Resultats de la cerca

Pertangué a l’orde de Sant Agustí Autor del drama El laurel de Ceriñola 1889 i d’estudis biogràfics i crítics d’escriptors castellans, entre els quals cal esmentar Luis de León i Teresa de Jesús, la seva obra més important és La literatura española en el siglo XIX 1891-94, reeditada poc després, que inclou les literatures llatinoamericanes, la gallega i la catalana, que interpreta com una conseqüència de la contradicció entre els ideals universalistes romàntics i els d’un particularisme excessiu

Estudià a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid Fou professor de llatí i creador dels opuscles de propaganda catòlica “Biblioteca Popular” 1870, per als quals fundà una imprempta El 1871 fundà a Barcelona la “Revista Católica” i, més tard, també a Barcelona, la “Revista Popular” S'establí al Perú, a Lima, on visqué molts anys Hi publicà la “Revista Católica”, i el 1892 obrí una imprempta i una llibreria Especialitzat en estudis gramaticals, publicà Catálogo de las principales voces sinónimas para facilitar el análisis analógico 1883 i Compendio de analogía i sintaxi , a…

Fou professor de llatí i creador dels opuscles de propaganda catòlica de la “Biblioteca Popular” 1870, per als quals fundà una impremta El 1871 fundà a Barcelona la “Revista Católica” i, més tard, la “Revista Popular”, dirigida per Fèlix Sardà i Salvany Visqué molts anys a Lima, on publicà també una “Revista Católica”, i Los pueblos del Perú 1905, entre altres obres, i hi obrí impremta i llibreria Especialitzat en estudis gramaticals, publicà un Catálogo de las principales voces sinónimas para facilitar el análisis analógico 1883, entre altres treballs, i en tornar a Catalunya…

Estudià la carrera eclesiàstica a Palma i es doctorà en teologia a Roma Antilullista militant durant la seva joventut i home erudit, es convertí aviat en un predicador de prestigi Fou beneficiat a les esglésies parroquials de Sóller i Manacor i a la seu de Mallorca, qualificador del Sant Ofici i prior del tercer orde de Sant Domènec En castellà, publicà unes ordinacions per a aquest orde religiós 1730, alguns sermons 1730-32 i una narració en prosa i en vers relativa a les festes amb les quals els mallorquins, el 1732, celebraren la conquesta d’Orà, i deixà inèdita una Disertación histórica…

Comte de Mayalde i príncep consort de Squillace Fill hereu de Joan de Borja i de Castro i de Francesca d’Aragó i Barreto, fou casat amb Anna de Borja i Pignatelli, princesa de Squillace 1602 Durant el seu virregnat racionalitzà l’administració i les finances reials, fortificà el país en defensa dels atacs holandesos i anglesos, creà el tribunal del consolat a Lima i dividí la governació del Río de la Plata en les de Buenos Aires i Paraguai 1617 En el camp cultural promogué l’educació i patrocinà una tertúlia literària En morir Felip III de Castella s’establí a la cort 1622-58 És autor de La…

Vida i obra Primer marquès de Llombai i quart duc de Gandia Educat a Saragossa, desplegà una brillant activitat cortesana i militar al servei de Carles V El 1539 fou nomenat lloctinent de Catalunya 1539-43, on prengué contacte amb els jesuïtes La correspondència oficial d’aquesta època, escrita en gran part en català, resta encara inèdita Mort el seu pare, n’heretà el ducat de Gandia 1543 Installat a Gandia, i després de la mort de la seva muller, el 1546 hi fundà el primer collegi de jesuïtes del món el 1548 feu la professió solemne, bé que encara secreta Doctorat en teologia a Gandia el…

Vida i obra Sacerdot i missioner paül, exercí al Perú, a Catalunya i a Mallorca A causa d’un sermó pronunciat a Girona, el 1925 hagué d’exiliar-se a Perpinyà Collaborà a “Pireneus”, “La Tramontane”, “Lo Gai Saber”, “L’Indépendant”, “La Veu de l’Empordà”, “La Nostra Terra” i altres publicacions Participà en nombrosos jocs florals catalans i occitans i fou mestre en gai saber Gran admirador de Ramon Llull, quan retornà a Catalunya collaborà a “Costa Brava” amb el pseudònim Fèlix de les Meravelles Durant la guerra civil de 1936-39 visqué a Perpinyà i a partir del 1943 residí a…

Aquest 2016 el fet casteller va convertir-se en un fenomen plenament viral a la xarxa social Facebook, quan Red Bull TV va publicar a l’octubre un vídeo resum del Concurs de Castells de Tarragona que va aconseguir 80 milions de visualitzacions, més d’un milió de comparticions, més de 410000 likes i més de 36000 comentaris Dies més tard, The Guardian també va augmentar la viralitat dels castells amb un vídeo propi, que va arribar a tenir més d’un milió i mig de visualitzacions, 20000 comparticions, 18000 likes i més de 900 comentaris, el qual, a més, va generar una certa polèmica política, ja…