Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Luis Fermín de Carvajal y Vargas
Història
Militar
Militar, comte de La Unión, capità general de Catalunya (1794).
En esclatar la Guerra Gran era governador del castell de Figueres 1793 Mort el general Ricardos, el succeí en la capitania general i es posà al capdavant de les forces del Rosselló 1794 Derrotat al Voló Vallespir el 30 d’abril per l’exèrcit francès de Dugommier, provà de crear una línia defensiva davant el castell de Figueres la manca d’homes i l’efectivitat demostrada pels sometents cridats ocasionalment en poblacions de la frontera el decidiren a ressuscitar maig del 1794 el sometent general de Catalunya, que havia estat abolit per Felip V de Castella amb la Nova Planta Aquest sometent,…
Ambrosio O’Higgins
Història
Militar
Militar i funcionari castellà, d’origen irlandès.
Visqué a Cadis i emigrà a Buenos Aires, al Perú i a Xile, on es dedicà al comerç Oficial de l’exèrcit, combaté els araucans i arribà a governador i capità general de Xile 1788-96, càrrec en què se significà com un excellent administrador i polític Fou nomenat virrei del Perú 1796-1800, on es destacà per la seva activitat en obres públiques, transports i comerç
Carles de Berenguer i Dusmet
Militar
Militar i enginyer.
El 1718 es graduà de tinent d’infanteria i el 1726 d’enginyer Formà part, el 1727, de la comissió de cinc facultatius, nomenats pel capità general de Catalunya, per portar a terme un projecte del canal d’Urgell El 1733, mitjançant el mariscal Verboom, fou admès al reial cos, sota l’autoritat del ministre José Patiño, com a enginyer extraordinari i amb el grau de tinent coronel Un any més tard fou enginyer en cap a Girona i el 1737 enginyer director a les Illes Balears Posteriorment, el destinaren al Perú com a capità de la guàrdia del virrei El 1764 fou corregidor d’Angaraes,…
Jordi de Vilallonga i Velasco
Història
Militar
Militar.
Segon comte de sa Cova, fill i successor del primer cavaller de Sant Joan Assolí el grau de tinent general i fou conseller de guerra del rei Felip V, procurador reial de Mallorca i virrei interí del Perú
José Ramón Rodil y Galloso
Història
Militar
Política
Militar i polític gallec.
Participà en la guerra contra Napoleó Destinat al Perú 1817, se significà com a governador i defensor d’El Callao 1824-26 Comandà l’exèrcit del Nord contra els carlins 1834 i fou ministre de la guerra dels governs de Mendizábal i Calatrava 1836 En la regència d’Espartero presidí el consell de ministres 1842-43
José de la Serna e Hinojosa
Història
Militar
Militar i funcionari andalús.
Combaté les forces napoleòniques 1808-14 i obtingué el comandament de les tropes reialistes de l’Alt Perú 1816 Liberal, a la caiguda del virrei absolutista Pezuela ocupà el seu lloc 1821 Ocupada Lima pels independentistes, traslladà la capital a Cusco, però el 1824 fou derrotat a Ayacucho i enviat a Espanya en un vaixell francès
José Fernando Abascal y Sousa
Història
Militar
Militar i home d’estat.
Durant la Guerra Gran participà en la campanya del Rosselló amb el general Ricardos Comandant general i intendent de Nova Galícia 1799, després virrei del Perú nomenat el 1804, exercí la funció des del 1806, les reformes que promogué expansió de l’ensenyament, abolició de la Inquisició no deturaren els moviments independentistes En esclatar la revolució americana, la reprimí per la força de les armes 1810-16 El 1816 fou substituït pel general Pezuela
Manuel Bulnes
Història
Militar
Militar i polític xilè.
Lluità, amb èxit, en la guerra contra la confederació de Bolívia i el Perú 1839 Elegit president de la república el 1841 i reelegit el 1846, l’anomenat “decenni de Bulnes” fou una època de prosperitat econòmica, de conciliació política, de protecció a l’ensenyament fou creada la Universitat de Xile el 1842 i d’obertura de noves terres a l’establiment humà ocupació de l’estret de Magallanes, colonització de Valdívia, etc
Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms
Història
Militar
Militar.
Tercer marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau Fill de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza Succeí el seu germà Fèlix Passà al Perú amb el seu pare, que el nomenà capità de les seves guàrdies d’alabarders 1707-10 Tornà a Espanya el 1734 i fou destinat a Ceuta fins el 1737 En morir era mariscal de camp, grau que assolí el 1747, i fill illustre de Mallorca
Francisco de Carvajal
Història
Militar
Militar.
Participà en les campanyes d’Itàlia El 1536 anà a Mèxic i al Perú, on sufocà la rebellió dirigida per l’inca Manco Pizarro li atorgà el comandament de Cusco, ciutat que reconquerí als almagristes S'oposà, juntament amb Gonzalo Pizarro, a l’aplicació de les “Leyes Nuevas”, que privaven de les encomiendas els qui havien participat en les lluites entre Pizarro i Almagro, i en la lluita contra el virrei Blasco Núñez de Vela fou derrotat a Janquijaguana el 1548, i fou executat