Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
descamisado | descamisada
Política
Obrer argentí seguidor del polític Juan Domingo Perón (peronisme).
Jordi Prat i Coll
Teatre
Director teatral i dramaturg.
El 1998 es llicencià en comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i el 2002 en direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona Aquell mateix any fou ajudant de direcció de Lluís Pasqual a Edipo XXI i Mariana Pineda , amb la ballarina Sara Baras En la seva producció dramatúrgica destaquen obres com Carrer Hospital amb Sant Jeroni guanyadora del premi Recull 2000 o Obra vista estrenada a la Sala Beckett el 2005 amb direcció del mateix autor, a més de les traduccions de les obres teatrals Lluny i Una còpia de Caryl Churchill, o Eva Perón de Copi,…
Partido Justicialista
Política
Partit polític argentí fundat el 1945 per Juan Domingo Perón
.
Principal organització política argentina des de la segona meitat del segle XX, ha vehiculat, tant des del poder com des de l’oposició, el moviment polític del peronisme
Joan Gironès i Salomó
© Família Gironès
Arts decoratives
Esmaltador.
L’any 1940 ingressà a l’Escola Massana, on es graduà en l’especialitat d’esmalts, i treballà a la manufactura de l’escola, que dirigia Miquel Soldevila A partir del 1947 fou professor de les assignatures d’estilització i composició, i més tard 1971, de les de forma, color i tècnica de l’esmalt També formà part del tribunal de les proves oficials de revàlida Com a esmaltador, amb una tècnica molt acurada i perfecta, realitzà nombroses obres, entre les quals destaquen un calze per al cardenal Tedeschini i la corona de la Mare de Déu de Núria, i també d’altres per als reis de Jordània, Eva…
Mathieu Amalric
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic francès.
Començà els anys vuitanta actuant en papers secundaris de produccions amb les quals es feu un nom en el cinema francès com a intèrpret de personatges seductors i complexos, especialment a partir de Comment je me suis disputé ma vie sexuelle 1996, d’A Despléchine, amb el qual guanyà un premi César a l’actor revelació Consolidà la seva carrera amb, entre d’altres, Fin août, début septembre 1998, d’O Assayas Alice et Martin 1998, d’A Téchiné Trois ponts sur la rivière 1999, de J-C Biette L’affaire Marcorelle 2000, de S Le Péron Rois et reine 2004, premi César al millor actor, d’A Déspléchine Le…
Estanislau Basora i Brunet
© Arxiu FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Començà jugant d'extrem en el juvenil del seu poble i després al Súria i al Manresa 1943-46 La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1958, llevat de la temporada 1955-56, que fou cedit a la UE Lleida Davanter de complexió mitjana, introduí en el futbol modern el dribbling amb el cos Fou extrem dret de l'equip anomenat "de les cinc copes", que incloïa, entre d'altres, Lászlo Kubala, Tomàs Moreno i Eduard Manchón Entre els títols aconseguits, destaquen les lligues de 1947-48, 1948-49, 1951-52 i 1952-53 i les copes de 1950-51, 1951-52, 1952-53 i 1956-57 Aquests anys…
,
Jorge Rafael Videla
Militar
Militar argentí.
Oficial d’infanteria a 19 anys, fou director de l’escola militar 1960-62 Ascendit a general 1973 i a comandant en cap de l’exèrcit 1975, derrocà María Estela Martínez de Perón 1976 i assumí, com a cap de la junta militar, la presidència de la república Instaurà una dictadura i dissolgué el parlament, els partits i els sindicats obrers, i inicià una duríssima repressió contra els opositors El 1978 deixà el càrrec de comandant en cap de l’exèrcit, i el 1981 fou rellevat del de president de la república pel general Roberto Eduardo Viola Restaurada la democràcia a l’Argentina, fou jutjat 1984-85…
Fernando Solanas
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic i polític argentí.
Després de rodar dos curtmetratges de ficció, el 1968 realitzà amb Octavio Getino el tríptic documental La hora de los hornos , exponent del cinema llatinoamericà d’alliberament de considerable repercussió Militant peronista, amb Getino realitzà el 1971 dos documentals sobre l’exili de Juan Domingo Perón, de caràcter apologètic, com ho fou també la ficció històrica Los hijos de Fierro 1973-77 Amenaçat per l’extrema dreta, l’any 1976 s’exilià a París, on rodà Le regard des autres 1980, documental sobre la immigració a França Retornat a l’Argentina el 1983, sobre l’exili dels…
Antoni Ramallets i Simon
© FC Barcelona
Futbol
Futbolista i entrenador de futbol.
Ocupà la posició de porter A disset anys ja jugà com a professional al Club Esportiu Europa 1941 Amb motiu del servei militar, jugà primer alguns partits amb el San Fernando 1942-44 i seguidament fou cedit al Mallorca 1944-46, a segona divisió El 1946 fitxà pel Futbol Club Barcelona, que la temporada 1946-47 el cedí al Valladolid, a tercera divisió Reincorporat al FC Barcelona el 1948, l’any següent esdevingué porter titular per lesió greu de Juan Zambudio Velasco i ja no canvià de club fins que es retirà com a jugador 1961 Arran de la seva retirada, el 6 de març de 1962, fou objecte d’un…
,
Argentina
Estat
Estat que ocupa la major part de l’Amèrica del Sud al sud del tròpic de Capricorn i a l’est dels Andes; limita amb Bolívia al nord, amb el Paraguai al nord-est, amb el Brasil, l’Uruguai i l’oceà Atlàntic a l’est i amb Xile a l’oest; la capital és Buenos Aires.
La geografia física El relleu L’Argentina reivindica les illes Malvines Falkland, Geòrgia del Sud, Sandwich del Sud i Orkney del Sud a la Gran Bretanya una part de l’Antàrtida a la Gran Bretanya, i un altre a Xile Aquests territoris sumen una extensió de 981182 km 2 La posició dins el continent dona lloc a dues façanes ben definides a l’est, les valls de l’Uruguai i del Paranà, que conflueixen al Riu de la Plata, i la llarga costa atlàntica a l’oest, la serralada dels Andes Dins aquest marc resten inclosos materials geològics molt diversos formacions terciàries postorogèniques, amb abundant…