Resultats de la cerca

Pendents sud-orientals de la serra de la Penya-roja Ramon Dolç Les serres de la PenyaRoja, la Carrasqueta i els Plans 215, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Des de Tibi i Xixona fins a Alcoleja se succeeixen una sèrie de muntanyes que fan de frontera entre el món biogeogràfic valencià i el desert alacantí, tot dins d’un marc geològic amb forta dominància de materials del Terciari Cap al sud es troba la serra de Penya-roja, que separa Tibi de Xixona i és coronada per la penya de…

Correspon a un sector dels corredors del Sistema Subbètic valencià i té com a eix fisiogràfic el riu Verd dit també de Castalla o de Montnegre La foia és tancada, al nord, per les serres del Reconco 1206 m, de Biscoi 1164 m i del Carrascar d’Alcoi 1352 m per llevant, la Carrasqueta, el cabeç del Corbó, les serres de Vivenç i de la Gralla i la penya Roja 1266 m fan partió amb la canal o foia de Xixona Al sud-oest s’alcen el cònic Maigmó 1296 m amb el Montcatí 1098 m i la serra de l’Arguenya 1228 m, amb la penya de l’Àguila 1050 m a l’oest La majoria de les crestes són nummulítiques, mentre…

El sector de ponent és accidentat pels contraforts de la serra de Penya-roja, prolongació de la serra d’en Galceran Les aigües són drenades pel barranc de Penya-roja, afluent de la rambla de les Coves El 10% de la superfície total és improductiva Al secà hom conrea 270 ha, dedicades sobretot a cereals, oliveres i, més modernament, ametllers L’horta ocupa una extensió de 7 ha El poble 248 h agl 2006, torratins 306 m alt, és situat sobre la riba esquerra del riu Sorgí al voltant d’una fortificació que dominava el pas del camí ral De l’…

Neix a la penya Roja, dins el terme de Figueroles d’Alcalatén, i forma el límit entre els de les Useres i Costur

Limita al nord amb Algirós, a l’est amb Poblats Marítims, al sud amb Quatre Carreres i a l’oest amb Pla del Real Està format pels barris d’Aiora, Albors, la Creu del Grau, Camí Fondo i Penya-Roja

Situat al fons d’una vall propera a la costa, on la cala de sa Calobra s’obre entre dos morros de ses Felles i de sa Vaca a l’extrem oriental hi ha la desembocadura de l’engorjat torrent de Pareis, i al centre, la torre de sa Calobra o des Bosc , o de PenyaRoja , edificada el 1596 Hi ha l’església de Sant Llorenç de sa Calobra s XIII, al coll que comunica aquesta vall amb la de Tuent, llogaret al qual també servia