Resultats de la cerca
Es mostren 672 resultats
ectobrànquia
Zoologia
Brànquia situada a l’exterior del cos d’un animal.
Es presenten temporalment o permanentment en poliquets, alguns crustacis, larves de peixos i larves i adults d’amfibis
estrep
Anatomia animal
Osset situat a la part més interna de l’orella mitjana dels mamífers que s’articula, per la part superior, amb l’enclusa i, per la base, s’insereix en la finestra oval.
L’estrep prové de l’os hiomandibular de l’arc hioide de l’esquelet visceral o esplancnocrani dels peixos
rèmol de petxines
© CIC-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels escoftàlmids, de contorn gairebé circular, els ulls a la banda esquerra, amb formacions òssies dèrmiques a la part superior, gairebé sense peduncle caudal i de color gris verdós, terrós o groguenc, amb clapes.
S’alimenta de peixos i habita a la Mediterrània, a la mar Negra i al sud de l’Atlàntic
foca
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Nom donat a diversos gèneres de mamífers de la família dels fòcids, de l’ordre dels carnívors, subordre dels pinnípedes, com Phoca, Cystophora, Monachus, etc.
La foca comuna Phoca vitulina és un animal de cos rabassut, membres curts i cap força gros, amb el nas allargat La pell és d’un color groguenc o grisenc, amb taques blanquinoses i grises al dors i clares al ventre Habita en aigües poc pregones, prop de les costes arenoses, en grups d’uns vint individus, i penetra de vegades en els rius L’acoblament té lloc d’agost a octubre, i la gestació dura 11 mesos el part és a terra, i en neix normalment un únic cadell S'alimenta sobretot de peixos bacallà, peixos plans, salmònids, etc, i completa la dieta amb crustacis,…
oomicetals
Micologia
Ordre de fongs de la classe dels ficomicets que presenten el miceli sifonal i zoòspores amb un flagel llis i l’altre plomós.
Tenen reproducció sexual i asexual Hi ha espècies aquàtiques i terrestres Algunes són paràsits dels peixos i de les fanerògames
catre
Pesca
Ormeig consistent en un marc metàl·lic d’uns 80x30 cm que fa d’armadura d’una bossa de xarxa, proveït, a cada angle, d’un cap de corda.
Fent passar el marc arran de moll, hom captura els peixos, crustacis, etc, que hi són aferrats o que hi brostegen
trumfau
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels escomberesòcids, d’uns 45 cm de longitud, cos allargat, estret i comprimit lateralment, mandíbules dèbilment dentades i perllongades en un bec llarg, la inferior més llarga que la superior, l’aleta dorsal i l’anal separades de la caudal per 5-8 pínnules, dors gris blavós i costats i ventre platejats amb una taca blava a la base de cada aleta pectoral.
Forma grans bancs en alta mar, i s’alimenta de petits peixos o crustacis És comú a les aigües dels Països Catalans
reducció
Biologia
Desaparició progressiva en l’escala filogenètica d’un òrgan que originalment es desenvolupava en la vida embrionària i era funcional en l’adulta, i que, gradualment, en l’escala evolutiva, esdevé vestigial en l’embrió i no es manifesta en l’estat adult de l’espècie.
És el cas dels òrgans de mesura de la pressió hidroestàtica en els peixos, que sofreixen una reducció en els vertebrats superiors
escurador
Ecologia
Animal aquàtic que es nodreix dels petits organismes que creixen sobre un substrat sòlid o bé de petites parts que va separant de la superfície d’algues, esponges, etc.
Entre els escuradors més característics hi ha les pegellides, alguns opistobranquis marins, molts crustacis i molluscs aquàtics, eriçons de mar i alguns peixos
mixosporidis
Zoologia
Ordre d’esporozous de la subclasse dels neosporidis que es caracteritzen per les espores que presenten, de formes i mides variades, amb membranes de 2, 4 o 6 valves i 1, 2, 3 o 4 corpuscles polars.
Són paràsits de peixos, i rarament d’amfibis i de rèptils Poden provocar epidèmies greus, com el Myxobolus pfeifferi , que infecta els barbs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina