Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
cocodril
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a un grup de rèptils de l’ordre dels crocodilians que es caracteritzen per tenir el musell relativament ample i rugós i la quarta dent de la mandíbula inferior visible quan la boca és tancada.
Hom l’inclou dins el gèneres Crocodylus, Osteolaemus i Tomistoma Els cocodrils són els gegants dels rèptils actualment existents, puix que les espècies més grosses atenyen 10 m de longitud Són gregaris, i els mascles tenen comportament territorial a l’època del zel Les femelles solen pondre de 20 a 30 ous algunes espècies, fins a 100 i les cries neixen al cap de quatre mesos S'alimenten de preses, d’acord amb llur mida les cries mengen insectes, granotes, larves, etc els joves, sobretot peixos i els adults, peixos, ocells aquàtics i mamífers rarament ataquen l’home
tetràpodes
Herpetologia
Mastologia
Ornitologia
Grup no sistemàtic que inclou totes les classes de vertebrats terrestres (amfibis, rèptils, ocells i mamífers).
El nom es deu al fet que un caràcter primari d’aquestes classes, indefectiblement unit a la transició peixos-vertebrats terrestres, és la possessió de quatre extremitats
amfibis
Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats integrada per animals anamniotes de vida semiaquàtica i de desenvolupament amb metamorfosi.
Les larves aquàtiques són anatòmicament i fisiològicament molt semblants als peixos En principi estan mancades d’extremitats, respiren per brànquies externes o internes i tenen un cor amb dues cavitats únicament Al llarg de la metamorfosi canvien gradualment d’organització desenrotllen extremitats, perden les brànquies en la majoria dels casos i diferencien pulmons i se'ls divideix el cor en tres compartiments Els individus adults ofereixen els trets anatòmics característics de qualsevol vertebrat terrestre Presenten generalment cintures i extremitats ben constituïdes, i la columna vertebral…
tortuga de rierol
Khalid Ben Kaddour (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Rèptil d’aigua dolça que ateny 30-35 cm de llargària, té el cap gros i l’escut dorsal unit al ventral per lligaments fibrocartilaginosos que permeten un cert moviment a aquestes parts.
És de colors vistosos i costums nocturns Habita en pantans i rierols i es nodreix de petits animals aquàtics, amfibis, peixos, cucs i crustacis Habita a la península Ibèrica i el N d’Àfrica Als Països Catalans hom la troba en rierols del cap de Creus
gavial
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels crocodiliansde la família dels gaviàlids, que ateny fins a 7 m, amb el morro molt estret i dilatat a l’extrem (en els adults aquest extrem fa tres vegades i mitja l’amplària de la base) i el cos amb escuts nucals i dorsals que formen una cuirassa.
Els dits de les mans i dels peus, són parcialment units per una membrana Habita als rius de l’Índia i de Birmània i s’alimenta d’una gran quantitat de peixos Bé que no són perillosos, hom els destrueix a causa de la desfeta de la població piscícola que produeixen
tortuga d’estany
Cesar Pollo (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels quelonis, de la família dels testudínids, de closca oval i poc bombada, cua llarga i escut dorsal connectat al ventral mitjançant lligaments fibrocartilaginosos que permeten el moviment de totes dues parts.
Viu a les aigües dolces de l’Europa centromeridional, de l’Àsia occidental i de l’Àfrica nord-occidental Als Països Catalans hom el troba al delta de l’Ebre Es nodreix de peixos, amfibis, cucs i crustacis El catàleg de fauna amenaçada de Catalunya considera l’espècie en perill d’extinció
tortuga llaüt
Claudia Lombart (cc-by-3.0)
Herpetologia
Tortuga marina de la família dels dermoquèlids, d’uns 2-2,3 m de llargària, amb la cuirassa recoberta d’una pell coriàcia.
El dors porta 7 carenes longitudinals, i el ventre 5 El cap i les potes no poden amagar-se dins la cuirassa Les potes anteriors són molt aplatades i llargues És d’un color fosc o negrós Molt bona nedadora, habita a alta mar i es nodreix de peixos i substàncies vegetals Habita a l’oceà Pacífic, a l’Atlàntic i a l’Índic, bé que a vegades es troba a la Mediterrània central i oriental
tortuga carei
Johnmartindavies (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Rèptil queloni marí, que ateny quasi un metre de llargada; el dorsal, que no és completament ossificat, té forma de cor i és recobert de làmines còrnies imbricades de color groc, jaspiat de color negre verdós; les plaques del cap i de les extremitats són de color terrós fosc.
Les extremitats anteriors són grosses i transformades en veritables aletes proveïdes de dues ungles S'alimenten de tota classe d’animals marins molluscs, peixos, etc Aquestes tortugues són molt apreciades per la bellesa de les làmines còrnies del dorsal, que constitueixen la matèria coneguda comercialment amb el nom de carei , utilitzada per a fabricar pintes, botons, barnilles de ventalls, etc Les tortugues careis viuen a les mars de les zones tropicals i intertropicals, especialment a les costes de l’Amèrica Central, de l’Àsia meridional i d’Austràlia