Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
osteolepiformes
Paleontologia
Ordre de peixos de la subclasse dels crossopterigis que són fòssils del Devonià i presenten el cos massís i fusiforme, recobert d’escates cicloides.
Tenen dues aletes pectorals lobulades, la cua heterocerca i les dents punxegudes, còniques i fortes D’aquests peixos, que respiraven mitjançant brànquies i bufeta natatòria, sortiren dues branques, una de les quals donà lloc als amfibis i l’altra als celacants
sauropterigis
Paleontologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels sinaptosaures, de tronc massís i gros, de forma ovalada i amb la pell nua, cua curta, coll molt llarg, cap serpentiforme molt petit, amb les extremitats convertides en aletes però conservant els cinc dits englobats dins la paleta formada per la cua i el peu, i generalment de dimensions gegantines.
La fossa temporal superior era molt ampla i els orificis nasals ocupaven una posició superior Eren rèptils aquàtics i ictiòfags, que capturaven els peixos amb l’ajuda del seu llarg coll Habitaven a la mar, durant tota l’era secundària
ictiostega
© Fototeca.cat
Paleontologia
Gènere de vertebrat tetràpode, un dels representants més primitius i antics del clade Tetrapoda
.
Visqué durant el Devonià superior Famennià i la seva anatomia presenta característiques intermèdies entre els peixos osteïctis i els tetràpodes amfibis L’ Ichthyostega feia poc més d’un metre de llargada i presentava pulmons i extremitats que el capacitaven per a desplaçar-se entre les zones pantanoses de l’època
pteranòdon
Paleontologia
Gènere de pterosaures, de la família dels pteranodontidae, format per individus amb el crani molt llarg, punxegut i aixafat, boca enorme, mandíbules llargues i a manera de tisores i una cresta llarga, comprimida i punxeguda, que prolongava el crani cap enrere a fi de servir de contrapès a les mandíbules.
El cos era petit en relació amb el cap, i les ales, molt grosses, podien assolir fins 6 m de punta a punta El vol, rapidíssim, els permetia de nodrir-se de peixos, que capturaven cabussant-se a la mar eren aquàtics, com ho testimonien els sediments marins del Cretaci, on hom n'ha trobat fòssils
estegocèfals
Paleontologia
Superordre d’amfibis fòssils caracteritzats pel fet de tenir el crani cobert d’ossos dèrmics superficials formant una mena de volta, quatre potes, cua persistent a l’estat adult, vèrtebres amficèliques o incompletes i talla notable.
Presentaven metamorfosi La semblança entre llur crani i el dels peixos crossopterigis fa que hom consideri aquests com a llurs antecessors Visqueren entre el Devonià i el Triàsic Es divideixen en cinc ordres, segons la natura de les vèrtebres ictiostegals, embolòmers, raquítoms, estereospòndils i seimurimorfs Són considerats com els avantpassats dels rèptils actuals, especialment d’aquells que originaren els mamífers actuals
copròlit
Paleontologia
Concreció fecal fossilitzada de peixos, rèptils, ocells o mamífers.
De vegades tenen un caràcter fosfàtic
micropaleontologia
Paleontologia
Branca de la paleontologia que estudia els fòssils per a la identificació i l’estudi dels quals és necessari el microscopi.
Estudia principalment els microfòssils organismes unicellulars fòssils i les restes esquelètiques microscòpiques de protozous rizòpodes, flagellats, d’algues unicellulars diatomees, algunes clorofícies, alguns briozous i fragments de l’esquelet de certs organismes espícules d’esponges, otòlits de peixos, etc La micropaleontologia té una gran importància en l’estudi de certs aspectes de la geologia aplicada i de l’estratigrafia També té aplicació en les investigacions petrolieres, puix que les determinacions paleontològiques i estratigràfiques es fonamenten en l’estudi dels…
fauna de Jehol
Paleontologia
Ecosistema fòssil procedent del nord-est de la Xina i que data del Cretaci inferior, fa entre 133 i 120 milions d’anys.
El material fòssil de la fauna de Jehol es troba representat a les formacions Yixian i Jiufotang L’hàbitat consistia en zones humides amb nombrosos llacs que possibilitaren la sedimentació tranquilla i les condicions anòxiques per a la preservació excepcional de restes orgàniques Aquesta fauna ha assolit fama mundial gràcies a les troballes de diverses espècies de petits dinosaures amb plomes que documenten la transició entre aquests i els ocells Tanmateix, hom ha trobat, també, restes de plantes angiospermes, invertebrats gasteròpodes, bivalves, ostracodes, insectes, peixos,…
pteràspids
Paleontologia
Família de peixos fòssils ciclòstoms, propis del Silurià i el Devonià.
Tenien la part anterior del cos ampla i la posterior estilitzada Habitaven les aigües dolces, eren bentònics, mals nedadors i tenien el cos cobert de plaques dures
placoderms
Paleontologia
Classe de peixos cuirassats devonians amb mandíbules, més o menys afins als condrictis.