collaborà a Barcelona, divulgación histórica Deixà inèdita una obra sobre les excavacions de la ciutat romana de Barcelona
Vicenç Martorell i Otzet
Militar
Enginyer militar.
Fill de Vicenç Martorell i germà de Ferran Martorell Exercí diversos càrrecs a l’administració pública com a especialista d’obres públiques i d’urbanisme Participà a les obres de les casernes de Pedralbes i de cavalleria de Barcelona El 1955 fou nomenat gerent del pla comarcal de la comissió d’urbanisme de Barcelona, i en 1957-70 fou delegat del ministeri de l’habitatge a Barcelona És autor de La gestión urbanística en el orden funcional 1959, i collaborà a la Historia del urbanismo en Barcelona 1970
Jaume Llongueras i Badia
Arts decoratives
Pintura
Pintor i decorador.
Germà del músic Joan Llongueras Estudià a Llotja Acomplí la primera etapa de la seva vida professional, entre el Modernisme i el Noucentisme, a Terrassa i a Barcelona Els anys 1907-08 exercí al taller de la Sagrada Família amb Gaudí, amb qui també collaborà en la Pedrera i en el projecte dels vitralls de la seu de Palma Mallorca Posteriorment s’especialitzà en la decoració d’interiors les cases de Lluís Plandiura, a la Garriga i a Barcelona, l’alcaldia de la casa de la ciutat de Barcelona amb Nogués, el Palauet Albéniz o el Conventet de Pedralbes, que deixà inacabat També exercí…
Carles Buïgas i Sans
© Arxiu Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Enginyer luminotècnic, fill de Gaietà Buïgas i Monravà.
Autodidacte, des del 1916 formà part de la comissió de treballs preparatoris per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, i el 1926 en fou nomenat cap de la secció d’aigües i illuminació Projectà els brolladors del palau de Pedralbes i la primitiva font lluminosa de Montjuïc, així com la illuminació i les fonts monumentals de formes i colors canviants que presidien el recinte de l’exposició Collaborà també en el projecte del transbordador aeri del port de Barcelona inaugurat el 1931 Dissenyà posteriorment diverses fonts i brolladors de dimensions més reduïdes, com els…
Francesc Gòdia i Sales
© FUNDACIÓ FRANCESC GÒDIA
Automobilisme
Art
Economia
Museologia
Pilot automobilista, empresari, financer i col·leccionista d’art.
El 1936 fou voluntari a l’exèrcit franquista Durant la Guerra Civil Espanyola rebé dues ferides de bala i fou condecorat per mèrits en combat Conegut com Paco Godia , competí en diverses especialitats Debutà en competicions l’any 1946 al Circuit de Montjuïc En plena postguerra optà per anar a córrer a l’estranger, primer a Itàlia i després arreu d’Europa, competint en tot tipus de modalitats També participà en curses a l’Argentina, on fou company d’equip del pluricampió mundial Juan Manuel Fangio L’any 1949 aconseguí la quarta posició a les 24 Hores de Le Mans, al volant d’un Delage, fent…
,
Eusebi Güell i López
© Fundació Güell
Literatura catalana
Golf
Escriptor i artista.
Segon vescomte de Güell Fill d’ Eusebi Güell i Bacigalupi Fou president de Conferència Club i del Cercle Artístic de Barcelona Practicà el dibuix, viatjà per tot el món i escriví llibres i articles Cooperà a la campanya del Teatre Íntim amb el poema dramàtic Cassius i Helena Barcelona, 1903 —amb traducció al suec del 1905 per Birger Mörner— Publicà diversos assaigs, entre els quals destaquen New Basis for the Foundation of Geometry Manchester 1900, Considérations sur le concept de la mode dans l’art Barcelona 1903, Espacio, relación y posición ensayo sobre los fundamentos de la geometría…
, ,
Josep Maria Fargas i Falp
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat l’any 1952, amb Enric Tous agençà les dependències del deganat i de la junta de govern del Collegi d’Arquitectes 1958-62, a Barcelona Ambdós construïren la casa Ballvé, al barri de Pedralbes de Barcelona, 1960-61, les fàbriques Dallant, a Sant Feliu de Llobregat 1963, i Kas, a Vitòria, i també la central de Banca Catalana, al passeig de Gràcia de Barcelona 1968, l’edifici de la Diagonal 468, l’edifici Publi del passeig de Gràcia 1977, l’edifici del Banc Industrial de Catalunya 1980 i l’edifici Pastor, al passeig de Gràcia-Aragó, tots ells a Barcelona L’any 1994, amb el…
Ricard Sanz i Garcia
Història
Anarcosindicalista.
Obrer tèxtil, installat a Catalunya des del 1913 i militant de la CNT des del 1917, fou un dels fundadors, vers la fi del 1922, del grup anarquista Los Solidarios, i poc després, el 1923, figurà en el primer comitè de relacions dels grups anarquistes de Catalunya Romangué a Barcelona sota la Dictadura i el 1925 fou empresonat a Saragossa Propagandista i membre, el 1932, del comitè nacional de la CNT, combaté violentament els trentistes en l’opuscle Los treinta judas El 19 de juliol lluità a Barcelona, a les Drassanes, al costat de Francisco Ascaso, i després es féu càrrec de la caserna de…