Resultats de la cerca

Entre els seus membres figurà Victorià d’Ametller i Vilademunt, que organitzà un alçament a l’Empordà La Junta tenia un comitè a Barcelona un dels membres del qual traí la conspiració, que avortà i homes a les guarnicions de Figueres, la Seu d’Urgell, Lleida i Hostalric El capità general Fernández de Córdoba feu afusellar dos comandants i un tinent implicats, a la Ciutadella 9 d’octubre de 1848

El darrer i quart titular fou el seu besnet Antoni de Nuix i d’Espona , autor de treballs genealògics i històrics relatius a Cervera

Lluís XI hi ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalanoaragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya —ocupats aleshores en part per França— en canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200000 escuts, el qual s’obligava a satisfer abans d’un any Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent

Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret…

Deixà escrita una Genealogia de la família de Blanes Llur fill i segon marquès Joan Esteve de Blanes i d’Évrard Perpinyà 1702 — 1764 fou comissari de la noblesa del Rosselló 1749-59 La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència

Exercia una magistratura independent del poder central i era cort d’apellació de darrera instància En principi, el president, els consellers i l’advocat general eren del país o barcelonins refugiats només el procurador general era francès Fins el 1676, l’idioma utilitzat fou el català Jutjava segons les Constitucions de Catalunya i els Costums de Perpinyà, protegia els interessos generals, vetllava per la moralitat pública, dirigia l’ensenyament, arma eficaç de francesització Dugué a terme amb particular rigor la repressió contra la resistència dels rossellonesos a acceptar el…

La casa de Sant Vicenç de Bajoles , l’actual mas Anglada, entre Perpinyà i Castell-Rosselló, era la principal dels religiosos hospitalers al Rosselló i tenia sotmeses les senyories o cases subalternes de Bompàs, Cabestany i Sant Nazari, i és esmentada ja el 1172 La successió de comanadors el primer conegut és Arnau d’Alverí, el 1211 s’allargà fins a la Revolució Francesa 1790 Vivien a la casa de Bajoles un prior i diversos frares, mentre que els cavallers tenien residència a Perpinyà

Passà als Perpinyà, als Beneito, als Baciero, als Bassecourt, barons de Maials, i als Sandoval

Un primer consell de l’MLE es constituí el 1939 a Perpinyà en formaren part MRVázquez, GEsgleas, Gda Sousa i FMontseny, entre d’altres, i fou desorganitzat arran de l’ocupació alemanya de França 1940

Només n'han estat publicats 25 volums, corresponents a les del Principat, des de les primeres disposicions constitucionals fins a la cort de Perpinyà-Barcelona de 1473-79 Madrid 1896-1922 Malgrat alguns defectes de criteri en la selecció dels texts, la quantitat de documentació aportada en fa una obra de consulta imprescindible